1. Cura ch’ei vegn bess tiara sin ils funs, duei en mintga vischinadi vegnir bess in ton sin pastira da casa. Ei duei vegnir fatg mundi ils tiers la primavera aschi gleiti sco pusseivel, cunzun ils tiers casa.

2. Mintga vischinadi duei la primavera ver in sufficient pastur a casa sin cauras, tiers casa e cavals, e scadin ei obligaus da vischinar. Il pastur ei suttaposts alla pindrada ed auters donns, sch’el ei la cuolpa; quei vul aber adina dir, aschi ditg ch’ils tiers ein sut el.

3. Mintga vischinadi duei ver in sufficient pindrer da tut temps che fan donn sin il funs; quel duei exactamein pindrar, seigi tgei specia da tiers che …, tiers manedels ha el in crizzer per quei tier, sco era tiers armentivs, cavals aber 6 xr il di e la notg 12 xr.

4. Ils tiers casa dueien esser enferrai da tut temps cura ch’ei fa donns e sin quels duei mintga vischinadi metter in agen pindrer per il funs, quel ha per sia pagaglia 4 xr per gada, en cass ch’il patrun fuss negligents u ch’il tier vegn traplaus il medem pliras gadas, sche duei vegnir dublegiau, ed era rapportau agl obercheit. Cura ch’ei van sin la pastira, duessen ils tiers casa sil pli tard miez meins vegnir enferrai en las alps ed era quels a casa.

5. Sche in u l’auter lessan buca pagar lur pindrada bein ed endretg, sche pon ils pindrers lamentar tiegl obercheit e quel duei dar agid per far pagar.

6. Pasturs generals dalla stad ein suttaposts alla pindrada ed auter sco artechel 2.

7. Temps da primavera po mintgin ira cun sias cauras e tiers casa en ils mises, ston aber era leu ver in pastur e tener ord ils praus.

8. Sch’ei vegness fatg donns da tiers ch’ein sut pasturs generals ed ils pasturs fussen buca habels da pagar, sto il cautegia, quel che ha pladiu quei pastur, mintgamai corrispunder cul pretender ed allura tener anavos dalla pagaglia. Ei duei aber adina vegnir considerau sch’il pastur ha cuolpa ni buc.

9. Tuts tiers, resalvond vadials ed anseuls, ston esser sut pastur, cura ch’ei vegn schau ira per la pastira. Anseuls e vadials, sch’ei fan donn u vegnan pindrai, duei il proprietari rispunder. Tiers che vegnan pindrai, che fan donn da caschadas, duei mintgamai il cautegia rispunder persuenter.

10. Il regulativ digl uaul cun pinar lenna per baghegiar duei silmeins mintga dus onns vegnir repetlau a norma dallas circumstanzias e basegns. Bein aber il regulativ davart il baghegiar da crap, duei restar en vigur, tuts hanletgs cun lenna sut negin pretext, ei scumandau. Per classenas duei vegnir fatg en tocs la lenna, aber buca pinau lattas … da Maun Sura drovan en ils uauls cunfinonts, las gassas el funs da sut giu e da Maun Sut, nua ch’ei vegn dau sco ei vegn dau digl obercheit, sco igl uorden plaida. Quella classena entuorn il vitg duei vegnir fatga sil plitard otg dis suenter far mundi.

11. Davart il schar prender en tiers silla jarva, duei mintg’onn la dumengia avon s. Martin vegnir fatg vischnaunca e seconsultau davart quei fatg.

12. Tut quels che van atras Sudada cun tiers temps che fuss donn, dueien ton sco pusseivel tener per la via e catschar vinavon e buca star eri per schar magliar.

13. Negin duei fierer crappa en las vias ed era buca sin las muschnas d’auters u che ein encunter funs d’auters, era buca en dutgs u uals che van atras il funs. Era duei negin ir atras il funs cun far sendas u viadis senza dretg.

14. La pli datier dumengia dalla fiasta da Nossadunna d’uost duei vegnir fatg vischnaunca per sedeliberar cura schar segar il Cuolm Ault. Adina entelgiu da segar mo nua ch’igl ei lubiu.

15. Sco era l’emprema suenter s. Barclamiu per far segar ils auters feins a pastg. Il segar quei fein duei buca cuzzar pli ditg che tochen il di avon s. Michel. Era duei mintgin uardar e ver ensemen il fein quei temps u ord ils cuolms, resalvond quei ch’ei ston meidir per rabitschar gl’unviern.

16. Nua ch’ei fuss aunc buca mess tiarms denter pastiras e praus, duei vegnir terminau bein, aber adina schar saver ils proprietaris dil funs.

17. Sch’ei fuss uss schon, ni ch’ei vegness ruchegiau classena u mess encunter gassa u pastira, duei vegnir repurtau, ed igl obercheit duei sin quen dil violent far remetter anavos la classena, ni mir, num ch’ei fuss negin pregiudezi, ni da pastiras ni da vitg.

18. Ils cunfinonts encunter ils mises da Cavorgia dueien mirar che lur seivs ch’ein obligai, seigien sufficientas da maniera che negin piteschi donn.

19. Tuts feins jasters dueien onn per onn vegnir fixai a norma sco la vischnaunca anfla per dueivel e gest.

Ariguard il tiers ch’ils da Tschamut prendan sin lur alp, duei vegnir fatg ina entelgientscha ariguard quei temps che las alps ein cuminablas.


placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

0302.jpg