Tujetsch 1883 Pastira SedrunRecuors dil vischinadi da Sedrun avon il Cussegl Pign

Cuera, ils 28 d’avrel 1883
Avon il Cussegl Pign dil Cantun Grischun

En caussa da recuors dil vischinadi Sedrun encunter l’entira vischnaunca Tujetsch concernent repartiziun dallas pastiras da casa ha il Cussegl Pign, suenter haver legiu atras il recuors daus en da signur advocat G. Cajacob per Sedrun, dataus dils 22 dil meins vargau, e la risposta da signur Florin Berther per la vischnaunca Tujetsch, dils 26 d’avrel – ord il qual constat il sequent:

Entras il conclus dils 4 da mars vargau ha la vischnaunca renviau anavos in petitium dil vischinadi Sedrun, da vuler carschentar igl intschess da lur pastira da casa sin fudament dalla pretensiun, che per temps da stad, hagien ils differents vitgs ni confinonts dall’entira vischnaunca in dretg privat vid las pastiras da casa ad els da vegl enneu concedidas, aschia ch’ina autra repartiziun da quellas sappi buca haver liug, ni vegnir fatga.
Encunter quei conclus e sia motivaziun recuora il vischinadi Sedrun e garegia il suandont:

1. Che la vischnaunca Tujetsch seigi, sco possessura dallas pastiras da casa obligada da rugalar sin dueivla moda la gudida da quellas tenor basegns, senza prender risguard sin la tochen ussa existenta repartiziun dallas sura numnadas, sin ils vischinadis.

2. Eventuel, ei duei vegnir priu a mauns ina pli gesta repartiziun dallas pastiras da casa, entras ina ordonanza dil Cussegl Pign, sin fundament d’ina nova schazegiada da quellas.

La vischnaunca encuntercomi setegn ferm vid il pugn, che la gudida dallas pastiras da casa hagi ina natira privata e vul quei mussar si entras sentenzias giudizialas ord pli vegls temps, dadas giu en semegliontas dispetas denter ils singuls cunfinonts vischinadis, ord las qualas quei caracter dil dretg da gudiment, vid las da vegl enneu stablamein terminadas pastiras, seigi vegnius renconuschius.
Il caracter da dretg privat seigi milsanavon constataus entras ils statuts e controllai conclus da vischnaunca sur la pasculaziun en cass da descargadas avon temps, ni intermisticas, muort neivs, e da tiers che vegnan buca cargai ellas alps en quei senn, ch’ils respectivs tiers dils vischinadis stoppien mintgamai vegnir pasculai exclusivamein sin la pastira da casa cumpartida a quels vischinadis.
In mussament plinavon seresulteschi ord la circumstanzia, che las lavurs cuminas sin las pastiras da casa vegnien adina e dapertut fatgas dils respectivs vischinadis, ils quals tegnien sur da quellas in separau quen.

Da quella posiziun da dretg anora, snega la vischnaunca giu al Cussegl Pign il dretg da decisiun en il present cass da recuors, essend che la repartiziun dallas pastiras da casa sappi buca vegnir rugalada giu sin via d’administraziun, la concernenta dispeta audi plitost avon il derschader civil.

Eventuel tschenta ella plinavon la pretensiun: Il recuors duei vegnir enviaus anavos per materialmein nunfundaus, essend ch’il vischinadi Sedrun, possedi schon ussa tonta pastira da casa per guder la stad, sco ella sappi garegiar tenor raschuneivladad e tenor las existentas proporziuns.

- En consideraziun, che domisduas parts renconuschan il dretg da proprietad dall’entira vischnaunca vid alps, uauls e pastiras, e specialmein era vid igl intschess e terren dallas questiuneivlas pastiras da casa.
- En consideraziun, che schon ord il factum digl expressivamein renconuschiu dretg da possess dalla vischnaunca sin las pastiras da casa seresuletscha claramein, che la repartiziun da quellas parcellas dil total possess sin ils differents vischinadis, per gudiment dils tiers casa, ha giu liug el senn d’ina ordinaziun administrativa, e ch’ei sa vegnir definiu negin tetel da dretg privat ord la da vegl enneu mai midada existenza da quella ordinaziun.
- En consideraziun che grad las allegadas destinaziuns dils statuts e protocolai conclus da vischnaunca plaidan en quei senn en la questiuneivla damonda ed ei setracta aschia d’in object d’administraziun e buca sur d’ina damonda da dretg privat.
- Per consideraziun ch’in caracter da dretg privat en quella damonda, sa era buca vegnir mussaus si cun sereclamar sin antecendentas sentenzias giudizialas denter singuls vischinadis confinonts, essend ch’igl uffeci da derschaders d’avon temps exercitavan era cumpetenzas administrativas, e che la cumpetenzas dallas autoritads eran da quei temps en general buca exactamein zavradas si.
- En consideraziun ch’il present recuors croda consequentamein en la cumpetenza da decisiun dil Cussegl Pign
- En consideraziun era che ils acts, quei che appartegn igl eventual petitium dils recurrents dattan buc il sufficient sclariment schebein quel seigi fundaus ni nunfundaus.

Renconuschiu
1. La vischnaunca Tujetsch vegn enviad’anavos cun sia pretensiun ariguard l’incumpetenza dil Cussegl Pign.

2. Igl ei caussa dalla vischnaunca, sco possessura dallas pastiras da casa da relaschar commensuradas ordinaziuns sur dil gudiment da quellas entras ils differents vischinadis, mintgamai tenor las circumstanzias ed il basegns da quels.

3. En la damonda dil vischinadi Sedrun, per ordinaziun d’ina revisiun dalla presenta repartiziun dallas pastiras da casa, intrescha il Cussegl Pign ussa buc en, sonder surlai als vischinadis da sentelgir cun l’entira vischnaunca en quella caussa, resalva aber en cass da novas lamentaschuns en quei punct, d’instradar tenor circumstanzias ina expertisa.

Il present conclus duei vegnir communicaus allas parts, ils produci acts e la admessa segirada restituidas.

Il president
per quel
B. Werth

En num dil Cussegl Pign
il directur da canzlia
Marckion


Documents en connex cun la dispeta denter vischnaunca ed il vischinadi da Sedrun

Pastira_Sedrun_Posiziun_Cussegl_Pign_Versiun_Romontscha  (28 d'avrel 1883)

Pastira_Sedrun_Posiziun_Cussegl_Pign_Versiun Tudestga  (28 d'avrel 1883)

Pastira_Sedrun_Cussegl_Pign   (20 da fenadur 1883)

Pastira_Sedrun_Cussegl_Pign   (1 d'uost 1883) 

Pastira_Sedrun_Cussegl_Pign   (12 da settember 1883)

Pastira_Sedrun_Cussegl_Pign   (6 da november 1883)









placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img05.jpg