Uorden da fiug dalla vischnaunca Tujetsch

En execuziun ed amplificaziun digl uorden da fiug da cumin, ha la cumissiun radunada, ils 6 d’avrel 1889, a Sedrun, aunc tschentau si sequents pugns supplementars.

1. Vegn fixau per las sprezzas grondas dus suprems directurs, ils quals dueien dalla vischnaunca undreivlamein vegnir indemnisai, per tut las breigias, ch’els ston far per unscher, schubergiar e mantener en bien stan las sprezzas, schlauchs etc., buca aber per breigias fatgas tier emprovas ed instrucziuns ordinarias dalla suprastonza. Quels dus umens dueien el medem temps haver, quel a Sedrun la survigilonza sur la sprezza pintga a Surrein e quel da Rueras la survigilonza dalla sprezza pintga a Selva. Per agid tier quellas lavurs, ch’els san buca far persuls, pon els trer tier in ni dus auters luvrers da lavur cumina, ils quals han schurnada a norma dil temps impundiu, sco ei fixau egl uorden da lavur cuminas.
Per la sprezza a Sedrun ei proponiu sco sprezza-meister signur Beer Gion Bistgaun, fravi. Per quella a Rueras signur Berther Gion Antoni.
Per plazzar las sprezzas e la glieud en cass da barschaments ed en quels cass ordinar las necessarias lavurs ein fixai sco comandos: dadens Dutg Grond Berther Gion Antoni e dador Dutg Grond gerau Berther Vigeli da Sedrun. Suppleants per quels en cass d’absenza, Cavegn Giachen Fidel e gerau Soliva Bruno. Quei fuss d’entelgir aschia che la survigilonza dalla suprastonza sco tala, ha aunc adina d’esser la davosa instanza e directura, tenor las determinaziuns digl uorden da fiug dil cumin.
Sigl actual plaz da fiug duei mintgagada esser in um che hagi la cumpetenza da cumandar, tgei lavurs dueien vegnir fatgas per schurmegiar auters baghetgs, per deliberar ord il fiug ni el prighel tiers, restis etc., sco era fixar las postas per ils directurs dil „Schlauchspitz“, dallas scalas frisachens etc., insumma tuttas lavurs, che crodan neu da quellas uras. En mintga vischinadi duei vegnir legiu ora in um leutier e sco tals ein proponi ils sequents:

Sedrun: Huonder Sep Flurin
Camischolas: gerau Berther Vigieli
Rueras: Capeder Anselm
Selva: Florin da Fidel Wenzin
Surrein: Curschellas Alois
Cavorgia: Hendri Alois
Bugnei: Deragisch Vigieli
Essend ch’igl ei tier cass da fiug buc adina pusseivel, che tut seigi el medem mument sil plaz,s che vegn ei per evitar memia gronds embrugls, e dar a mintgin empau idea nua els han da seplazzar igl emprem mument, fixau che sequents umens dueien esser plazzai vid las sprezzas.
E zuar vid quella a Sedrun:
Sprezza
Per direger il „mundspitz“ dalla sprezza a Sedrun ei proponiu Beer Toni da Hasepr e gidonter: Jacomet Plazi. Per quella da Rueras: Giger Gion e gidonter: Berther Gion Andriu

Era ei numnau per mintga sprezza in survigilader dalla lingia dils „schlauchs“, il qual ha la missiun da mirar sissu, che negin passi sils „schlauchs“, volvi vi e neu ni strubegi quels.
A Sedrun ei numnau en quella plazza: Martin Schmet, a Rueras: Palj Gion Antoni.

Sco pot da fiug per dar part Dadens igl Uaul ei numnaus: Monn Sep Martin da Rueras.

Ils sprezza-meisters ston tier las inspecziuns dallas sprezzas pintgas, era mintgamai far far emprovas cun quellas, e dar ad entgins dil,vitg la necessaria instrucziun sur il ranschament da quellas.
Cura ch’ins ei sil plaz dil fiug, sto tut star sut camond dalla suprastonza e dils directurs dil plaz; tgi che cumpara aber buca tier barschaments, vul dir tgi po ira, priu ora glieud veglia, dueien dalla suprastonza scharfamein vegnir castigiai. Era tier las instrucziuns ed emprovas ordinadas dalla suprastonza, dueien cumparer ils umens tuts sut peina da castitg, priu ora pasturs, ch’ein vid ils tiers.

Fixar cura far las emprovas?
La suprastonza duei ordinar, ch’ei vegni els vischinadis gronds mess neu ils necessaris cundrezs per saver tschaffar l’aua senza stuer memia ditg piarder temps, procurar sufficientamein per „schlauchs“, sco era per scalas adatadas e frisachens buca memia grevs.

 

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

0341.jpg