Statuts ed uordens d’economia  (PDF)

1. Cura ch’ei vegn tratg tiara sil funs, duei en mintga vischinadi vegnir tratg in ton sin las pastiras da casa e quei mintg’onn.

2. Tuttas specias da tiers armentivs u tiers manedels dueien, suenter esser fatg mundi ni cura ch’ei vegnan schai ora sin las pastiras, esser sut sufficients pasturs entochen ch’ei vegn descargau d’alp, oreifer ils vadials ed anseuls.

3. Aschigleiti sco pusseivel duei vegnir mundau ils praus, silmeins ils s.v. tiers casa e las nuorsas, nua ch’ils pasturs dalla primavera ein obligai da pertgirar quels tiers tochen ch’ei vegn cargau en las alps. Ils cavals dueien vegnir cargai cura che la vischnaunca concluda e carga las nuorsas. Ei han aber negin dretg da pascular il funs ni praus temps da primavera. (dasperas: sche las pastiras usitadas fussen buca terreinas, dueien puder tener si da Maun Sura mintga vischinadi aber sin siu maun ed il siu da tschei maun, era leugiu ella pastira pli tumpriva.)

4. Mintga vischinadi duei haver in sufficient e flissi pindrer per mintga specia da tiers, e la pindrada ei per mintga tier 1 xr per gada, oreifer ils cavals, per quels ha il pindrer dil di 6 xr e la notg 12 xr, il qual pagament ei da tschercar dil patrun dil tier, oreifer nua ch’igl ei pasturs generals ni caschadas, sche po ei era vegnir tschercau ed encuretg tals. En cass ch’il patrun dil tier vuless buca pagar la pindrada, sche duei il pindrer encurir agid tiegl obercheit, il qual assista ad in tal pindrer ed aunc castigia in tal ch’ei renitents da pagar.

5. Quels ch’ein negligents e laian ira per praus ils s.v. tiers temps da fretg, seigi ch’ei hagien pastur ni buc, ch’ei vegni pindrai ni buc, ein obligai, sch’ei vegnan retschercai, da bonificar il donn ed ultra da quei aunc sut castitg digl obercheit.

6. Ils tiers casa dueien da tut temps esser sufficientamein enferrai, silmeins cura ch’ei pon far donn, seigi en praus ni pastiras e sur da quei duei era mintga vischinadi haver in agen pindrer e la pindrada per tals tiers buca enferrai, ei fixada per l’emprema gada 4 xr per tier e la secunda gada 8 xr ed aschia vinavon, mintga gada 4 xr dapli, nua ch’igl ei negligenza ni malezia.

7. Cun las cauras la primavera po mintgin ira en ils mises e star leu tochen ch’ei vegn cargau ad alp, gliez medem di ston aber las cauras vegnir a casa e messas sut il pastur da casa. Il temps da primavera duei en scadin mises vegnir mess in ufficial pastur sin cauras e tiers casa e teniu exactamein ord praus.

8. Allas nuorsas che vegnan cargadas sin la Puzza duei era vegnir dau sal, nua ch’ei vegn mess per mintga tgau 2 xr e sche quei ei buca avunda, paga il statalter ord il general. Ils 2 xr ei mintga cauvitg obligaus da tener e consignar al statalter e la pagaglia dil nurser ei 6 xr per tgau (nuorsa). Suenter esser cargau duei negin puder prender ord la muntanera nuorsas senza mussar ad in digl obercheit, cass cuntrari croda in tal en castitg digl obercheit.

9. Cavals che vegnan cargai ad alp han negins dretgs, suenter esser cargai, da star sin las pastiras da casa, oreifer cura ch’ei vegnessen duvrai d’ira ord Tujetsch, lura pon ei schar sin pastira da casa ina notg avon ir ed ina notg cura ch’ei tuornan. Tgi che schass pli ditg sin la pastira da casa, ei obligaus da pagar 20 x per notg a siu vischinadi.

10. Cura ch’ei vegn cargau, duei mintga particular haver ils dretgs d’ira cun ils tiers nua ch’igl ei usitau, aber cura ch’ei van atras praus, dueien ei ira ad in ira e buca paschentar. Schabegiond neivs, che las caschadas da Val Val e Val Giuv stuessen vegnir oragiu, pon quellas vegnir da Sudada oragiu. Da turnar ell’alp aber pon quellas buca ira per ils praus ni da Sudada, sonder da Malamusa e Liez etc. etc., oreifer cura ch’ei fuss fatg il funs da Sudada si.

Davart pinar lenna
1. Po mintga fiug pinar treis lenns egl uaul cumin per barschar, ils quals pon buca esser meins che treis quartas gross sil tschep, nua ch’ei fuss aber famiglias grondas che pudessen buca vegnir naven cun quei, po ei vegnir schau tier dapli, aber adina cun salidar igl obercheit. Per las slondas ed aissas ei mintgin obligaus da salidar e dumandar igl obercheit, il qual vegn a conceder gratis suenter sco el anfla il basegns.

2. Per baghegiar nuegls e zonas vegn ei dau negina lenna ord schetgas, oreifer lenns da punt cavals, ischenchels ed ina crusch, lenns d’iral e lenns d’aissas da pinar ora e da palancar. Per puder baghegiar in baghetg ei d’observar quei sco il decret da cumin plaida, quei vul dir ch’el seigi „Bauswilligs“ ni buc.
Enstagl da puder pinar palaunca, duei vegnir dau in u dus lenns ord schetga fria per resgiar e palancar cun aissas tenor sco il baghetg ei. Quels lenns dueien aber vegnir dai ora tier sia destinaziun.
Negin duei per clauder puder pinar lattas, sunder ei duei vegnir pinau lenna e fatg blocca da fender. Las classenas da Maun Sura, en ed ora encunter la pastira, pon prender la classena da Maun Sura (Casti entochen Sumsassi), quei aber ch’ei buca suenter la pastira da Maun Sura, seigi sper la gassa, per auters loghens, dueien prender la classena da Maun Sut, ils pals en schetga fria ni cumin, auter aber ord uauls cumins, cura aber in vuless lenna da far in toc classena nova, sche duei igl obercheit, sch’el damonda dar in u plis lenns, suenter il basegns ord schetga cumina, aber mo per pinar ni reparar, duei el stuer rabitschar ord uauls cumins.

3. Sch’in particular baghegia mir en in liug nua ch’igl ei stau seiv, paga la vischnaunca 30 x per mintga tschuncheisma. Ei duei aber vegnir protocollau, che en quei liug stoppi ei vegnir manteniu mir sufficient e possi buca vegnir claus cun lenna.

4. Suloms sin pastiras duei vegnir dau negins e tuts baghetgs che vegnessen baghegiai sin sulom niev, era sin praus, duei vegnir dumandau sin vischnaunca, alla quala ei stat sura da conceder ni buc, sco ella anfla per bien u necessari ni buc. Puozs sin pastiras ei scumandau da cavar senza lubientscha dalla vischnaunca u dils geraus.

5. Petgas e lattas vid orts pon vegnir pinadas mo ord uauls cumins, aber mo lattas da metter petgas e buca da far seivs.

6. Discharina senza negins uaffens, oreifer ina scua, ei lubiu da far, sco era encurir si lenna manedla, miscalgias e far ora cuschas, ei lubiu aber en ils uauls giu da Maun Sut. Dascha e barba ei aber scumandau diltut, en tuts uauls da nossa vischnaunca.

7. Cura ch’ei vegn urentau tetgs e classenas, duei era vegnir observau, che la lenna dumandada e concedida digl obercheit, seigi en termin da dus onns messas en siu destinau liug, cass cuntrari croda in tal en castitg digl obercheit, seigi cun baghegiar ni pinar ora baghetgs. Era lenna sin gassas ni pastiras, che stattan leu pli ch’in onn, vegnan buca duvradas u messas sut tetg ed aschia schau smarschir, dueien schar saver e sch’ei vegness buca immediat dau uorden e rugalau talas lenna, possi igl obercheit vender quella ed aunc castigiar il negligent.

Davart las pastiras
1. Negin duei puder far si cultem sin pastira, sco era buca puder metter ora cultem sin il funs entochen 12 dis suenter esser scargau d’alp.

2. Duei mintg’onn, in di avon cargar, per tut las pastiras vegnir mundau in di per fiug en las alps u mises ed in di sin las pastiras da casa e mintgin ei obligaus da mundar en l’alp u mises nua ch’el setegn si la primavera ed a casa en siu vischinadi.
Crappa che vegn mundada ord ils praus duei negin metter en las gassas ni encunter las grundas ni baghetgs, ni seivs, ni muschnas d’auters, per in tschoss ni meltra messa en tals e semeglionts loghens pagan castitg 30 xr; per in carr ni schlusada crappa pagan castitg 1 fl. ed aunc sut castitg digl obercheit.

3. Spelar fein ei lubiu en ils sequents loghens.
Tschamut: ils Rovens sut Crap Gries.
Selva: Ils Rovens digl Uaul Carmihut sco la Foppa dil Tais taglia en en ora entochen la Val Schmiersch, la Val Ruinatsch sut la Greppa Cotschna en ed ora entochen giu tier ils pegns.
Rueras: la Rufna dil maun dallas caglias u Clavadi, la Pulanera sur la Val Gronda ensai, aber mo da miez engiu da maun dadens, la Val dalla Puzza e Val Vadretg, aber mo cun las Vals.
Camischolas: La Val Urgia e Val Urus sur il pastg da biestga.
Gonda e Sedrun: da Plaunca Fadal anen e dadens la Val da Plaunca Aulta cumpriu en la Plaunchetta quei vul dir ella pastira da cauras e sil Grugns dils Fistatgs.
Surrein: ils Barschaus entochen la Val dils Triembels, ils Rovens dalla Rieda dadens sut il Plaun Pardatsch, las Vals Claus giudem e las Palas sut il Trutg.
Cavorgia: ils Rovens dils Falluns entochen il Piogn, ei aber entelgiu da duvrar negins uaffens.

4. Da dar fein a pastg eis ei suenter ils 15 d’uost lubiu en ils usitai loghens sco Strem, Dadens ils Bauns, Mila dil maun da Mila dadens Plaunca Biala ni ils Bletschs tochen si sco gl’ei usitau. Dil maun da Culmatsch ei dadens la Vallatscha. Val Giuv dil maun da Tschinglatsch tochen ora tier Platta Nera, sco lezza taglia si, dil maun dalla Puzza ei dadens la Tgauma tochen ora tier la Tgauma. Val Val dil maun da Sutseivs dadens Plaunca Rodunda tochen ora tier la Val da Plaunca las Plattas sco era ils Naidis dadens, dil maun da Tgombras tochen ora tier Plaunca da Mesiras, adina aber entelgiu en pastg da cauras e buca en pastg da biestga sco gl’ei adina usitau.


placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

0302.jpg