Program dalla scola da Sedrun - 1873

La scola da Sedrun ha entschiet ils 20 d’october 1873 e finescha ils …. d’avrel 1874.
Quella ha dumbrau 49 scolars parti giu en siat classas. A quels ei vegniu cumpartiu instrucziun en sequents roms: ductrina, lungatg, quen, calligrafia, historia, geografia, contabilitad e cant.

I. Classa
Ductrina
Lungatg. Legiu el cudisch d’ABC ed ils exercezis el cudisch secund entochen exercezi 50. Scret silbas, plaids e construcziuns tenor exercezis dalla emprema secziun el cudisch secund. Analisau silbas, plaids e construcziuns. Memorisau las historias 8,9,10,11,12,13,14 el secund cudisch ed in per autras.
Quen. Dumbrau 1 – 30 mettend vitier 1,2,3,4,5 e targend giu 1,2,3. Cantau la scala, igl accord e 4 canzuns.

II. Classa
Ductrina. Priu atras la ductrina el cudisch entochen tiella penetienza.
Lungatg. Legiu el cudisch secund las historias 1 – 26.
Memorisau tuttas. Scret construcziuns tenor ils exercezis dil cudisch secund. Fatg descripziuns dil: greffel, la lingiala, la tabla, il cudisch, la suppia, la meisa, la pegna, il paun, la tscherescha, il meil, la camischa, il gat, la gaglina, la nuorsa, la caura e memorisau a tabla las historias 8,9,10,11,12,12,14,15.
Quen. Dumbrau ensemen, tratg giu e multiplicau 10 – 100 a tgau ed a tabla cun nominaziun.
Calligrafia. Scret sin pupi en lingia dubla.
Cant. Cantau la scala, igl accord e 4 canzuns.

III. Classa
Ductrina. Priu atras tenor il catechismus pign entochen tiella penetienza.
Lungatg: Legiu exercezis e historias el cudisch secund, el tierz cudisch legiu historia bibla entochen las historias da David e las historias egl appendix. Memorisau quellas tuttas, scret construcziuns tenor exercezis el cudisch secund e tierz entochen exercezi 20. Fatg descripziuns dil: cudisch, la trucca, la pegna, il paun, la tscherescha, la casa, il tgaun, la caura, il cavagl, il tgiet, la merlotscha, il falien, il luschard, il stgirat, igl elefant, paregliau il meil culla tscherescha, la nuorsa culla vacca, Cain cun Abel e scret e memorisau las historias legidas egl appendix.
Quen. Fatg las quater specias dils numers denter 10 – 10'000 cun nominaziun a tgau ed a tabla.
Calligrafia. Scret sin duas lingias.
Cant. Cantau la scala, igl accord e 4 canzuns.

IV. Classa
Ductrina. Priu la ductrina el cudisch pign entochen tiella penetienza.
Lungatg. Legiu historia bibla el Veder Testament entochen la secunda part, ed el niev entochen historia 48. Memorisau ed applicau ellas sin nusezzi. Scret construcziuns tenor ils exercezis dil cudisch tierz entochen exercezi 25. Fatg descripziuns e paregliaziuns dils tiers dumiastis, segal, dumiec e truffel, descret l’occupaziun d’in pur, ils quater temps digl onn, memorisau a tabla historia bibla, fatg ord quella paregliaziuns da Cain ed Abel, Abraham e Noe, David e Moses, Jesus e Jospeh e scret 4 semplas brevs. Legiu e raquintau la historia svizra el cudisch tierz e quart entochen Heroismus.
Quen. Fatg las quater specias dils numers entirs da 10 mellis cun nominaziun a tgau ed a tabla.
Cant. Cantau la scala, igl accord e 4 canzuns.

V. Classa
Ductrina. Priu atras 4 capetels dil catechismus
Lungatg. Legiu bibla e Veder Testament entochen: la secunda part, el Niev Testament entochen: Jesus dat la vesida al tschiec da naschientscha. Memorisau ed applicau ellas sin nusezzi. Scret construcziuns tenor exercezis dil cudisch 3 e 4 entochen exercezi 32. Fatg descripziuns da tiers, dalla fiasta Daniev, temps d’Advent, da Cureisma. Paregliaziuns dils temps digl onn, dil segal e dumiec, ord la historia biblica, descret: tgei ins sto haver e far per survegnir il paun, raquintau a tabla: ils Diablerets, il Grond S.Bernard, ils viandonts claustrals ed il tgaun Barry e scret entginas semplas ……. e l’obligaziun sempla.
Quen. Fatg las quater specias da numers entirs e fracziuns ordinarias cun nominaziun a tgau ed a tabla.
Historia svizra. Legiu e raquintau: Co la tiara vesev’ora dil temps vegl, ils Rets, S.Leci, S.Placi e S.Gallus.
Geografia svizra. Cunfins, surfatscha, Muntognas digl Jura, alpinas e cadeina septentrionala dallas alps.
Calligrafia. Scret en lingia dubla e sempla.
Cant. Cantau la scala, igl accord, tuts intervals e pliras canzuns.

VI. Classa
Ductrina. Priu atras 4 capetels dil catechismus.
Lungatg. Legiu historia bibla el Veder Testament entochen la secunda part ed el niev entochen historia 48. Memorisau ed applicau sin nusezzi.
Scret construcziuns tenor exercezis da cudisch 3 e 4. Fatg descripziuns: digl Advent e fiasta Nadal, dalla schubradad, obligaziuns d’in flissi scolar, reverenza en baselgia, raquintaziuns ord la historia e geografia svizra, paregliaziuns ord la historia bibla, applicaziuns dalla historia da Cain ed Abel, da Joseph e dallas vertids d’Abraham sin nusezzi, scret obligaziuns, quitanzas e divers contracts.
Quen. Priu atras las quater specias dils numers entirs, dallas fracziuns ordinarias, cun nominaziun, fatg quens d’unitad e priu atras la mesira da praus e corps quadrats.
Historia svizra. Priu atras tut la historia svizra egl Eberhard.
Geografia. Priu atras tut la geografia Svizra egl Eberhard.
Contabilitad. Scret diaris, quens currents, da casada, da cassa.
Calligrafia. Scret en lingia dubla e sempla.
Cant. Cantau la scala, igl accord, tuts intervals e pliras canzuns cun 2 e 3 vuschs.

VII. Classa
Ductrina. Priu atras 4 capetels dil catechismus.
Lungatg. Legiu historia bibla el Niev ed el Veder Testament. Scret construcziuns tenor exercezis grammaticals el cudisch 3 – 4, analisau ellas, scret diversas brevs e contracts, applicau historias biblas sin nusezzi, fatg cumposiziuns cun ils temas: l’oraziun, reverenza en baselgia, geniturs ed affons, luvrusadad e marschadetgna, obedientscha, schliats cumpogns, misericordia e ranveria, humilitonza e luschezia, fideivladad e perinadad e Dieus il tut sabi e pussent.
Quen. Priu atras cun nominaziuns las 4 specias dils numers, entirs, fracziuns ordinarias, decimalas, la regla d’unitad, il miserar planiras da diversas fuormas, corps quadrats e rodunds e quintar ora las mesiras ed il quen da societad.
Historia svizra. Priu atras tut las historias egl Eberhard, la separaziun dalla baselgia, igl avat Cristian de Castelberg e cardinal Carli Boromeo el cudisch instructiv da Condrau.
Geografia svizra. Priu atras tut la geografia egl Eberhard e la descripziun dil cantun Grischun ed Uri el cudisch instructiv da Condrau.
Contabilitad. Scret diaris, quens currents, da casada e cassa.
Calligrafia. Scret en lingia dubla e sempla.
Cant. Cantau la scala, igl accord, tuts intervals e pliras canzuns cun 2 e 3 vuschs.

 

 

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

0326.jpg