Scriver digl inspectur Placi Condrau - 1850

Gl’inspectur da scola alla ludeivla suprastonza da Tujetsch era per mauns dil ludeivel cussegl da scola da leu.

Stimatissims signurs, Cheutras fetschel jeu da saver ad Els, ch’il cussegl d’educaziun hagi approbau nossa cunvenziun fatga leu ils 5 da november en ina radunonza dil cussegl da scola e dils geraus, che plaida:

1. La vischnaunca augmentescha il salari dils scolast a Sedrun per 30 frs. e dat ad el 200 frs. Paga ultra la habitaziun e lenna; al scolast da Rueras dat ella sco onn 120 frs.

2. Sinaquei che las elecziuns dils scolasts daventien dacheudenvi cul necessari risguard, sche vegn la suprastonza dil cussegl da scola a far lur pusseivel da perschuader la vischnaunca da surschar l’elecziun al cussegl da scola, sco igl ei il cass en auters loghens.

3. Ils spargns, che vegnan fatgs tras la sbassada dalla pagaglia dil scolast a Sedrun, duein buca curdar tier alla cassa da vischnaunca, sonder al fondo da scola.

4. Gl’inspectur da scola vegn a metter avon quei fatg al cussegl d’educaziun e supplicar el da far per la paga dil scolast a Sedrun in’excepziun dalla lescha fatga uonn dil cussegl grond ariguard il salari scolastic.

Jeu stoiel aschia supplicar il cussegl da scola, che quella cunvenziun vegni messa en siu protocol.
Ariguard mia inspecziun fatga d’in temps, nua ch’il cussegl da scola era senza president, il qual vegn speronza buca ad esser pli il cass, saiel ni stoiel jeu far al cussegl da scola sequenta remarca.
Oravon haiel jeu stuiu observar cun grond displascher, ch’ils affons obligai tiella scola, ein vegni per part fetg tard a scola, ferton ch’en autras vischnauncas ein schon gl’emprem di quasi tut ils affons vegni a scola.

Per buca schar pli ditg la scola da Cavorgia orfanila, haiel jeu cun cunsentiment digl emprem gerau (en riguard la paga) e cun cussegl dil signur Janer (en riguard il persunal) pladiu leu in scolast sut las cundiziuns sco onn. Il cussegl d'educaziun vegn tenor empermischun a schar vegnir tier ad el in susteniment da 40 frs. La scola da Sedrun drova per la classa aulta in auter cudisch da leger; il cussegl da scola duei pia mirar ch’ils affons cumprien per quei intent la historia biblica; pils paupers eis ei aunc entginas biblas a Rueras che vegnan buca duvradas e ch’audan alla scola. Sedrun ei la suletta scola denter las 26 scolas dalla Cadi, nua ch’ins anfla buca la bibla. Sco jeu haiel observau legevan ils affons senza capir, senza saver raquintar enzatgei dil legiu. Han els ina gada la bibla, sche vegn quei nuscheivel mecanismus a calar si.
Jeu sun milsanavon era sesmarvegliaus zun fetg, d’anflar la scala dalla casa casa da scola a Rueras el medem miserabel stan sco avon in onn. Jeu haiel speronza d’anflar quella l’autra ga en meglier uorden, silmeins ina provisorica, ch’ins sappi ira en ed ora senza temer da stuer rumper las combas.

Ella ferma speronza che la suprastonza ed il cussegl da scola vegnien dacheudenvi en buna harmonia a cooperar per l’educaziun dalla giuventetgna e prevegni ad in memia grond diember d’absenzas, restel cun aulta stema
Placi Condrau, inspectur


placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

0254.jpg