1. Cura ch’ei vegn bess la tiara sin il funs, duei en mintga vischinadi era vegnir bess in ton sin la pastira da casa e quei mintg’onn.

2. Tuttas specias da tiers armentivs u tiers manedels dueien suenter esser fatg mundi ni cura ch’ei vegnan schai ora sin las pastiras, esser sut pastur sufficient entochen ch’ei vegn descargau, oreifer vadials ed anseuls.

3. Aschigleiti sco pusseivel duei ei vegnir mundiau ils praus, silmeins ils s.h. tiers casa e las nuorsas, nua ch’ils pasturs dalla primavera ein obligai da pertgirar quels tiers entochen ch’ei vegn cargau en las alps. Ils cavals han aber negins dretgs da paschentar il funs il temps da primavera.

4. Mintga vischinadi duei haver in sufficient pindrer per mintga specia da tiers e la pindrada ei per mintga tier 1 xr. oreifer ils cavals, per quels ha il pindrer dil di 6 xr. e la notg 12 xr. il qual pagament ei da tschercar dil patrun dils tiers, oreifer nua ch’igl ei pasturs generals ni caschadas, sche po ei era vegnir tschercau ni encuretg tals. En cass ch’il patrun dil tier vuless buca pagar la pindrada, sche duei il pindrer encurir agid tier igl obercheit e quel duei assister d’in tal pindrer ed aunc castigiar il tal ch’ei renitents da pagar.

5. Quels ch’ein negligents, laian ira per praus ils s.h. tiers temps da fretg, seigi ch’ei hagien pastur ni buc, ch’ein vegni pindrai ni buc, ein obligai, sch’ei vegnan tschercai da bonoificar il donn ed ultra da quei aunc sut castitg digl obercheit.

6. Ils tiers casa dueien da tut temps esser enferrai silmeins cura ch’ei pon far donn, seigi en praus ni pastiras e sur da quei duei era mintga vischinadi haver in agen pindrer e la pindrada per tals tiers buc enferrai ei fixada per l’emprema gada 4 xr. per tier e la secunda gada 8 xr. ed aschia vinavon mintga gada quater ga dapli nua ch’igl ei negligenza u malezia.

7. Cun las cauras la primavera po mintgin ir en ils mises e star leu entochen ch’ei vegn cargau ad alp, gliez medem di ston aber las cauras vegnir a casa e messas sut pastur da casa. Temps da primavera duei en scadin mises vegnir mess in sufficient pastur sin cauras e tiers casa e teniu exactamein ord ils praus.

8. Cura ch’ei vegn cargau, duei mintga particular haver ils dretgs d’ira cun ils tiers nua ch’igl ei usitau, aber cura ch’ei van atras praus, dueien ei ir ad in ir e buca paschentar. Schabegiond neivs, che las caschadas da Val Val e Val Giuv stuessen oragiu, pon quellas vegnir da Sudada oragiu, da turnar ell’alp aber pon quellas buc ira per ils praus ni da Sudada, sondern da Malamusa e Liez etc., oreifer cura ch’ei fuss fatg il fein da Sudada si.


placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img03.jpg