Instrucziun per il bostger da revier dallas treis vischnauncas da Mustér, Tujetsch e Medel e la claustra da Mustér

Il bostger da revier dallas detgas vischnauncas e dalla claustra stat sco tal directamein sut las administraziuns forestalas da quellas vischnauncas, ha da s’adressar tier quellas en tuts fatgs d’administraziun d’uauls e ha da vegnir suenter punctualmein a lur disposiziuns ed instrucziuns, aschilunsch sco quellas van buca encunter las determinaziuns digl uorden forestal da quellas vischnauncas e cantun.
En siu survetsch ha il bostger da setener vid sequentas specialas determinaziuns ed obligaziuns.

I. Ell’execuziun dalla polizia forestala
1. El tegn la polizia els uauls tenor las determinaziun digl uorden forestal da vischnaunca e tenor las instrucziuns dallas administraziuns forestalas; el survigilescha il pinar, resgiar ora ed il transport dalla lenna e procurescha las lavurs da cultivaziun tenor specialas instrucziuns.

2. El ha da schurmegiar, ton sco pusseivel tuts uauls sut sia d’inspecziun e d’engualdetschs e donns.

3. Enguladetschs da products forestals e donns fatgs vid tals sco era exportaziuns nunlubidas ord vischnaunca da prodcuts forestals ed auters surpassaments, ha il bostger da dar en mintga jamna en scret alla respectiva administraziun forestala, sco era da duvrar tuts mettels lubi per vegnir sissu ils eventuals surpassaders aunc buca enconuschents.

4. Per tener la polizia els uauls ha il bostger, aschilunsch sco las autras lavurs forestalas lubeschan da visitar ils uauls mintga di naven da meiz avrel ni cuninagada suenter serrada dalla scola, tochen alla fin da zercladur e digl emprem settember tochen tier l’avertura dalla scola; il rest digl onn sto el visitar ils uauls ina gada per jamna, cun alternar regularmein denter las treis vischnauncas e la claustra. Sch’ei duess esser necessari per discuvierer surpassaments en uauls, sche sto el era ira da notg e firaus e dumengias.

5. El ha tenor l’instrucziun respectiva da cuntinuar e da finir da metter tiarms egl uaul da vischnaunca ensemen culla cumissiun da tiarms ch’ei da numnar leutier. Dapli ha el da survigilar ch’ils tiarms restien intacts ed en bien stan ed era che las lingias da cunfins encunter uauls restien aviartas sufficientamein. Scadina midada d’impurtonza vid ils tiarms, ha il bostger d’indicar all’administraziun forestala, sche pusseivel ei, il medem di da sia observaziun, ni silpli tard l’auter di.

6. Il bostger duei haver quitau ch’ei vegni si ils sils uauls neginas servituts novas entras tolerar talas memia ditg (entras perscripziuns) ni sin autras manieras buca cunvegnidas; per quella finamira duei el en particular, ni tolerar, ni lubir da pascular, da passar ni da far diever da lenna etc. senza dretgs.

7. Barschaments en uauls vegn il bostger ad impedir ton sco pusseivel entras strentga survigilonza (vide §26 digl uorden forestal cantunal). Duess ei aber tonaton rumper ora fiug en in uaul, sche ha el da dar igl uorden necessari e da surprender la direcziun per stizzentar quel.
Tier barschaments pli gronds vegn il bostger a far da saver agl impiegau forestal circuital entras in pot ni sche pusseivel entras il telegraf.

II. Ariguard las culturas forestalas
8. Il bostger duei procurar che quellas vegnien fatgas tenor il plan approbaus da cultura, aschigleiti sco in tal vegn ad esser luvraus ora e sut direcziun speciala dil bostegr circuital.

9. Encunter igl uorden existent astga il bostger tuttavia buca dar ora lenna ni conceder da far auter diever dils uauls.

10. Cura ch’el dat ora lenna tenor uorden, sche ha el da nudar las plontas damaneivel dallas ragischs cul stempel ni marti d’uauls dalla respectiva vischnaunca; el ha da parter giu ulivamein las sorts, da survigilar il pinar, il far giu ed il transport dalla lenna e da haver quitau che quellas lennas vegnien fatgas d’ina maniera convenabla. Dapli ha el da mirar sch’ei fa basegns, che la lenna vegni cavegliada pulit leu nua che quella vegn buca fatga ord ils uauls immediat.

11. Tutta lenna, avon che vegnir dada ora, sto vegnir nudada e numerada; lenna da baghegiar duei vegnir miserada exactamein, e tutta lenna dada ora duei vegnir messa dil boostegr per scret e verificada da delegai dall’administraziun forestala.
Ils stempels, ni martials, ha il bostger da guvernar cun quitau, sinaquei che tals vegnan buca surduvrai.

12. Tier las prescrettas slargadas d’uauls (…aufforstungen) duei il bostger sez far ina blassa sillas plontas e vigilar strentgamein, ch’ei vegni buca pinau entuorn lenna buca nudada.

13. Allas culturas d’uauls vegn il bostger ad applicar ina particulara activitad e quitau e mirar che quellas vegnien ton sco pusseivel schurmegiadas. El ei era obligaus da cultivar e mantener en bien stan igl iert per culturas (Pflanzgarten).

14. En cass ch’ei vegn concediu da far lenna morta, discharina ni fein a pastg, ni auters dievers els uauls, sche duei il bostger, ensemen cull’administraziun forestala rugalar quei communablamein ed indicar ils uauls ni loghens respectivs leutier e survigilar quellas lavurs.

15. Il bostger vegn era a sespruar ch’ei vegni fatg vias els uauls, proponer talas allas administraziuns forestalas ed ina gada acceptadas direger las lavurs. Medemamein vegn el era a luvrar per far rugalar communablamein la pascualziun els uauls.

III. Ariguard tener ils cudischs
16. Il bostger da revier (Revierförster) ha da menar ils sequents cudischs:
a) in schurnal da survetsch
b) ils cudischs dalla lenna concedida
c) il cudisch dils surpassaments forestals

17. Alla fin da mintg’’onn ha il bostger da far in extract special ord ils quens da vischnaunca dallas expensas ed entradas d’uauls. Quei extract, sco era la survetsa dil quantum lenna dada ora duei vegnir communicaus publicamein a mintga vischnaunca.

IV. En general
18. Il bostger ei numnaus per tschun onns e retscheiva ina paga fixa da 1100 frs., ch’ein da reparter sco suonda sillas treis vischnauncas e la claustra.

a) Mustér paga 410 frs.
b) Tujetsch paga 320 frs.
c) Medel paga 270 frs.
d) la claustra paga 100 frs.
total  1100 frs.

Il bostger satga buca bandunar il revier per pli ditg che dus dis senza cunsentiment dallas respectivas vischnauncas e dalla claustra. Milsanavon ha el d’avertir las respectivas administraziuns forestalas en cass da malsogna ch’impedessi el en siu survetsch pli che dus dis.

Sch’el ei absents ni impedius pli ditg en siu survetsch, sch’eis ei da far da saver al bostger circuital, sinaquei ch’ei vegni procurau da remplazzar el en siu survetsch.

19. En cass da lavurs urgentas exztraordinarias duront il temps das cola, ei il bostger obligaus da sefar remplazzar sin ses agens cuosts entras in substitut fidau e capavel.

20. Siu survetsch ha el da far per tuttas treis vischnauncas e la claustras tenor basegns a proporziun dalla quota che mintgin paga.

21. Il bostger astga surprender negins uffecis ni autras fatschentas buca cumportablas culla funcziun da bostger, priu ora la scola.

22. Tenor §12 digl uorden forsetal cantunal da metter giu il sarament da survetsch avon igl uffeci circuital.
Da vegnir suenter fideivlamein alla sura instrucziun s’oblighescha il bostger:
Mihel Anton Meissen

Tujetsch,ils …… 1877

Per la vischnaunca da Tujetsch, igl emprem gerau
Lorenz Jacomet

NB. Igl onn entscheiva cun gl’emprem d’avrel.


placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img02.jpg