Rodel dils castitgs 1800 - 1864 sco PDF

Quei rodel en Cudisch 9.1 ei ina vera fontauna da nums locals, lu secapescha era da nums da persunas. Plinavon eis ei interessant da veser con stretg tut fuva e contas perscripziuns ch'ei deva. Da l'autra vart era cons che surpassavan quellas ordinaziuns ch'eran fatgas e stipuladas els uordens da vischnaunca. Quels onns (1800-1811) mauncan ils uordens, mo entras il cuntegn dil rodel laian quels quasi reconstruir. Surpassau vegneva en tuttas classas dalla populaziun, aschia il mistral, il statalter, dunnas, giuvenils tochen tiel pli pauper e pupratsch!

1800

Ils 12 da fevrer ei il ludeivel obercheit seradunaus en corpore ed ha priu si las tgisas suenter il solit sco suonda.
Vigeli Berter duei haver ragau ora vi las Paluttas; dapli duei il medem haver fatg giu in lenn verd cun Gion Antoni Berther giu digl Uaul Flurin; dapli duei el haver pischentau si Malamusa e pertgirau sez el prau.
Mihel Beer da Salins duei haver segau fein en pastira da biestga Surtscheinghels, dapli duei el haver ragau giu tscheps ora igl Uaul Bugnei.
Martin Felici Durschei duei haver segau sils Neidis da Vons en pastira da biestga.
Francestg Antoni Wert duei haver segau fein sillas Fopettas da Scharinas; duei era il bab haver priu lenna digl uaul.
Fegl Giusep Hetz cun sia sora dueien haver segau ils Stavels Val; dapli duei el haver fatg lenna ord igl Uaul Liez.
Schimun de Cortins duei haver segau ils Bruis da Liez; dapli duei el haver fatg giu digl Uaul Liez.
Giacob Maculin duei haver ragau ora in cavriu sigl Uaul Camischolas.
Gion Benedetg Caviezel e Giusep Beer dueien haver catschau en prau la primavera il s.h. muvel.
Scarvon Lucas Caveng per buca haver baghegiau la resgia, che particulars han stuiu schar ira mal lur buoras.
Sievi Giusep de Runs, per buca haver fatg obedientscha ed encunter il decret da vischnaunca per buca ver purtau in priel il di fixau sco auters obedeivels vischins; dapli duei el haver schau ira libramein pils praus.
Venanzi de Florin duei buca ver fatg obedientscha al decret cun purtar ina stadera cumprada; dapli schau ira la primavera libramein ils tiers.
Placi de Florin duei haver tratg giu roma digl Uaul Niregl; dapli ver schau ira la primavera ils tiers pils praus.
Hasper Beer a Sedrun duei haver tratg giu roma digl Uaul Niregl.
Hasper Antoni Alig duei era ver tratg lenna ord igl Uaul Niregl; era duei el haver giu giu Las Rueras pils praus.
Vigeli Valier duei haver giu la primavera pil prau.
Statalter Gion Antoni Maculin duei ver schau ira la primavera senza negin schanetg.
Gion Giusep Berther il semegliont; dapli duei aunc haver fatg giu lenna da Liez.
Gion Batesta da Salins il semegliont cun schar ira pils praus; dapli duei el haver schau ira la biestga temps da stad. 
Cajatan de Gonda il semegliont.
Crist Antoni Peder il semegliont.
La Lucia Beer il semegliont.
Giusep Schmit il semegliont.
Glaser Zanetti il semegliont; era schau ir il cavagl pil prau la primavera.
Gion Antoni Giacomet duei haver segau sils Bruis da Liez.
Clau Giacomet duei ver schau ira temps da primavera.
Placi Pali duei ver schau ira libramein pils praus.
Statalter Adelgot Berther duei haver separau tschun s.h. mutgs cun sia biestga temps da stad.
Fidel Condrau duei haver schau ira in cavagl la primavera pil prau.
Giusep Antoni Giacomet duei ver rut en e schau ir il cavagl temps da primavera.
Statalter Hans Jacob de Cortins il semegliont.
Hans Giachen Caduff duei ver fatg giu in lenn giu dallas Paluttas, in lenn sec.
Salter Gion Antoni de Curtins ei vegnius tgisaus ch’el duei haver schau ira la primavera ellas Rueras e Barclamiu Giacumet il semegliont.
Hans Giachen de Curtins duei haver fatg giu lenna giu digl Uaul Flurin.
Crest Antoni Peder il semegliont.
Giachen Andriu Schmet duei haver fatg giu lenna digl Uaul Flurin, lenna secca.
Felici Monn a Surrein, duei haver fatg bia dascha enzatgei discharina per stiarner en Zarcuns.

Anno 1800 , ils 14 da fevrer 
Ei vegniu fatg ina provisiun da clegers sco suonda:
Gl’Uaul Niregl: Crest Schmet
Gl’Uaul Bugnei: Placi de Sax
Gl’Uaul Camischolas: Lureing Giacumet
Gl’Uaul Flurin: Dumeni Gieriet
Gl’Uaul Liez e gl’Uaul Surrein: Toni Beer e statalter Gion Antoni Macolin 
Gl’Uaul s.Brida e gl’Uaul Nual: Balzer Riedi da Selva e Martin Riedi, sco era sin ils s.h. tiers.
Gl’Uaul dalla Rieda: Carli Antoni Monn
Gl’Uaul dil Bostg e sin ils s.h.tiers: Giachen Andriu Hendri
Gl’Uaul Cavorgia: Placi Palli

Pervia dalla s.h. biestga ein clegers sco suonda:
per Tschamut: Gion Antoni Schmet
per Rueras: Clau Jacumet
per Camischolas e Zarcuns: Bistgiaun Gieriet
per Gonda: Casper Matiu Gieriet
per Sedrun: Crest Giosep Beer
Caitan de Gonda ei constrengius da ver igl „obsicht“ sin ils tiers temps d’atun e primavera.

Anno 1800, nota dallas tgisas
Statalter Vagielli Monn duei esser vegnius en cun duas genetschas.
Statalter Gion Monn cun treis stiarlas.
Segnerpader Martin ei vegnius en cun ina vacca.
Statalter Vagielli Monn ei staus oragiu cun bos per fein ed era cun el a trer grascha.
Gion Gienallin ei staus en cun tiers, ni bos sur scumandada.
Gion Batesta Giossi duei haver detg ch’ei seigi vegniu detg ch’ei seigi da quels che dueien haver segau fein a pastg dil temps ch’ei vevan negins tiers malsauns.
Giusep Maria Zanetti segau fein a pastg senza lubientscha ed en pastg da biestga si Pala Gronda.

Nota da quels che han buca claus
Gion Banadetg Caviezel ed auters biars.
Giusep Lurens Riedi ei era vegnius cun ils tiers neu da Medel sur scumandada.
Gion Gienellin duei haver rut en mundi.
Hasper Antoni Allig duei haver segau fein a pastg sin pastg da vaccas si Verghera.
Gion Deplaz duei haver segau da bi di en pastg da biestga.
Statalter Gion Antoni Maculin duei haver rut en mundi, dapli duei el haver rut en mundi si Malamusa igl atun.
Felici Biart duei haver rut en mundi, ha il temps da primavera schau ira per ils praus avon ch’ira ora pastur.
Toni d’Gonda a Rueras duei haver tratg giu bia roma e tschemas giu giu digl Uaul Flurin.
Mihel Jacumet duei haver pinau dus lenns dador Bugnei en schetga fria sur lubientscha.
Giusep Beer a Gonda duei haver mess ils s.h. tiers en nuegl il di e la notg schau ira per ils praus libramein ed era ils tiers casa a biala posta temps da fretg.
Maria Catharina Monn duei buca haver claus la classena.
Barclamiu Jacumet duei haver segau en las Palas denter Ruanez, sco ei vegn suponiu ord il tschintschar da sia dunna il di dalla fiera da Camischolas.
Giusep Antoni Caviezel duei haver pinau in lenn en schetga fria.
Toni Fidel Hetz duei buca haver claus vi Surrein il prau digl Urtatsch, item duei el haver segau si la Riva davon si.
Clau Barclamiu Peder duei haver pinau biara lenna vi igl Uaul Nual.
Rumias Curschellas duei era ver pinau biara lenna vi igl Uaul Nual.
Giusep Hetz duei haver pinau biara lenna vi igl Uaul Nual.

Anno 1800, nota dallas tgisas
Turtè Biart, Clau Martin, Schimun de Craps, Crist Matiu, Clau Martin, Clau Tumasch, Placi Serafin Huonder, Leci Schlanser, Berclamiu Baliel, dueien haver rut en mundi.
Stiafen Monn duei buca haver claus ora si la Val Custeri
Statalter Giusep Martin Mugkli e siu frar Giusep Maria, artavels dil Francestg Berther, Barbla de Gonda, las Biartas, Vinzens Monn, ils Marti Antoni Valiers, Toni Caviezel, Cajetan d’Gonda, Barclamiu Palli.
Gion Antoni Berther da Camischolas duei haver piars ina s.h. vacca e buca fatg urentar.
Statalter Hans Giachen Decurtins duei buca haver giu e vendiu in s.h. mutg jester.

Nota dallas tgisas
Melcher d’Gonda duei haver giu in s.h. ansola jastra.
Giachen Antoni Durschei duei haver enzatgei nuorsas jastras.
Placi d’Florin duei haver giu ina s.h. starleglia jastra.
Statalter Gion Antoni Monn duei haver nuorsas jastras enta maun.
Martin Cundrau duei haver segau en bials fops avon che dretg, dapli igl atun segau en Surpalits.
NB. Il Clau Sievi da Tschamut ei danovamein turnau a dar en ch’el duei haver la pli part dil temps negin pastur e pindrau mal sco pindradur il temps da stad.
NB. Davart ils cavals che dueien esser stai il temps da stad u il settember per ils praus entuorn senza pastur.
Statalter Gion Bistgaun ha pasculau cun duas s.h. mugias il temps da primavera e la stad.
Statalter Vigielli Monn duei haver rut en mundi il temps dalla primavera circa treis jamnas cun 23 armauls ed il cavagl e quei avon ira ora pastur e suenter ha pinau 15 lenns.
Onna Maria de Curtins il semegliont.
Gion Banadetg Caviezel duei haver vendiu la lenna ch’era ad el concedida per il mulin ch’ei stau 15 quaders e quater lenns d’aissa.
Giohannes Diog duei haver vendiu lenna als Tudestgs.
Giusep Hez duei haver en ina vacca sur scumandada.
Statalter Gion Monn duei haver en dus vadials ed ina vacca e buca purtau attestat, dat perdetga Giusep Schmet, ch’ina damaun hagi Martin Durschei catschau las cauras cun cavrer e pauc suenter hagi Mihel Beer catschau ils anseuls neu Sedrun Sura el prau, il detg Giusep Schmet ha era detg e viu cun ses agens egls che Casper Beer da Sedrun, suenter esser iu ora pastur, ha priu in siu ansiel e quel alzau en curtin ed in s.h. tier casa pliras gadas. Fegl da Casper Beer dil temps ch’el mava a Pardatsch cun las cauras sco cavrer ch’el era, sche cu el eri giu las Caglias, sche vulvevi el las sias, silmeins ina part ora las Vals el prau, denton seigi ei vegniu avisau il Giusep Schmet sco pindradur ch’el eri da quei temps, ch’el duei ira giu las Vals e leu vegni el ad anflar cauras el prau.
Anno 1800 tgisa Hans Giachen Beer che Casper Beer da Sedrun, igl emprem di che seigien ir a far fein a pastg, seigi il di vegnius cun in blah fein giu dall’Acla il qual el havevi segau empau sin quei dil Caviezel ed empau sappi el buca nua ch’el hagi segau sil prau ed entras il vegnir giu dil medem prau, nua che el haveva segau ed il medem schava mintgaton temps runar il risti e cu el era pleins sche metteva el el blah.

Anno 1800
Staus ensemen in ludeivel obercheit e fatg spesa tier statalter Giachen Antoni Caviezel la summa 24:24.

1801, ils 2 da zercladur
Ei vegniu fatg ina provisiun da clegers sco suonda e quels obligau per cunscienzia sin tuts falliments.
Uaul s.Brida ed igl Uaul Nual
ein concludi per clegers: Gion Fidel Venzin, Balzer Riedi e Martin Riedi da Selva.
Uaul Liez e Malamusa: Toni Beer
Uaul Flurin: Dumeni Gieriet
Uaul Camischolas: Lurens Giacumet
Gion Giusep Schmet ei constensius per cleger sin tuts fatgs.
Uaul Niregl: Toni Caviezel
Uaul Bugnei: Placi Franzestg Monn
Uaul Surrein ed il Bostg: Giachen Andriu Hendri
Uaul da Claus e dalla Punt Cavorgia: Gion Battesta Beer.

1802
Fegl Rosa Riedi ei vegnius en cun in vadi pli che da treis jamnas.
Toni Beer da Gonda duei haver carschentau igl iert.
Cajetan de Gonda e Maria Barbla de Gonda dueien haver barschau biara lenna ch’era pinada per baghegiar.
Statalter Gion Bistgaun de Flurin duei era haver barschau lenna dada per baghetgs.
Statalter Vagielli Mon duei haver segau sur Grep Tgietschen dador la Platta Gronda siat blahs fein tenor detg da siu fumegl, dapli buca giu sut pastur ils s.h. tiers casa il temps d’atun e primavera.
Toni Caviezel duei temps da primavera buca haver mess en las cauras ed ils s.h. tiers casa en nuegl ed ils vadials cu era neiv catschau viagiu la Rufna sil prau da quels, Gion Antoni Schmet.
Giusep Beer duei haver rut en mundi il temps d’atun cun siat armauls.
Statalter Gion Monn duei haver giu il cavagl senza pastur entuorn s. Mihel, il qual vegneva neu Plaz.
Quel dil statalter Gion Andriu Berther il semegliont.
Vischins da Gonda han buca giu pindradur sils s.h. tiers casa il temps d’atun e primavera, cauvitg statalter Gion Giossi.
Signur mistral duei haver giu il s.h. cavagl la primavera vi la pastira da Camischolas, il qual ei vegnius neu el prau da Salins avon ch’ei mavan ora pastur.
Gion Antoni Giacumet duei haver segau si Sur Seivs treis ni quater fops, il qual pudess esser stau dus bratschs fein.
Barclamiu Giacumet duei haver segau ora Foppa dil Schlaz ed ella Val dils Triembels, il qual pudess esser stau dus blahs, dapli duei haver segau las Foppettas, en tut circa treis blahs; dapli vossa dunna duei haver fatg ora magliacs ina sonda entochen fagevan messa en Nossadunna.
Carli Antoni Monn duei buca haver giu ina mugia cun ses tiers temps da stad.
Giusep Lurens Riedi duei haver giu en dus tiers casa sur scumandada, dapli buca fatg obligaziuns da pindradur; la sonda dil Num da Maria vegnius oragiu da Liez cun la s.h. biestga e la dumengia han las femnas purtau oragiu il resti, dus buordis.
NB. Statalter Gion Andriu Berther duei haver pinau dus lenns sil prau da Caschatschas.
Felici Monn duei haver purtau ora ina tgetla rauba ord Pardatsch ina dumengia damaun la primavera ed in sac frina enta mulin.
Vigielli Vallier per lenna dador Bugnei.
Hans Giachen Caduff duei haver segau silla Pulanera dadens la Val, entschiet giudem sut ils trutgs e tochen sum, dapli vi Val Gronda avon s.Barclamiu.
Giusep Lurens Riedi e Barclamiu Giacumet e siu frar dueien per il di da s. Barclamiu haver priu in buordi curters e purtau si Liez.
Clau Sievi duei haver quater lenns digl Uaul Carmihut, dapli ora Plaun Aut in tschuppel lenna, la quala el ha tratg en uonn, dapli grops e schau ira ils tiers.

1802, ils 26 da mars
Dat Balzer de Flurin en ch’il Rumias duei haver resgiau ora duas vaultas lenna sin Rosas, da quei ch’ils Keisers/Austriacs han schau vanzar; dapli duei el haver resgiau ora in lenn dador il clavau dil Fidel da circa 3 - 4 vaultas.
Toni Schmet duei en inagada haver pinau 30 lattas tenor siu agen detg ora igl Uaul Nual igl onn 1800, dau en da Balzer de Flurin.
Hans Giachen Caduff ha dau en che Giachen Maculin, Gion Antoni Berther e Duri Berther dueien haver tratg giu lenna dalla Val Stgira dil Plaun Vallatscha.
Barclamiu de Palli ha dau en che Giusep Maria Schnoz ha giu lubientscha d’in lenn slondas per far il tetg casa, il qual el ha duvrau per far vischala.
Statalter Giusep Antoni Riedi duei haver giu lubientscha per in lenn da slondas vid il baghetg da Scharinas e quel haveis vus buca schau vegnir tier nua ch’el udeva.

1803, ils 6 da fevrer
Ein constrenschi ils clegers sco suonda sin tuts fatgs: e quei per sarament.

1803
Ils 7 da fevrer 1803
Nota dalla tgisas sco suonda.
Christ Sigisbert de Curtins duei haver pinau lenna ollas Paluttas.
Giachen Bistgaun Venzin ha pasculau ses tiers il temps d’atun cun quater tgaus.
Falici Biart duei haver pinau dador Bugnei en schetga fria dudisch quaders.
Gion Gienalin duei haver pinau siat lenns dador Bugnei.

1804, ils 26 da schaner
Jacob Macolin rut en mundi la primavera ed aunc cun suspect da haver pertgirau.
Il Placi Monn ei taxaus per haver resgiau ora cavrida egl Uaul Bugnei.
Statalter Gion Andriu Berther per buca haver baghegiau in clavau da dudisch armauls, sonder mo ina zona da cauras e dumandau lenna ord las schetgas per nuegl da dudisch armauls.
Gion Chrisost il semegliont sco il sura scret.
Waglielli Olliva per haver sepatrunau d’in lenn si Liez.
Banadetg Deragisch ch’ha pasculau onn duas stiarlas senza lubientscha la primavera.
Clau da Tschamut ha pasculau cun siat sias la primavera senza lubientscha.
Melcher Casparin ha era giu dus vadials sur scumandada la primavera.

Anno 1804, ils 16 da fevrer
Ei in ludeivel obercheit sepassaus ensemen e priu si las tgisas dils cunterfatgs als uordens da vischnaunca ed ei suonda sco suonda.
Michel Beer da Salins duei haver pinau da biara lenna da fiug ella schetga ordinaria dador Bugnei.
Gieli Leci duei haver pinau in lenn sur S.Giusep/Bugnei.
Josef Maria Zanetti fatg bia buoras cuortas en igl Uaul dil Bostg.
Leci Monn era fatg buoras cuortas enten il medem uaul.
Tut quels ch’han cavals dueien vegnir clamai.
Rumias Curschellas duei haver giu en duas stiarlas ed envernau e quellas giu la stad pasculau.
Liberath Albin duei la primavera haver schau ira ditg ils vadials ed ina vacca pils praus.
Antoni Fidel Hez duei selegitimar davart dus lenns pinai en igl Uaul s.Brida.
Giusep Maria Zanetti duei haver pinau tut la cavrida sur via giun Uaul da Claus selegitimar sch’el ha giu la lubientscha ni buc da pinar tutta.
Schimun de Curtins tratg en quaders en digl Uaul Surrein nunhavend cun lubientscha.

1804, ils 26 da fevrer
Martin Riedi, Selva, per Nual, Gion Bistgaun Cundrau e Franzestg Antoni Vert, Rumias Curschellas per igl Uaul s.Brida.
Statalter Placi Riedi, ni siu frar Gion Chrest Riedi per igl Uaul Surrein e Clau Jacumeth.
Gion Crisost Berther e Giachen Schmet Malamusa e Flurin.
Rest Beer, Martin Riedi la Punt Baselgia e Uaul Surrein.
Joseph Anton Jacumeth Uaul Niregl.
Statalter Gion Antoni Monn e Placi Monn Uaul Bugnei.
Giusep Lurens Riedi il Bostg e la Rieda.
Barclamiu Jacumeth Uaul Cavorgia e Surrein.

Anno 1805, ils 12 da fevrer
Ei vegniu dau en las tgisas sco suonda:
Giachen Andriu Schmet duei haver pasculau temps da stad e tut settember beinsavens cun siu bov da trer per ils praus; item aunc lamentaschuns encunter siu cavagl.
Gion Franzestg Berther duei haver giu ils vadials si Liez e schau ira per ils praus liederlihamein; la vacca temps digl atun era il semegliont.
Toni Fidel Hez ha giu la vacca da casa la stad fetg per ils praus, sco era temps da primavera cun ses tiers en prau da mises ed igl atun ils vadials si Caspausa e Planatsch vadials.
Martin Condrau, gie, sia dunna seigi liederliha cun metter en ils s.h. tiers casa la stad ed era schar far donn entras quei e seigi era ina femna dil ….. (strihau a nunlegibladad).
La vieua dil Librat Wert ha priu lenna dadens la Val Schmiers senza la lubientscha.
Rosa Berther sco sura priu lenna senza lubientscha.
Librat Albin duei haver pasculau siu muvel temps da primavera en ils praus.
Toni de Gonda ha schau ira la vacca da casa per il prau temps digl atun.
Casper Matiu Riedi e Clau Caviezel han resgiau ora enzatgi lenna giun la Punt Baselgia.
Toni Caviezel ha segau fein a pastg temps d’atun en pastira da biestga temps d’atun ora si la Val.
Barclamiu Berther e Clau Sievi han fatg giu tschaffuna e dascha ora igl Uaul s.Brida.
Toni Schmet hagi segau fein en la Riva da Surpalits, zun bia.
Ils vischins da Tschamut tuts ensemen hagien rut en mundi.
Plinavon hagien ei buca fatg mundi otg dis suenter ils auters ed aunc suenter da quei schavan ei ira sera e damaun ils tiers per ils praus.
Giusep Maria Zanetti hagi priu naven endisch plontas dapli che quei ch’ei seigi stau vendiu.
Il fegl dil Fidel Maculin ha giu pinau lattas via si ils Diratschs cun siu cusrin.
Fidel Curtins duei haver pinau lenna ora igl Uaul Nual.

1805, ils 12 fevrer
Gielli Durig Riedi duei secumparer ed offniar pli clar davart il segar, sco el ha motivau.
Toni Sievi ha pasculau cun ses vadials en l’alp da Val Giuv che veva buca dretgs ed entras mirar mal schau ira liederlihamein pils praus e far donns als praus; dapli per haver segau avon fiasta Nossadunna.
Bistgiaun de Curtins ha giu ses vadials si Liez ed entras buca mirar tier schau ira per ils praus a far donn.
Item, numnadamein: Toni Beer e Wagielli Beer, era sco sura, plinavon per haver fatg giu dascha ora igl Uaul Surrein.
Tschimun de Curtins era sco sura cun ses vadials ni auters jasters; item aunc ina vacca ha el giu, ina vacca da trer per ils praus.
Giahannes Casparin ha era giu ina stiarla ed in vadi si Liez e schau far donns per il prau.
Ils fegls da Sep Antoni Durschei dueien haver segau si Foppa Verda tuts treis en pastg da biestga temps d’atun.

1805
Ils 15 da fevrer d’in ludeivel obercheit sin ina tgisa dada en encunter Schimun d’ Curtins ch’el hagi segau si la Pulanera; essend el aber staus renitents e buca vuliu secuntentar, ordinau da sin proxima primavera da schar urentar entras in um digl obercheit, sch’ei seigi segau ni buc; sch’ei duess resultar ch’el vess segau, sche duei vegnir tratg en censura. Duess ei aber resultar ch’el vess buca segau sisum la Pulanera, sche duei vegnir fatg star neu la tgisa che ha tgisau, la quala ha sexpectorau ch’el possi dir e far ver ch’el hagi segau zun bia. La tgisa ei Clau Giacumet.

1805
Ils 15 da fevrer, resta aunc da s’informar tuccont quella buora che Rumais Curschellas duei haver giu digl Uaul da Selva, sch’el hagi fatg naven dil plaz, ch’el hagi giu la buora, eis el staus cuntents, buca aber ch’el hagi quella dil plaz, sunder priu giu da siu prau. 1805 duei el buca haver fatg siu uffeci sco pindrer da pindrar ora Carmihut. NB per buca haver fatg sia obligaziun sco „Kleger“.
Martin Beer ha era giu sia vacca era la stad savens per ils praus.
Clau Giacumet ha era giu sia vacca per ils praus la stad ni igl atun.
Statalter Gion Antoni Monn e Wagiellj Wallier dueien haver segau si la Val Bugnei fein a pastg, sco era en dubitonza plirs da Bugnei.
Giachen Antoni Durschei duei haver segau si Foppa Verda, dapli haver schau ira la vacca igl atun per ils praus; dapli duei el haver segau avon fiasta Nossadunna.
Gielli Sievi duei haver priu ni pinau in lenn sur S.Giusep/Bugnei.
Gion Berther ei taxaus per haver pinau giu tschaffuna e dascha ora igl Uaul s.Brida.
Schimun d’Curtins duei haver segau si la Pulanera dadens il dutg.
Vagielli Peder duei haver schau ira las vaccas la primavera per ils praus e pertgirau lien.
Rumias Curschellas duei haver priu ina buora si la Val da Plaun; dapli hagi el pinau 40 lattas ora igl Uaul Nual; dapli duei el haver pli lenna ora igl Uaul Nual.
Vischins da Cavorgia ein tgisai per haver buca fatg mundi cun ils auters.
Dapli il Paul Curschellas e Librat Albin, hagien rut en mundi.
Hans Giachen Caduf duei haver paschentau cun siu muvel en il prau sez speras igl atun.
Dumeni Gieriet era il semegliont cun siu muvel, hagi era paschentau siu muvel el prau temps d’atun.
Clau Sievi e Gion Clau Sievi ed era Toni Schmet han giu las cauras giu per ils praus la stad e buca mess cun pastur sco ils auters eran obligai da metter.
Gion Fidel Riedi duei haver tratg circa duas vaultas lattas giu dallas Diratschas, circa diesch oder dudisch lattas.
Statalter Maculin ha giu dus vadials si Malamusa e tutta stad per ils praus.

1805
Anno 1805, ils 20 da zercladur ei constrenschiu ils „Klegers“ sco suonda.
sin Tschamut: Gieli Durig Riedi, sin tuts fatgs
Selva: Rumias Curschellas, semegliontamein
Rueras: Statalter Plazi Riedi per igl Uaul Surrein, Uaul Liez, Flurin e Malamusa signur scarvon Lucas Caveng; sin fein a pastg Tomas Josef Schmet.
Camischolas: Statalter Gion Andriu Berther en tuts fatgs.
Gonda: Statalter Giusep Schmet, semegliontamein.
Sedrun: Uaul Niregl, Crest Schmet, Uaul Surrein sco en auter fatgs Bistgaun d’ Florin.
Bugnei e la Val: Statalter Gion Antoni Monn
Surrein: Salter Gion Batesta, Paul Giusep Giossi, sin tuts fatgs
Cavorgia: Toni Giossi, semegliontamein

 Entir document sco PDF




placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

0326.jpg