Uorden dallas alps

1886 il mars, per evitar tuttas dispetas e malemperneivladads che pudessen nescher entras ver da stabilir in niev uorden dallas alps e pastiras, ha la suprastonza anflau per bien da metter avon alla ludeivla vischnaunca il sequent pareri per quel schar ponderar e lura el acceptar ni refusar.

1. Ei vegniu terminau e stagiau las alps da schetgs sco cheu suonda:
a) Per ils stiarls. L’alp da Maighels cul Surpalits sco quella ei stada terminada ed usitada da guder sco tochen dacheu. La stagiada ei stipulada sin 200 tgaus. Duess il stagiau buca saver vegnir cumpletaus cun stiarls, sche sa quella stagiada vegnir cumpletada tochen sin il stipulau diember da 200 tgaus cun vadials. En cass ch’il quantum da stiarls survargass la stagiada, sche sto era quei surpli vegnir cargaus en quell’alp.
b) Per las stiarlas. Las s.v. stiarlas dall’entira vischnaunca che vegnan cargadas dueien vegnir cargadas ella vals Mila e Strem cun il Caschlè e zuar en omisduas vals ulivamein. Il Caschlè duei vegnir gudius ensemen cullas stiarlas d’omisduas vals e zuar fatg il medem di quella midada ord las vals sin il cuolm. Las stiarlas da Strem han il dretg da pascular naven dils 20 da settember davart da Camischolas entochen o tier il Mir e da vart da Valtgeva sco il Mir taglia via. Las stiarlas dalla Val Mila dil maun da Malamusa tochen o tier il Run dalla Vallatscha e dil maun da Mila tochen oragiudem il Crest Liung. Per aber saver levgiar quellas alps eis ei concediu da schar metter stiarlas che vessen en vadi avon cargar cun las vaccas. Semusass ei aber el termin da treis jamnas, ch’ina ni l’autra da quellas stiarlas fuss vita, sche stuess ella ir en l’alp nua ch’ella udess e lura zuar era purtar mo leu las spesas.

2. Alps da vaccas
a) Tschamut, Val Giuv, Culmatsch, Nual e Mut, stagiada cun 250 tgaus.
b) Val Val, Tiarms, Cuolm Val cun Tgom e Cuolm da Vi, stagiada cun 250 tgaus.
c) Cuolm Cavorgia cun Stavelsecs, stagiada cun 60 tgaus, dau tier aber da schar vegnir giun Pardatsch da Vaccas ils 17 da settember.

3. Vadials
Per ils vadials ei schau liber da metter en ils Pardatschs, ton d’in maun sco l’auter, ni mintgin da tener sin sia pastira da casa.

4. Ils cavals han alp en Pardatsch, ton dad in maun sco l’auter. Tgi che drova il cavagl da trer, ha il dretg da tener otg dis da fein grass ed otg dis da risdiv a casa.

5. Ils s.v. bos entirs, stai igl unviern cheu per néz dalla vischnaunca e restan era cheu la stad, dueien e stoppien vegnir cargai cullas vaccas ni era culs stiarls.

6. Schau prender dapart las caschadas, vegn ei concediu per igl emprem d’october, nua che mintgin sa lura ira libramein sillas pastiras nua ch’el vul.

7. Davart il tener tiers a casa ei concediu da schar tener dus tiers per fiug, cass ch’el havess in malsaun, sche po el tener nuot tiers vitier.

8. Per las nuorsas ei vegniu fatg negin uorden mo duei vegnir concludiu mintgamai sco ils auters tiers cura cargar ni ellas descargar.

9. In tier che stuess ord l’alp per malsogna, duei puspei turnar ell’alp cura ch’el ei sauns e habels d’ir ell’alp. In tier che fuss malsauns avon cargar, duei vegnir fatgs urentar d’in visitader da tiers ed el medem temps era vegnir fatg da saver alla suprastonza avon cargar, cass cuntrari stuess tal star avon donn ed aunc pagar las spesas en l’alp ch’el udess. Finalmein dueien tuts pasturs vegnir marcadai la pagaglia en daners e lura buca aunc dau tier da schar prender en da ses tiers che’audan buca en quell’alp, priu ora ina vacca per diever dil latg al pastur e ch’ils pasturs stoppien pertgirar tut ils tiers che quell’alp po purtar, seigi da tgei specia ch’ei veglien e quei tochen ch’ei descarga, ni dat lartg. En cass ch’in ni l’auter pursanavel vul, encunter prender dapart las caschadas, restar ell’alp, sche duei tal pur haver dretgs d’in pastur, tenor sco el vul, da sia caschada tochen dar lartg.

Terminaziuns ed untgidas dueien restar las medemas sco tochen dacheu.

Essend terminadas tuttas alps, sche han ins anflau per bien, d’era terminar tuttas pastiras da casa, per cheutras duvrar il necessari spargn e quitau ed ein vegnidas terminadas sco suonda.

Sedrun. Pastira da casa sco quei ch’ei vegniu gudiu entochen dacheu, cun aunc puder ir entochen entatier la punt da Plaun Miez e las Paluttas buca, aber il Plaun Vallatscha e puder ira suenter miez uost cun ils s.v. tiers casa si Valtgeva.

Gonda
. Sco entochen dacheu, era cun ils tschun dis a Ruina Plauna e dapli aunc dau tier da puder guder la Val Strem cun ils da Camischolas dalla Gonda Dadens anen, quei dadens il Mir.

Camischolas. Sco tochen dacheu cun aunc schar guder cun els ils da Gonda la Val dadens il Mir anenasi.

Rueras. Sco pli da vegl cun aunc stuer schar guder ils da Sedrun dalla punt anora, priu ora il Plaun Vallatscha, cun lura schar vegnir ils da Selva mo o tier l’aua Nual.

Tschamut. Sco tochen dacheu.

Surrein e Cavorgia. Sco pli da vegl.

1886, mars ils 21 ei il present uorden dallas alps, sco era dallas pastiras da casa, vegnius cumpleinamein approbaus dalla ludeivla vischnaunca, cun aunc schar tier da cargar cauras mintgamai sco mintga alp anfla per commensurau era a quels che han neginas vaccas, duei vegnir dau enzanua plaz da schar far ina caschada da cauras.
En consideraziun ch’ei vegn schau cargar cauras, sche secreian ins, che las vals duessen vegnir levgiadas, per quella raschun dueien las stiarlas restar tuttas ellas vals.

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

0347.jpg