Reclamaziun pervia d’in rapport dils uauls en Tujetsch daus dil bostger circuital  (PDF)

Aultludeivel Cussegl Pign!
T.T. Signurs!
Avon che raschun a igl rapport daus en da signur bostger districtual ad els T. T. Signurs, il qual els han a nus, sut ils 23 da november 1870, tarmess tier, essend ad els t. t. signurs ordavon obligai d’engraziar per la buntadeivla suspensiun dada, che pudeien era radunar e sentir ils sentiments da nos vischins, il qual ei ussa daventau e mess nus el stan da saver ad els t. t. signurs, per mauns da signur bostger cantunal, dar en nossa defensiun e legitimaziun.

T. T. Signurs!
Signur bostger districtual Seeli fa attents in ludeivel Cussegl Pign egl ingress da siu rapport sils 13 d’october 1870 che nos uauls da Maun Sura, sco nus quels numnein seigien
1. seigien rars e clars :luft:
2. memia vegls (sche nus capin endretg überständig)
3. mondien alla fin :Eingehen:
4. la cuolpa da quei seigi il schliet tractament da quels uauls
5. la pasculaziun en quels, che impedeschi il crescher si plontas giuvnas

1871 Tujetsch Reclamaziun Rapport ForestalSin il sura tschun pugns ei nossa risposta sco suonda:
1. Seigien rars! Quei savein era nus leider! Aber pudein era segirar e mussar ora che buca nus seigien la cuolpa da quei. Nos uauls da Maun Sura ha il suffel ruinau, e quei ina gronda da nies regurdar. Avon paucs onns pudeva negina segir marschar en quels uauls, :aber allura deva ei era megins bostgers: Suenter suandont quels ei vegniu pinau ora denter e zuar encunter veglia dils beinpatertgonts vischins e cun zerclar ora dat ei persesez „Luft“: la cuolpa da quei ein nos bostgers, suenter il suffel, e quei vegn il temps a sclarir e dar perdetga.
2. Savein cun il rapport da signur Seeli, tenor veglia experienza buca esser en general cun sia expressiun d’accord, ch’ei seigien „überständig“, bein aber ch’ei seigi en mintga uaul vegls e giuvens sche las plontas veglias fussein bein ora, aber mo en quei cass, sch’ins savess quellas sco il hortulan alzar ora senza donn dallas giuvnas ed el medem temps plantar ina autra cun esser segirs ch’ella maunchi buca.
3. Mondien a sia fin! e quei ei fetg natural, tuttas caussas han ina entschatta ed ina fin ed ils mettels per prevegnir a quella tresta caussa ein aunc buca inventai, silmeins pils uauls da Tujetsch si da Maun Sura! Essend ei vegniu repatidamein fatg emprovas, e sin differentas modas, e cun tut „filss“ applicadas e da nus auters cun nossas forzas sustenidas, mo essend ussa perschuadi, che quei tut seigi stau adumbatten, e quintassen ch’era nos signurs bostgers duessen ver en quei, suenter tontas emprovas fatgas e calar da mortificar nus, cun lavurs e spesas inutilas, che survargan nossa pusseivladad economica, senza ils minims aspects d’era mo enzacuras puder sperar er mo ina pintga rendita, il resultat vegn ad esser, e quei senza fallir, avon che tuttas emprovas ein fatgas, vein era negins uauls.
4. Alleghescha il signur referent, seigi il schliet tractament da quel! Quei lai capir sin duas moda! Manegia el nus ni el? Ha el manegiau siu persunal, sche supplichein mo ch’el vegli far meglier! Ha el manegiau nus, il qual ei ualti probabel, sche secartin, ch’el detschi cun siu agen pugn en dies els! Essend ton ad el sco als auters bostgers adina obediu e fatg sco ei han cumandau „leider“! Secartin che quei sappi a nus buca vegnir snegau giu, cass cuntrari savein tras el sez mussar ora, che ni el ni auters sappien dir che nus hagien buca fatg tut quei ch’ei vegniu giavischau da temps en temps ed era per quei adina tochen oz vegni ludai da haver bien uordem, ed havevan era, tochenils signurs bostgers han buca vuliu cuntschar, ed encunter natira megliurar. Nus selubin d’ira anavos sigl emprem cumpariu bostger Livers, tochen oz.
Signur Livers ha giavischau in curtin beinclaus ora e vegnius cultivaus, quei ei immediat daventau, cun gronda breigia e cuost, signur Janca ha quel forsa era aunc viu, quei ha cuzzau biars onns, cun tutta attenziun, e qual ei staus il resultat? Il resultat ei staus quel che enquei curtin ei carschiu dil tut, resalvond da quei, il qual ins spitgava – aschia ei tut stau perina da calar da metter spesas e quel schar ira en.

quei ei passau tochen avon 4, 5 onns, alura ei vegniu giavischau da nies signur bostger superiur d’empruar ina cultura a Carmihut, era quei vein cun plascher acceptau, vein cumprau per in grond daner plontas, plantau, pertirau, suenter turnau a cuntinuar, tenor giavisch, a cultura, ed allura buca mo mess sin la nova cultura in pastur, sonder sigl entir uaul Carmihut e S.Brida, cun pagar a quel 1 frs. per di che porta annual circa 200 frs. e varga :la stad ed igl unviern da grondissimas nevadas cura che las cauras pon buca atras vegn ei buca pertgirau: Era quella cultura, lai dubitar zun fetg, d’enzacuras far a nus plascher, dil render ei buca raschieni, sch’ins vul quintar las spesas, las quallas ein grondas avunda schon ussa senza aunc vuler adossar aunc pliras d’ina semeglionta natira, che vegnessen ad anflar adina pauc 500 frs. per onn, e quei entschavess tuttina ad esser per ina paupra vischnaunca, tier ils auters cuosts, dau ora per nuot detgavunda! – ord las schon allegadas raschuns sco ord las suandontas savein buca capir co il signur refarent ughegia, tut nunspitgadamein da a nus renfatscher tractament, nua che tuts bostgers da a tochen z, signur Seeli era cumpriu, han adina menau si nossas vischnaunca sco muster ed era, temein nuota da dir, buca senza raschun, nies uorden d’uauls era spargn :e quei ei meglier pils selvadis che „Theori“: Aschia per saver spargnar la lenna vein fatg ina via carrabla da duas uras, cun grondissims cuosts e lavur cumina per saver menar neutier caltschina da temps en temps, restrinschiu il dar lenna da baghegiar e classena era fatg obligatori il baghegiar da crap tuts nuegls – nua anflan ei dapli voluntari?

Cheu vessen aunc bia d’obligar, en nies avantatg, che seigien buca stai tochen ussa maltractaders d’uauls e daventeien era mo cun la forza, semeglionts.

Nus essan en general adina stai, cun ils principis dils signurs bostgers d’accord, aber ord experienza e repatidas emprovas fatgas, vesein che quels ein buca dapertut aplicabels e gida tut nuot, vuler sfurzar la natira paupras vischnauncas -. Nus vesein era tuttavia buca en che nos uauls mondien aschispert cn decadenza, sco vegn pretendiu da glieud che han quei aunc mai ad Locum balenzau -. Nus vein ils pli biars uauls, che han biala carschientscha e biala giuventetgna!
5. Quei che riesguardescha la pasculaziun, essan d’accord, che seigi nuscheivla e fetg nuscheivla ei era quella che impedescha la vegetaziun ed era la plontaziun! Clauder ei caussa nunpusseivla, dunvrass pli bia lenna che quei ch’ins pudess pretender dalla plontaziun, era il meglier resultat! Pertgirar ora ei carteivel sco schon avon menziunau, ed era caussa nunpusseivla! – Dismetter la pasculaziun :sil funs sco avon maun ei: ed aunc els uauls ei tenor nossa raschun e dapli che Tujetsch exista praticada economia, ina caussa nunpusseivla mo in solit mettel pudess gidar tier vegetaziun da nos uauls cun bien success. Numnadamein glieud e tiers bandunar la val! Quei mass matei era vess; aber pusseivel sco tuttas creatiras creian, cartein era nus, che tut seigi scaffiu per nez dil carstgaun, sco era ils uauls. – Finalmein arriva e setschenta giu signur Seeli, cun siu referat, sigl Uaul Niregl, cun ad els t.t. signurs, dar da crer stermentus prighels da lavinas. El po quei haver observau, passond la stad! – Nus encuntercomi, aber vein tochen en cheu, temps d’unviern aunc mai viu! Tgei po aber aunc daventar ei mo in che po saver! Che quella part uaul vesi ora bein, sa buca vegnir pretendiu, aber aunc bia meins sa vegnir pretendiu, che nus seigien la cuolpa da quei – secartein che negin vegni a pretender, schiglioc essan el cass da mussar ora quei :sch’ei vegn pretendiu: Signur Seeli ha tutta raschun, da pretender, che la part digl Uaul Niregl, che mira encunter la Val Bugnei, seigi maltractada, nus mettein aunc vitier e schein ch’ella ei sin l’ossa sbutlada!

Aber deplorabel eis ei da signur Seeli, ch’el vul els t.t. signurs schar crer che nus seigien ils auturs da quella extirpada e numna buca igl autur ch’ei ad els meglier enconuschents che a nus.
Nus pretendein ch’il grad menziunau uaul seigi vegnius ruinaus per diever da baghegiar la via nova e la gonda part ei vegnida duvrada malnizeivlamein cun metter en tschiens petgas senza basegns, che ston schon ussa vegnir resersidas entras da crap, nua ch’era nus purtein nies agid leutier, ultra clauder tut nies funs suenter la via, cun petgas crap per spargnar la lenna. Quella sblutaziun dueva sias uras, dallas autoritads esser meglier survigilada, sco era vegnir ponderau las consequenzas e buca mirar tier ed ussa vuler pretender che nus dueien far bien il mal dils auters. Tgi che ha destruiu duei era tenor lescha resersir! – sche la via ei per sia atgna cuolpa semessa en prighels, duei era segirar cun agid da sia cassa. Signur Seeli va aunc pli lunsch :sche capin il tudestg: per els t.t. signurs far seperschuader, ch’e seigien revoluzzers che tut lein ni admoniziuns ni leschas ni camonds! Nus lein per quella gada per els t.t. signurs buca dil tut unfisar e signur bostger Seeli schanegiar cun concluder ch’el hagi scret siu referat en ina cumpleina alteraziun, resalvein aber, che sche quei laud duess aunc ina gada vegnir exprimius encunter da nus, vegnien a defender nossa honur e bien num, nunditgont tiarzas persunas.

Encunter quella tresta e bassa expectoraziun da laud, vein aber tuttina la curscha da dumandar si, igl emprem signur bostger Livers, tochen neu sil present signur Seeli, sco era signur Coaz, bostger superiur da nies cantun, schebein ei sappien ni possien per cunszienzia dir, che nus havein era ina suleta gada cunterdetg a sias ordinaziuns? Sulet duas gadas vein cunterdetg a ses giavischs e quei cun buca retscheiver subsidis e quei ord spira tema che quels pudessen haver tissi en la cua. T.T. Signurs els vesan clar ord il sura grad allegau, ch’ei buca da dubitar che hagien buca fatg nies duer, schiglioc fuss buca vegniu offeriu premis?

Finalmein propona signur Seeli ad els t.t. signurs da vuler decretar!
1. Che la schetga sur Sedrun, en in dad els determinau temps duei (sche capin endretg) vegnir tenor sustrucziun serrada e determinada, ……….-
2. Entras ina cultivaziun, fatg daventar quella giuvna
3. Per saver far ch’il davos deventi, tutta lenna veglia sdripada ora e la pasculaziun, tochen autras ordras, serrada.

Aschia ha cun paucs plaids detg dabia, aber „leider“ buca pusseivel da menar ora!
1. Sche vein capi – duei vegnir determinada, quei ei quella schetga schon da natira – serrada, ei quella stada da nossa regurdientscha, ed ei aunc ussa per nus, e giavischein mo che quella duei restar serrada pil tagl, dacheudenvi, per nus ed auters.
2. Da far vegnir quella schetga giuvna essan fetg cuntents e legrass nua zun fetg e lessen era porscher nos survetschs aschilunsch sco pusseivel, aber ordavon lein per quella empermischun ina garanzia, che quei daventi, e quei pretendin ord raschun, che tuttas emprovas han tochen encheu menau tier negin favoreivel resultat, sonder plitost per dabia anavos.
3. Per saver menar ora il sura, stoppi tutta lenna veglia vegnir extirpada. Tier nus vegn ina semeglionta pretensiun, numnada ina pretensiun d’in um senza tgau, pli engiu han ei forsa in pli adattau num. Nus dumandein mo signur Selli, ha el enconuschientscha da quei uaul? Ei quei il cass, sche sto el haver viu, che quei uaul ha en quasi tut lenna veglia, resalvond sisum prosperescha quel tenor giavisch. Aschia stuess quei uaul cun pintga excepziun vegnir pinaus entuorn. Encunter questa pretensiun essan schon ussa necessitai da stuer formalmein protestar encunter, sch’els t.t. signurs duessen encunter tutta nossa speronza, decretar u schar tier enzatgei semegliont, che fuss inresponsabel, ni avon Diu ni avon il mund, lura fussen schon franchei da lavinas, ed aunc pli fetg suttaposts da bovas, quei duei daventar mai, num cun la surforza Prussiana.

Plinavon zuppa signur Seeli il medem artechel, davos tier, il giavisch ch’els t.t. signurs, vegnien era a decretar, che la pasculaziun en quei uaul seigi scumandada.
El sa pertgei el stat cun quella proposiziun en l’umbriva!, perquei ch’el sa bein avunda che quei :sco schon allegau: ei a nus nunpusseivel.

Vulend serrar giu quei uaul tenor giavisch dil signur referent, fuss al vischninadi da Sedrun fatg nunpusseivel, dapli saver tener tiers manedels, era strusch auters tiers senza immens donn, buca ton per la pasculaziun, igl uaul sez sco per motiv dil transit, che vein tars quel, per saver guder las autras pastiras, che circumdeschan quei uaul, sco era per aunc repeter ina gada, tgi pertgira ora, ni a tgi eis ei pusseivel da pertgirar ora quel?

Ord las allegadas e fundadas raschuns vesan els t.t. signurs en, che serrar giu in semegliont circuit avon casa, fuss passau ad in vischinadi memia datier. Essan aber dalla ferma perschuasiun, ch’ei vegnien mai e pli mai a decretar enzatgei semegliont, cunzun senza buca esser occularmein perschaudi, eis ei pusseivel ni buc!

Nus savein gnanc dubitar, ch’ei vegnien buca a d’exaudir nus ed enviar signur Seeli cun siu malfundau rapport tier siu bien ruaus. Duessen els t.t. signurs encunter tutta speronza buca anflar nossas raschuns per sufficientas e decretar tenor giavisch dil signur referent, sche fussen schon ussa necessitai da formalmein protestar encunter in semegliont conclus.

Nus lein aschia concluder, cun laschar ad els la caussa grondamein per recumandau e laschein nus adina, en lur aulta protecziun e favur per recumandau, rugond per la protecziun divina, sur lur operar, sco era sur da nus e nies suar!

Tujetsch, ils 22 da schaner 1871

Per la suprastonza
Il president communal Lucas Caveng
Il scarvon communal Giachen Antoni Schmet

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img04.jpg