Ei sedi che paupers erien quels che la baselgia ni la vischnaunca stuevien sustener. Paupras eran segiramein e tuttas quellas famiglias che vevan duront onns normals che tunscheva e che stuevan denton far deivets ils onns da crisa.

Duront l'emprema mesadad dil 19avel tschentaner era la pupira probablamein fetg gronda. Duront quels onns stuevan 2/3 dils tenercasas pagar il tscheins fier - cun il qual la baselgia susteneva ils pli paupers entochen che las vischnauncas han surpriu il pauperesser ils onns 1850/60. Il tscheins fier vegneva pagaus per ordinari en graun: 2 tochen 3 kilos ad onn e cu ei era scartezia - tochen 10. Ils basignus survegnevan intragliauter 10-12 kilos ad onn che vegnevan reparti la dumengia suenter messa marveglia. Quei fatg e quel che ina tiarza dils fiugs stuevan buca pagar, lain supponer ch'ei deva da quei da 50 famiglias fetg paupras.

Malgrad quella spenda da graun e las almosnas che vegnevan mintgaton repartidas suenter ina sepultura d'in vischin beinstont, tunscheva ei buc. Ils biars vevan buc autras letgas che dad ir a spluntar dad esch tier esch e rugar per almosnas.

1839 veva ina cumissiun dil pauperesser cantunala cussegliau allas vischnauncas da scumandar da "betlergiar". Quellas levan denton nuota schar cumandar e temevan per lur autonomia. Cun excepziun da Trun han perquei tuttas vischnauncas schau pli u meins sco quei ch'ei era - en Tujetsch astgava vegnir rugau per almosnas dus dis ad jamna (sonda e dumengia). Mo quei lu nuota mo ord misericordia e carezia proximala. Sch'ins vess scumandau da "betlergiar", vess ins matei stuiu pagar dapli tscheins fier. Lu pli bugen beneventar ils rugadurs e dar enzatgei pauc per l'amur da Diu.

Sco detg, ils onns 1850 ha la vischnaunca stuiu surprender il pauperesser. E co ella temeva! Per limitar ils cuosts han ins perquei decidiu da reparter sper la spenda a mintga famiglia basignusa in toc prau (terren da vischnaunca) per dar la pusseivladad da plantar in tec graun ed in per truffels. Quei era lu nuota tuttina als puranchels che temevan per lur basa d'existenza. Tonpli che adina dapli jasters (ch'eran per ordinari e pauperets) vegnevan quels onns ella val.

Ils jasters en Tujetsch 1835-1880

 onn

 attenents

 jasters

total buc
burgheis
en % dalla
populaziun
1835 6 14  20  2.1
1850 18 4 22 2.3
1860 27  9 36 4.2
1870 40 19 59 7.0
1880 60 18 78 9.9

Cumparegliau cun Mustér che veva gia ils 1850 8,6% jasters, era la Val Tujetsch buca fetg attractiva. Per ils onns 1870 - suenter ch'ils biars impediments da dimora eran vegni dismess - ei il diember dils habitonts s'augmentaus. Viver en Tujetsch sco jester era buca sempel. Ils dretgs e privilegis ch'ils burgheis vevan (per exempel pastg cumin) custavan. Igl onn 1810 veva Vigieli Josef Valier pagau per il dretg da burgheis 340. - frs; 50 onns pli tard custava quel gia varga 2000. - frs.

Dils jasters che vivevan 1861 en Tujetsch possedeva buc in dapli che 1000 frs, pia bia memia pauc per secumprar en e per far il pur. Il da viver gudignavan els principalmein sco spazzatgamin, canistrer, calger ni sco fumegl e fumitgasa e schurnalier. Per ch'ei tonschi, stuevan ils jasters tener ina ni duas cauras e nuorsas che gudevan secapescha e las pastiras da casa. Malgrad ch'els pagavan in tschuat dapli per il pastg cumin, eran els tuttina malvegni.

Possess dils paupers 1864/65

 Possess en francs

   fiugs diember %

 posses en francs

en %
dils fiugs
 negin 17 25  -  9
 0 - 200 6 8  118  3
 - 500 7 10  301  4
 - 1000 39 57  780  21
  69  100%    37

Con possess ch'ina famiglia stueva ver per esser pli u meins segira, ei grev dad eruir. Priu il cass che tut ils fiugs cun meins che 1000. - frs. vevien buc daners dalla vart, erien pia sfurzai da far deivets scochemai ch'ei era empau pli scart, lu fussen dapli ch'ina tiarza stai pauperets. Ils 12% che possedevan meins che 200.- frs. eran denton segiramein fetg paupers - quella cefra corrispunda dil reminent a quella (20 - 24 fiugs els onns 1860) che la vischnaunca susteneva quels onns.

L'organisaziun dil pauperesser digl onn 1855

1855 Tujetsch Pauperesser1. Mintg’onn duei il schaner vegnir tratg si ina voluntaria collecta e la cumissiun pauperila duei procurar per ils collectants, che mondien en tut las casas per prender si ils benefacturs.

2. La cumissiun duei en regla passar ensemen quater gadas ad onn. L’emprema gada duei esser ina dumengia da schaner, sin il qual di tuts paupers, che secreian da stuer dumandar l’almosna, dueien sepresentar avon la cumissiun per far entellir il basegns e la cumissiun duei lura imparzialmein, e tenor cunscienzia decretar igl importo digl agid per igl entir onn, il qual aber duei vegnir partius ora als paupers mo meins per meins, ni sil pli per dus meins, duessen aber semussar novs basegns, sche ha il president il dretg e tut ils commembers l’obligaziun da vegnir ensemen per seconsultar cura ch’il president lai visar.

3. La repartiziun dalla spenda da sal e graun duei vegnir fatga cun las autras resursas dalla collecta voluntaria e zuar ton sco pusseivel ulivamein tier mintga benefactur, ils quals dueien dar rauba en natira per la clamada. 

Ulteriur susteniment dils basignus ord generals emoluments
1. Ei duei vegnir fixau entgins loghens pastiras da segar fein a pastg, sco era determinar entgins loghens per schar spelar, ni segar, sco ei sa vegnir gudiu e nominativamein detg a mintga famiglia u individi, tgei seigi siu da guder e lura vegnir fatg public, che tals loghens seigien destinai per ils basignus e che negin auter hagi da seprofitar, bein aber remarcau ch’ils s.v. tiers hagien ils medems dretgs sco tochen uss, era duei vegnir dau ora damaneivel en mintga vischinadi in toc pastira als paupers per cultivar e a norma sco quei che mintgin cultivescha e runcar ora il toc ad el fixau,

2. Las pastiras dessignadas da segar e spelar vegnan annualmein dalla cumissiun pauperila distribuidas denters ils basignus.

4. Per saver rugalar la spenda da sal dueien ils geraus igl onn present, cura ch’ei vegn priu giu il quen dallas baselgias, ir atras ils rodels dils davers e dar in pareri, co la distribuziun savessi esser pli avantagiusa.

5. La spenda da graun, che vegn distribuida sco la collecta, duei era vegnir distribuida gratis, quei ei per nuot, per amur da Diu e sin quels dis che quella vegn dada ora, sche dueien ils paupers che pon esser, esser presents a bun’ura tiels uffecis en baselgia parochiala, per suenter lur sogn duer rugar e saffeagar per ils benefacturs.

6. Cun quei duei esser a tuts basignus scumandau d’ira per las casas a rugar sut negin pretext, e quei sut peina da castitg e negin ei a quels obligaus da dar a quels enzatgei. Duess ei esser entgins malobedeivels, che massen per l’escha, sche dueien quels tals vegnir clamai avon l’emprema radunonza dalla cumissiun pauperila.
...

Gl'entir uorden ei d'anflar cheu

Gl'entir uorden sco document original

Gl'entir uorden sco document da preparaziun

1864 Tujetsch Rapport cantunal

1864 Tujetsch Rapport cantunal 21864 Tujetsch Rapport cantunal 1

Prau Mulins
Prau Mulins/Plaun Mulins ni sco nudau en documents vegls Müllimatt

 

 

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img03.jpg