El 19avel tschentaner duvrava in nievnaschiu cletg per surviver ils emprems dis. Sch'ei deva cumplicaziuns, era negin miedi per peis. Da spindreas ni hebamas plaida il protocol da 1847 l'emprema ga. "Vegn proponiu dalla vischnaunca da tarmetter silmeins duas ni treis femnas per schar emprender da spindreras, cun seporscher da dar 20 fl. per ina, sch'ellas vulan ir, cun la cundiziun aber ch’ellas ston star en nossa vischnaunca e survir silmeins nov ni diesch onns. Igl onn 1853 fuva la hebama Giacometta responsabla ella val. Sin quei sectur ei la vischnaunca stada activa e procurau per agid allas femnas. Deplorablamein muncava il miedi! Encunter la fin dil 19avel semida quei empau. Aschia ei Giachen Casper Muoth vegnius incumbensaus ils onns 1880 da translatar in cudisch per la scolaziun da spindreras. El medem temps publichescha era la Gasetta Romontscha artechels che tractan la mortalitad dils affons.
Tenor pader Placi a Spescha "miravan ins memia pauc tier ils affons. Tschuf eri ei e paucs che devien breigia da schubergiar". Ils Tuatschins dil 19avel tschentaner eran pia ualti tschufs. Alla fin dil 19avel tschentaner ha Josef Steiner (scolast a Selva) scret ch'ei stevi "avon in triep onns fetg mal culla propertat e schubradat". Steiner va vinavon: "In um ei ius en ina casa per fitschentas. Cheu ha quei um jester observau ch'enta letg sut ils pons er'ei enzatgei che seregudava. Meinsanual ei lu vegniu orasut il tepet in purschi. La mumma da casa ha detg a quei um: nus havein stuiu prender si da nuegl ils purschals e metter enta letg, giu nuegl stevan ei schelar. Cheu er'ei aschia . . . ils purschals stuevan buca schelar e per quels che mavan en quei letg la sera er'il letg scaldaus e vevan cheu lu cauld e bien".
Era sch'ei vegn ad esser stau in toc meglier culla schubradad alla fin dil 19avel, certas disas eran buc aunc ragischadas ora dil tut. Per exempel quella "che ual sper igl esch casa cur ch'ins arveva igl esch, sch'era leu il begl dils salvanoris. Quels vegnevan pervesi cheu per bucca far fadigia da purtar en nuegl la maglia da quels. Lu stevan savens si pigl esch casa purtgiuns sco uors e spetgavan silla maglia da maniera ch'ei fageva sterment d'ira vitier". 
"Tgei miserabel uorden ch'ei era cun vestgir ils affons aunc els onns 1860 e 1870 ch'jeu savens hai viu. Ei vegneva tschuppels buobanaglia en Surpalits a partgirar thiers dis de ferdaglia plievgia e suffel senza sin tgau, senza chiltscheuls e senza calzers e gl'auter resti rut e scarpau; mo perquei devan ei nuota is dil freid e pauc stem per esser aura ruha. Denton sai jeu era dir affons tuttavia bucca maltschecs u sfarfatgs". 

Quei schliet tractament survivevan biars buc.

Mortalitad d'affons 1837**-1900:

sut 1 onn 201
1 - 5 onns 143
6 - 10 onns 40
   
total 384

* inclusiv naschi morts, fontauna: cudischs da baselgia 
** indicaziuns da vegliadetgna per a partir da quei onn

Mortalitad duront gl'entir 19avel:

Onn Diember
1800 38
1801 14
1802 7
1803 15
1804 19
1805 7
1806  
1807  
1808  
1809  
1810 11
1811 3
1812 10
1813 7
1814 19
1815 10
1816 8
1817 37
1818 21
1819 12
1820 6
1821 8
1822  
1823  
1824  
1825  
1826  
1827  
1828  
1829 5
1830 23
1831 5
1832 15
1833 10
1834 13
1835 9
1836 14
1837 10
1838 9
1839 4
1840 18
1841 9
1842 7
1843 13
1844 10
1845 3
1846 13
1847 17
1848 29
1849 17
1850 23
1851 17
1852 16
1853 24
1854 21
1855 13
1856 13
1857 17
1858 13
1859 9
1860 22
1861 15
1862 23
1863 21
1864 37
1865 29
1866 22
1867 25
1868 22
1869 10
1870 26
1871 24
1872 24
1873 16
1874 31
1875 12
1876 15
1877 31
1878 14
1879 17
1880 24
1881 19
1882 21
1883 12
1884 19
1885 13
1886 19
1887 35
1888 16
1889 16
1890 25
1891 17
1892 19
1893 21
1894 7
1895 12
1896 15
1897 15
1898 17
1899 19
1900 26
   
Total 1494

Media  11.5

Paucs contonschevan aschia la vagliadetgna da maridar. Mintg'autra sepultura era ina sepultura d'in affon!

Per ina val isolada sco Tujetsch, nua ch'ils avdonts producevan aunc sez lur da viver, eran schliats onns da raccolta ina catastrofa. Per surviver igl onn dalla fom (1817) stueva il carstgaun midar sia natira:

     Natira da charstgieun,
     Cun fuorma da thier sevistgir,
     Sco quells tschercar il peun.
     (G. Cadisch).

Onns da scartezia spossavan e per in fleivel era mintga infecziun prigulusa. Ils fleivels eran ils paupers, las mummas e dunnas che stuevan luvrar sco biestga ed ils affons che vegnevan alla cuorta. Denton buca mo duront onns trentels, mobein onn per onn vegn la mort a ver eligiu sias unfrendas ellas stivas dils fleivels - che cartevan sco consolaziun - che quel che mieri dalla fom vegni directamein enta parvis.

La repartiziun sils meins digl onn ei quasi uliva, zatgei dapli ils meins schaner tochen il matg, lu pli paucs ils meins da stad ed ina leva carschen ils meins digl atun. La survesta di tut:

Mortoris tenor ils meins

  Mortoris Tujetsch Mortoris meinsil
schaner 136
fevrer 111
mars 153
avrel 144
matg 163
zercladur 125
fenadur 97
uost 109
settember 116
october 113
november 110
december 112

"Ussa lessel jeu era scriver enzatgei sur dil viver e sur dallas spisas avon 50 onns
Igl unviern:
Pli che duas gadas a di vegnev'ei buca cuschinau e quei er'il bia ina broda dira cun frina groppa avonmiezdi, suentermiezdi ina padella flutgets u fermentins cun dalla medema frina groppa da dumiec ch'era ina spisa semeglionta alla smizza dallas tissunzas
La stad:
La stad vevan ei latgiras e sedevan giu il bia cun gliez. Jamnas e meins ora vevan ei negin paun. Igl ei vegniu raquintau che duas femnas vegnevan mintga sera en stiva da filar. Ellas tenevan lu cussegl da far ina sera in bien puschegn. Suenter ditg secussegliar tgei ellas duessien far, han ellas concludiu dalla suandonta dumengia vegnir a Sedrun a messa e lu cumprar leu in paun (s'entelli paun segal) e lu magliar ina sera paun detgavunda ... Semegliontas raquintaziuns han ins udiu pliras da Dadens gl'Uaul. Cronica Josef Steiner

Encunter la fin dil 19avel vegn era il provediment medicinal megliers. Insumma il carstgaun sa dapli - quei era entras dapli lectura ed informaziuns ella Gasetta Romontscha ed el Calender Romontsch che cumparan ella secunda mesadad dil 19avel. Stivas e la vestgadira pli schubras ed ina cuschina pli varionta declaran era quei progress.

Tuts vevan denton buca las medemas schanzas. Mendras aspectativas da vegnir vegls vevan buc mo ils paupers ed ils affons, mobein las dunnas en general ed en special las mummas. Sco quei ch'il nievnaschiu duvrava cletg per surviver ils emprems dis, duvrava sia mumma cletg per surviver la pigliola. Memia savens mureva ella d'ina infecziun. Ch'ei fussi bien, sche las Tuatschinas vessien dapli e megliers orts, scrivevan "scolasts" beinmanegionts. Ei dessi verduras e salata che cuntegnien las vitaminas necessarias. Las tratgas tuatschinas seigien bein stuffias e grassas, mo pauc sanadeivlas. Orts deva ei veramein buc biars e quei aunc all'entschatta dil 20avel tschentaner.

Ina dunna maridada veva duront ils onns 1840 -1900 in'aspectativa da veta pli bassa ch'ils umens. La pli biaras murevan denter 31 e 60 onns da vegliadetga, il pli savens d'ina pigliola.

Cumparegliaziun Femnas-Umens
L'indicaziun dalla vegliadetgna tier la mort vegn nudada dapi 1837, pia sur 63 onns ora. Las cefras muossan: sut 1 onn mieran pli bia buobas, denter 16 e 20 onns medemamein. Denter 31 e 60 onns survarga la mortalitad dallas femnas quella dils umens. Tiels umens ei da remarcar il suandont: denter 1 e 15 onns mieran pli bia giuvenils; da 76 ensi mieran pli bia umens, els vegnan pia pli vegls che las femnas.

Onns Femnas Umens
sut 1 97 68
1 tochen 5 70 73
6 tochen 10 20 20
11 tochen 15 10 12
16 tochen 20 14 9
21 tochen 25 7 16
26 tochen 30 11 12
31 tochen 35 14 8
36 tochen 40 20 18
41 tochen 45 15 14
46 tochen 50 31 16
51 tochen 55 28 16
56 tochen 60 38 27
61 tochen 65 41 41
66 tochen 70 43 50
71 tochen 75 56 39
76 tochen 80 40 40
81 tochen 85 17 23
86 tochen 90 10 16
da 91 ensi 2 3

Tujetsch Vegliadetgna Mort
Cumparegliaziun: femnas - umens

Morts ella vegliadetgna denter 1 e 98 onns, femnas ed umens: sut 1 onn mieran 97 buobas e 68 buobs; ni cun 20 onns meiran 6 femnas e 3 umens (denter 1837 e 1900)

Onns Femnas Umens
sut 0 97 68
1 28 24
2 17 20
3 13 15
4 8 8
5 4 6
6 9 5
7 5 6
8 1 5
9 0 4
10 5 0
11 3 2
12 3 3
13 0 1
14 1 3
15 3 3
16 0 0
17 3 3
18 2 2
19 3 1
20 6 3
21 2 1
22 0 2
23 1 2
24 2 7
25 2 4
26 1 1
27 4 3
28 3 4
29 2 1
30 1 3
31 1 1
32 2 1
33 3 4
34 2 1
35 6 1
36 6 4
37 3 3
38 3 1
39 3 5
40 5 5
41 8 3
42 0 1
43 3 2
44 3 4
45 1 4
46 4 2
47 8 2
48 7 5
49 5 2
50 7 5
51 6 5
52 5 1
53 4 5
54 3 2
55 10 3
56 9 4
57 4 7
58 13 8
59 3 2
60 9 6
61 7 8
62 10 7
63 9 6
64 6 7
65 9 13
66 8 8
67 8 6
68 9 12
69 7 7
70 11 17
71 10 9
72 12 9
73 10 6
74 11 7
75 14 8
76 7 6
77 13 10
78 7 10
79 6 8
80 7 6
81 2 7
82 3 7
83 4 5
84 3 0
85 5 4
86 3 4
87 2 4
88 1 3
89 2 2
90 2 3
91 0 1
92 0 0
93 2 0
94 0 0
98 0 0
96 0 1
97 0 0
98 0 1

Tujetsch Vegliadetgna Mort Tut
Engrondir per veser meglier las duas curvas: femnas (blau) ed umens (brin)

Ils uemns vegnevan intragliauter entgins onns pli vegls. La mort dalla pigliola declara quella differenza. Las femnas che stevan persulas - e che parturevan per ordinari buc - vegnevan intragliauter biabein 60 onns, pia e buc aschi veglias sco ils umens maridai. La declaraziun la pli probabla per quella differenza ei la repartiziun da lavur; ina repartiziun malgesta che puppergnava ils umens e spossava las dunnas.

"Las femnas pon vertir tut dano bien", di il proverbi ch'astgass esser staus enconuschents als Tuatschins. Da principi era la dunna responsabla per il tenercasa, per ils tiers manedels, las gaglinas, il curtin da flurs, e cun excepziun dallas lavurs las pli strentgas per l'entira agricultura (ver quitau dalla semenza, semnar, zerclar, raccoltar, l'entira cultura da semglin ed aunc bia vitier). Il zerclar ils ers, quella lavur da piertg che vegneva prestada en schanuglias 2 - 3 ga ad onn da tut aura ed enzatgi ha giu scret che las Tuatschinas seigien enconuschentas pervia da lur premura e cunscienziusadad ch'ellas hagien da far quella lavur - fuva semplamein malsauna.

Igl unviern, cu ils umens sesevan sin baun pegna, filavan e tessevan ellas da cuminonza - per spargnar la seiv! - tochen suenter mesanotg. La sera da ruccas - sco in exempel per pliras lavurs communablas - era lu nuota aschi romantica sco quei ch'ei sedi. Ils umens han en tuttacass mai giu grondas marveglias dalla lavur sco tala. Poda ch'ina ni l'autra selamentava mintgaton - forsa suenter far fein. Per ils umens che savevan ch'ei "detti buca femnas e cavals senza mals" era quei buc enzatgei alarmont.

Encunter la fin dil 19avel tschentaner ei la repartiziun da lavur semegliurada plaun a plaun. Bunas fieras e las pusseivladads da fadigia supplementara han purtau daners. Enstagl da far tut sez, han las dunnas saviu entscheiver a cumprar e quei ha descargau.

(Fontauna impurtonta: Cudisch da Tujetsch: Il moviment demografic dil 19 e 20avel tschentaner)

Ils registers da mortoris dalla pleiv
Remarca:
Ils registers dils mortoris dalla pleiv han munconzas. Per part mauncan entirs onns. Ils plevons e caplons han magari era semplamein emblidau da registrar. Pli consquents ein els stai cun las naschientschas. Era mortoris d'ordvart ein entgins onns vegni registrai. Quels hai jeu schau naven per dar in pli clar maletg demografic dalla val. Igl onn 1837 ha ei dau novs cudischs e quels cuntegnan dapli informaziuns. Aschia vegnan ils geniturs nudai, il liug da mort e la raschun dalla maort, sco era l'exacta vegliadetgna. Tochen 1874 ha la pleiv funcziunau sco registratura da tuts fatgs civils. A partir da quei onn ha il stadi surpriu. La pleiv ha denton cuntinuau e registerscha aunc oz ils battens, mortoris e letgs che succedan ella pleiv.

Mortoris dil 19avel tschentaner tenor ils registers dalla pleiv

Tujetsch Mortoris 19avel

Survesta grafica dils mortoris 1780-1920, tgietschen il 19avel tschentaner. Las impurtaziuns mauncan pils onns 1806-1809 e 1822-1828.
Mortoris tenor la vegliadetgna

Onns Diember
sut 1 201
1 tochen 5 143
6 tochen 10 40
11 tochen 15 22
16 tochen 20 23
21 tochen 25 23
26 tochen 30 23
31 tochen 35 22
36 tochen 40 38
41 tochen 45 29
46 tochen 50 47
51 tochen 55 44
56 tochen 60 65
61 tochen 65 82
66 tochen 70 93
71 tochen 75 96
76 tochen 80 80
81 tochen 85 40
86 tochen 90 26
da 91 ensi 5
Senza indicaziuns 351

Tujetsch Onns da mort

Mortoris tenor ils vitgs dalla val

Vitgs ed uclauns  
Bugnei 57
Camischolas 96
Camischolas Sura 4
Cavorgia 51
Cavorgia Sura 4
Rueras e Dieni 283
Gonda 108
Sedrun 270
Surrein 60
Selva 84
Tschamut 82
Zarcuns 22

Tujetsch Rueras Onns 1890

Rueras ils onns 1890! Baselgia cul clutgeret! Casa sin Crestas! Chischners empleni cun graun, dumiec/segal! (Foto sin platta da glas da Gion Giusep Deplaz, Baviera)

 

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img06.jpg