Las empremas dumbraziuns ufficialas dil pievel entscheivan cugl onn 1860. Avon ein las dumbraziuns succedidas entras la baselgia ni entras privats. Ils resultats sedeffirenziavan. Savens semuossan difficultads d'interpretaziun damai ch'ei maunca las indicaziuns dils absents, seigi quei dad absents permanents ni temporars. 
Ellas alps ha la populaziun priu tier el 18avel tschentaner. Cun interpretar precautamein las cefras semuossa quei era en Tujetsch. Denter 1718 e 1796 crescha la populaziun per ferm 25%. Gl'emprem decenni dil 19avlen sesminuescha la populaziun per 10% e crescha per 20% entochen ils onns 1830. La carschen dalla populaziun pren ussa ina fin. Ils proxims onns, tochen la fin dil 19avel pren al populaziun giu per rodund 30%.

Onn Popu. Tujetsch Svilup Populaziun
1718 832
1730 798
1768 888
1778 811
1786 904
1791 994
1796 1027
1802 858
1803 900
1805 860
1808 900
1835 1116
1838 850
1848 879
1850 978
1860 863
1870 847
1880 768
1888 768
1890 810
1900 810
1910 828
1920 867

Quels ein ils motivs da quella fluctaziun?
Pader Placi a Spescha che carteva buca d'ina carschen dalla populaziun el 18avel tschenatner, scriva igl onn 1805: 
Schegie che las femnas ein fetg fritgeivlas, crescha la populaziun tuttina buc. Il maridar dallas femnas egl jester, igl entrar en survetsch dils umens egl exteriur, ed ualti bia mortoris impedeschan la carschen dalla populaziun.
Cun quei numna Spescha las treis grondezias essenzials dil svilup dalla populaziun:
- la vegliadetgna da maridar e fritgeivladad; omisduas tenor Spescha fetg grondas el 18avel.
- la mortalitad. Quella duei ver frenau il svilup entras onns da gronda mortalitad.
- l'emigraziun ha medemamein frenau il svilup.

Tgei grondezias han influenzau il svilup el 19avel?
Moviments malruasseivels ein usitai. Tuttina dat ei onns extrems.
Aschia la curva tier las naschientschas dils onns 1795-1799, 1810-1816, 1829-1839, 1865-1870, 1885-1889, 1896-1907 e 1918 ed tiels mortoris ils onns 1788, 1800, 1817, 1830, 1848, 1864, 1874, 1877, 1887, 1990, 1907, 1918. Endisch gadas survarga la curva dalla mortalitad las naschientschas: 1800 (occupaziun entras ils Franzos), 1817 (onn dalla fom),1848, 1864, 1874, 1877, 1880, 1882, 1887, 1890, 1893.

El 18avel survargan las naschientschas ils mortoris. Quei cuntinuescha tochen ils onns 1870. Ils onns 1870/1880 ei da notificar in deficit da naschientschas.

Tujetsch Battens Mortoris 19avel
Naschientschas blau/tgietschen (19avel) e mortoris brin/ner (19avel)

Naven dils onns 1820 seminueschan las naschientschas en general en cumparegliaziun culs onns avon ed oravontut cul 18avel tschentaner. Forsa ha quei da far cun l'emigraziun da dunnas ed umens els onns da maridar, quels onns en Tiaratudestga e plitard ell'America. Forsa ha era ina sminuaziun dalla fritgeivladad effectuau quei moviment, naschida entras schliats onns da raccolta ed onns cun extrem schliata aura.

Tujetsch Naschientschas 19avel
Survesta grafica dallas naschientschas 1780-1920, tgietschen il 19avel tschentaner.

Tujetsch Mortoris 19avel
Survesta grafica dils mortoris 1780-1920, tgietschen il 19avel tschentaner. Las impurtaziuns mauncan pils onns 1806-1809 e 1822-1828.


Tujetsch Letgs 19avel
Survesta grafica dallas letgs 1780-1920, tgietschen il 19avel tschentaner. Las impurtaziuns mauncan pils onns 1785, 1805-1809 e 1816-1837.

Quater da tschun letgs schabegian denter Tuatschins. Possess fuva sper la carezia la pli gronda calamita. Pil pli vegneva ei maridau economic - en la letg muntava l'existenza tut ed affons eran l'obligaziun era neu dalla baselgia! Endogamia ei buca seresultada ord munconza da dunnas, mobein per mantener la structura d'existenza. Cun la cumbinaziun dils dus artadis deva ei ina existenza.

Derivonza dils partenaris

Onns   1770/1815  1840/1879   
Omisdus da Tujetsch    160   152  
Dunnas Surselva 19  10   
  Grischun  
  Svizra  
  Exteriur 0 1  
Umens Surselva 13 10  
  Grischun 1 0  
  Svizra 2 0  
  Exteriur 1 2  
Omisdus d'ordvart   4 1  
    204 178  

 

Vegliadetgna da maridar (1839/1880)

Vegliadetgna umens  femnas  
sut 20 0  
20 - 24 22 52   
25 - 29 77 75   
30 - 34 59 57   
35 - 39 38 18  
dapli 35 11  
total 231 216  
media 31.6 28.5  

58% dils umens e 40% dallas dunnas maridan ella vegliadetgna da varga 30 onns. Sut 20 onns vegneva quasi mai maridau, denton deva ei letgs en aulta vegliadetgna, igl um vegnius vieus encureva ina dunna per tgirar ils affons. Il pli vegl spus ei mistral ....... staus cun 77 onns e sia dunna fuva la giuvna ...... da 22 onns (tgei muntada ha "mistral" giu tier quella letg!!!).


Cumparegliaziun
Naschientschas (blau) - mortoris (brin) - letgs (verd)

Tujetsch Battens Mortoris Letgs

Fontauna principala:
Viehzüchter - Dorfpolitiker und Emigranten
Wirtschaft und Bevölkerung des Bündner Bergtals Tujetsch um die Mitte des 19. Jahrhunderts
Lizentiatsarbeit am historischen Seminar der Universität Zürich
Prof. Dr. R. v. Albertini
da Guido Decurtins, Turitg il fevrer 1986

Cudischs civils e cudischs dalla pleiv (registers da battens, mortoris e letgs)

 

 

 

 

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

0341.jpg