"Via da bara, via da nozzas".  
Tgi che leva maridar el 19avel tschentaner duvrava terren per far il pur. Da temps nua che mintga runtga vegneva fatga, nuota aschi sempel. Principalmein saveva ina lètg per sefar, cura ch'ina autra veva calau d'exister. Ella perioda da 1840-1870 vevan strusch 1/4 dallas famiglias partiu lur fatg, avon ch'il bab - ni igl ugau - fuva morts. Per dus che levan maridar, tuccava ei - tonpli che la glieud vegneva pli e pli veglia - da ver pazienzia e spitgar - ils umens intragliauter tochen circa 31 onns, las femnas tochen pressapauc 27 onns.

Suenter periodas da gronda mortalitad, vess ei stuiu dar tenor quellas ponderaziuns bia nozzas. 1887-1891 ein stai onns scarts cun bia mortoris e mo treis nozzas; ils treis suandonts denton han ils Tuatschins saviu festivar 27 nozzas. Secapescha ch'ins astga buc survaletar quella relaziun, pertgei ch'en temps da crisa maridavan ins generalmein pli pauc.

La cefra da maridaglias munta pigl entir 19avel tschentaner a 5 per melli; mintg'onn deva ei intragliauter 5 - 6 nozzas. Quella constanza indichescha in cunfin da partiziun (e populaziun) - ina certa grondezia minimala stueva in menaschi gie ver.

Maridar era pia buca sempel epi tgi? La statistica di che varga 80% dallas lètgs erien propi tuatschinas - e quei pli u meins tochen els onns 1950 dil 20avel tschentaner. Quella endogamia (maridar enteifer la val, parentella) era necessaria. Per la cumbinaziun dad omisduas iertas possibilitavan ina nova existenza. "Maridar per bellezia ei nuot en cazzetta." Ina buna partida dependeva meins dallas qualitads persunalas dils partenaris che da lur frusts. Il pli ideal per in um era ina vischina beinstonta. Perquei che "quel tge vo gliunsch a mattauns, stu i gliunsch a parvai". Mo tgi veva ton cletg?

Per ordinari stuevan ils menaschis vegnir arrundai, u cun brattar ni cun vender e cumprar. Sche la dunna veva buc bia dapli ch'igl um, vegneva la part da quella vendida a sia famiglia - quei era motivaziun per ils frars da sustener ina lètg. Arrundaziuns han adina custau. Parcellas da pauca valeta vegnevan remplazzadas da bunas e caras. Ina lètg entscheveva perquei savens cun in tschuat deivets. Maridar era pia buca mo buc sempel, mobein era ina resca. Per quels ch'eran danvonz e che stuevan bandunar la val, era quei forsa ina consolaziun. Giachen Martin Hendry, igl emigrant da Cavorgia ell'America scriva a ses geniturs: "Lau ora an ei la moda mo de maridar mo per la rauba, aber tscheu ei buca aschia, maridar suenter plischer et ina femna de ferstan et che sa luvra et taner chasa et tema de Diu".

Tujetsch Letgs 19avel

Survesta grafica dallas letgs 1780-1920, tgietschen il 19avel tschentaner. Las impurtaziuns mauncan pils onns 1785, 1805-1809 e 1816-1837.

Quater da tschun letgs schabegian denter Tuatschins. Possess fuva sper la carezia la pli gronda calamita. Pil pli vegneva ei maridau economic - en la letg muntava l'existenza tut ed affons eran l'obligaziun era neu dalla baselgia! Endogamia ei buca seresultada ord munconza da dunnas, mobein per mantener la structura d'existenza. Cun la cumbinaziun dils dus artadis deva ei ina existenza.

Derivonza dils partenaris

Onns   1770/1815  1840/1879   
Omisdus da Tujetsch    160   152  
Dunnas Surselva 19  10   
  Grischun  
  Svizra  
  Exteriur 0 1  
Umens Surselva 13 10  
  Grischun 1 0  
  Svizra 2 0  
  Exteriur 1 2  
Omisdus d'ordvart   4 1  
    204 178  
Vegliadetgna da maridar (1839/1880)

Vegliadetgna umens  femnas  
sut 20 0  
20 - 24 22 52   
25 - 29 77 75   
30 - 34 59 57   
35 - 39 38 18  
dapli 35 11  
total 231 216  
media 31.6 28.5  

58% dils umens e 40% dallas dunnas maridan ella vegliadetgna da varga 30 onns. Sut 20 onns vegneva quasi mai maridau, denton deva ei letgs en aulta vegliadetgna, igl um vegnius vieus encureva ina dunna per tgirar ils affons. Il pli vegl spus ei mistral ....... staus cun 77 onns e sia dunna fuva la giuvna ...... da 22 onns (tgei muntada ha "mistral" giu tier quella letg!!!).

Cumparegliaziun
Naschientschas (blau) - mortoris (brin) - letgs (verd)

Tujetsch Battens Mortoris Letgs

Fontauna principala:
Viehzüchter - Dorfpolitiker und Emigranten
Wirtschaft und Bevölkerung des Bündner Bergtals Tujetsch um die Mitte des 19. Jahrhunderts
Lizentiatsarbeit am historischen Seminar der Universität Zürich
Prof. Dr. R. v. Albertini
da Guido Decurtins, Turitg il fevrer 1986

Cudischs civils e cudischs dalla pleiv (registers da battens, mortoris e letgs)

 

 

 

 

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

0302.jpg