Historia tuatschina dil 19avel tschentaner
Ils 6 da mars 1799 ei in datum essenzial per la historia dalla val e dalla Cadi, dil reminent era pigl entir Grischun. Ils Franzos arrivan quella notg sul Pass Alpsu e rumpan ella val. Il pievel tuatschin ei alarmaus e preparaus a mesas. Bein ein els e lur vischins preparai spirtalmein entras la baselgia. Quella ha perdegau la schliatadad dils Franzos e fatg ord els anticrists e vers demunis per la baselgia catolica. Ils Austriacs han empermess sustegn e nezegiau la caschun da, cun agid dils purs innocents, semetter encunter l'armada da Napoleon. Las preparativas per la resistenza ein preparadas dil cumin, ils umens ein vegni instruiu el far resistenza encunter la schuldada franzosa, schuldada da professiun encunter umens attaschai al tratsch. Els ferms sulettamein cun la faultsch e risti, ferms ella agricultura ed alpicultura. Ferms ein els el spért - preparai dils signurs e dil clerus. Ferms da cardientscha cun faulsas verdads.

Ils Franzos vegnan, damai ch'els sentan resistenza austriaca unida culs Grischuns. Ils sis da mars ei tier nus unviern, per ordinari unviern endretg e la neiv pauc muentada dil sulegl. Il strapaz d'arrivar quei di cun ina armada sul pass sto esser staus nundetg stravagants e grevs. Carteivel muncavan las enconuschientschas insumma, tgei che quei vegli dir muntar in pass da quei temps. Els arrivan tuttina ella val, el Grischun, en Tujetsch. A Tschamut e Selva fan els lur empremas spogliadas e fugentan il pievel, oravontut dunnas ed affons e glieud passada ora enviers Rueras e Sedrun. Ils umens, lezs fuvan sepostai per defender l'armada. Las emprovas vegnan fatgas endadens g'uaul e lu a Dieni. Igl emprem Tuatschin croda. La schuldada franzosa lai buca stermentar, schegie ch'era els ston dumbrar unfrendas. Els passan dalla val ora, carteivel buca mo a marschond, na, engulond e spagliond. A Sedrun vegn la baselgia da s.Vigeli spogliada da sias custeivladads. Il plevon semetta encunter e vegn mazzaus. Ils Franzos passan vinavon e vegnan danovamein empruai a Bugnei. Ils Tuatschins han tier tut cletg - arsentai vegnan ils vitgs buca.

Ils Franzos ein vargai ils cunfins dalla val e semovan viers Mustér. La cumpignia schuldada dalla Cadi avon ils Franzos, plitost a fugend che resistend. Ils Austriacs ein stai in pign agid ed han pli bugen viu a curdond dils nos che dils ses. A Mustér vegn organisau la gronda attacca purila e quella ha siu success - in success che ha plitard giu nundetgas consequenzas per Mustér, la claustra e la Cadi. Ils Franzos ston seretrer e traversan danovamein la val - sco fugitivs dils purs rabiai che persequiteschan els. Els ston danovamein far il pass en l'autra direcziun. Ins po cumprender il strapaz dalla schuldada franzosa.

Ils Franzos arrivan dalla Surselva siado e fan vendetga a Mustér e cun la claustra. Ils Tuatschins han giu empau cletg - priu ora la gruppa da Tujetschins ch'han piars la veta ella sgarscheivla battaglia a Rehanau. Il discletg ei lu tuttina arrivaus vehementamein. Igl ei stau da pagar als Franzos e las pretensiuns ein stadas horrentas. Las gliestas dil dau als Franzos dattan perdetga. D'ina vart dattan ellas perdetga d'in pievel beinstont alla fin dil 18avel tschentaner e da l'autra vart enumereschan las gliestas las immensas contribuziuns all'armada franzosa. Il pievel ei daventaus paupers - paupers en cuort temps. Quels onns leu traversan adina puspei schuldada la val - inaga eis ei Austriacs - e lu Russ. Mintgaga han quellas truppas pretendiu vivonda ed agid per far il pass.

Il pievel ha pitiu nundetg. La suletta rihezia ei semussada ella carschen dalla populaziun. Ina reacziun tipica en quellas miserias. La populaziun indigena crescha naven digl onn 1800 cun 900 habitonts sin 1116 habitonts igl onn 1835. Quei ei bia, 220 habitonts dapli. Ussa suonda in auter problem. La surpopulaziun dalla val fa valer. La paupradad crescha e sforza ils habitonts d'anflar lavur ord la val. La val po sulettamein viventar entuorn 900 habitonts. Ils affons van giul Schuob per levgiar ils dacasa. E sco igl ei aunc oz, ils ins anflan buns patruns, auter vegnan donnegiai da spért e tgierp. Auters tuornan giul Schuob, Baviera sco giuvens fumegls el puresser e vegnan numnai Schweizers. Quei ei la nominaziun da siu mistregn. Ils biars han cletg, anflan ina partenaria cun bein puril, auters s'engaschan sil sectur dalla producziun da caschiel cun ereger atgnas cascharias. Cun success!

Ils onns ein propi signai da miseria. Era la natira semuossa da sia vart umbrivauna. Horrentas lavinas destrueschan il vischinadi da Selva e la gronda fracziun da Rueras. Auas grondas fan donns el funs dalla val cun in Rein furribund e destruend passond sul vau ora. Ils runs fan il lur, oravontut il Run da Sedrun. El sforza a grondas investiziuns cun ereger in’ustonza per schurmegiar il vitg da Sedrun e la baselgia parochiala.
Ils onns avon 1850 ein onns da pintga raccolta. Quella pitescha da scheltiras, da stads bletschas ni da freidas. Las fieras el sid ein miserablas. Ils daners ein scarts. Ils paupers ella carschen. L'emprema rotta semetta igl onn 1850 viers l'America. L'entschatta d'ina emigraziun che cuoza entochen 1930 e descarga la val cun ver 300 persunas. Parallel, ed oravontut ils onns 1870 - 1890, succeda ina pli mudesta emigraziun el sid dalla Tiaratudestga.

Cun la mesadad dil 19avel entscheiva la scolaziun a survegnir dapli impurtonza. Tochen lu schischeva l'instrucziun els mauns dil clerus. Las caplanias fuvan vegnidas eregidas aposta per quei intent. Il caplon fuva il scolast sustenius tenor basegns dil plevon. L'instrucziun seconcentrava sin l'educaziun ed instrucziun ella religiun cristiana catolica. Dasperas vegneva dau peisa al leger, scriver e quen. La scola cuzzava da sontga Catrina entochen venderdis sogn - cun la pusseivladad d'era calar avon - tut tenor la tumprivadad dalla primavera. Cun l'erecziun da tschun scolas da 1848 - 1863 ella val entscheivan per gronda part ils laics ad instruir ils affons tujetschins. Igl onn 1857 vegn la scola declarada obligatoria el cantun Grischun. Gl’onn 1848 elegia la vischnaunca in scolast annual e quei ella persuna da Placi Antoni Biscuolm. Sper l'instrucziun obligatoria, instrueva el la giuventetgna e carschi, sunava l'orgla e tgirava il cant sacral. Il scolast annual ei staus da cuort temps, in’emprova innovativa che ha cuzzau treis onns e silsuenter suondan scolasts e scolastas ch'instrueschan il temps ufficial da scola. Dasperas ston els esser purs ni anflar schiglioc ina occupaziun. Il pievel tujetschin ei pil pli sestentaus per ina buna basa per l'instrucziun da lur affons e quei tochen al di dad oz. Ils cussegls da scola ein s’engaschai cumpleinamein atras ils decennis accumpignai da bia problems, savens problems finanzials.
La paupradad cuntinuescha era ella secunda mesadad dil 19avel. Las directivas dalla baselgia meinan la populaziun. Quels senza lavur bandunan la val, u per adina ni parzial. Las grondas famiglias effectueschan quella emigraziun. Tuts han buca plaz e lavur enteifer las scheinas dalla val. Fugitivs economics!! Malsognas tiels animals da casa e fieras che decidan davart beinstonza ni paupradad. Rigurusas directivas perscrivan la pasculaziun, la cumpra e vendita da tiers. Directivas rigurusas perscrivan il diever dalla lenna. Ils anderses vegnan cargai cun taxas da diever pli aultas ch'ils indigens. Ins sedosta per mintga scrotta prau e pastira. Il pievel ei controllaus - controllaus in da l'auter. Libertad da viver pon ins struschamein caracterisar quels onns.

Tujetsch ca.1898 2

Tujetsch, ina dallas veglias fotografias ch'ei dat insumma da Tujetsch. Datescha dils onns 1890, fatga da Gion Giusep Deplaz, emigrant dalla Baviera.

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

0254.jpg