Regulativs u uordens proponi alla vischnaunca 1857, ils 18 da matg  (PDF per quella pagina)

1. Onn e mintg’onn duei il president actual radunar la vischnaunca la primavera aschigleiti sco gl’ei pusseivel da far mundi la primavera.

2. Scadin vischinadi duei ver in sufficient pindrer che duei pindrar tuts tiers cura ch’ei sesanflan sin funs duront ch’igl ei mundi. La pindrada ei per tiers armentivs sco manedels treis raps per gada, cavals 17 centims il di e la notg il dubel.

3. Ils tiers casa dueien esser enferrai da tut temps cura ch’ei pon far donn. Mintga vischinadi duei ver in agen pindrer sin quei e cura tals tiers vegnan traplai, ch’ein buca enferrai duront ch’ei sa vegnir fatg donn, sche survegn il pindrer 11 cents per l’emprema gada e la secunda il dubel.

4. Classenas e purteglias entuorn ils vitgs dueien sil pli tard otg dis suenter fatg mundi esser rugaladas e messas en uorden.

5. Mintga vischinadi duei pladir sufficients pasturs sin ils tiers dil general. Duess in tier d’in vischinadi ch’ei sut pastur far donn sin funs, sch’ei il vischinadi responsabels, ton per il donn, sco era per la pindrada, bein aber sch’ei sa vegnir cumprovau ch’il pastur seigi la cuolpa, sche duei quel stuer bonificar als vischins u al particular, il medem duei era esser cun ils pursanavels dallas alps e pasturs en quellas.

6. Tuts tiers dueien esser sut pastur temps ch’ei mundi. Anseuls dueien, essend che quels san buca direct vegnir pertgirai, duei mintgin mirar ch’ei stettien ord ils praus, cass cuntrari ei scadin responsabels per la pindrada e donn che quels fagessen.

7. La primavera duei mintgin puder ira cun ses tiers, cauras e tiers casa en ils mises, bein aber duei en mintga mises esser in sufficient pastur sin tiers manedels, era duei scadin stuer vischinar il pastur general a casa cun cauras e tiers casa.

8. Ei duei esser scharf scumandau da better en crappa ni auter mulmandem en ils uals u dutgs che van atras funs, sco era en gassas u vias communalas, ni sin muschnas. Era duei esser scumandau da metter crappa sin pastira che vegn schubergiau en funs, duess quei da particulars vegnir abusau, sch’eis el obligaus da bonificar alla vischnaunca per ton sco il donn ei en la pastira. Tgi che surfa cugl mintga gada ch’el vegn …… curdauss en fallonza da 80 cts; 40 cts. audan a quel che notifichescha e 40 cts. alla vischnaunca; ei d’entellir il better en dutgs, gassas e grundas; far ora crappa e metter en pastira ei sco detg.

9. Scadin che ha classenas, duei quella ver sufficientas, da maniera, ch’ei vegni schurmegiau da donns. Per clauder si da Maun Sura en ed anora, duei vegnir dau lenna en igl uaul sura, mintgamai il pli damaneivel dil prau, per la gassa imperiala dueien ils pals e lenna vegnir dai en igl Uaul Surrein ed Uaul la Punt Baselgia. Enstagl lattas duei vegnir dau a norma da basegns in lenn e quel duei vegnir fatgs en tocs e claus, quel ch’ei dadens, duei vegnir dau en igl Uaul s. Brida e quei en la medema categoria sco sura detg; quel dador il vitg da Rueras ei en igl Uaul Surrein, sco sura.

10. Tgi che fa mir e lai ira sut la classena da lenn, duei vegnir pagaus dalla vischnaunca cun 80 cts. per tschuncheisma veglia. Bein aber duei esser in mir sufficient, da maniera ch’ei stoppi buca vegnir sur en lenna per far scherm.

11. Il far dascha da stiarner u da magliar, sco era barba, ei scumandau, bein aber sch’igl extrem basegns duess vegnir, sch’en gliez cass, cura ch’ei vegness da plirs particulars lamentau, sche duei vegnir dau vischnaunca e secunteniu a norma da circumstanzias e basegns. Discharina duei esser lubiu da far, bein aber da duvrar negins uaffens, per schubergiar, resalvau ina scua.

12. Scadin duei esser obligaus duront temps da fretg, sco auter temps che fa donn, da cun menadiras ira per ils viadis. Era duei esser scumandau da temps da fretg da far sendas atras il funs per cumadeivladad, nua ch’igl ei negins dretgs.

13. Scadin che va cun siu muvel a mises, seigi baul u tard, duei ton sco pusseivel tener en il vau che meina tier quel; catschar ils tiers vinavon e metter glieud encunter via che seigien el cass da schurmegiar dil donn il particular.

13. La dumengia la pli datier dalla fiasta da Nossadunna d’uost, duei la vischnaunca vegnir clamada ensemen per sedeliberar cu schar far fein en ils cuolms aults, aschia era la dumengia il pli datier da s. Barclamiu, per schar segar ils cuolms bass. Quei segar duei cuzzar per scadin, dil di ch’ei vegn dau tier, entochen igl emprem d’october.

14. La dumengia avon s. Martin duei mintg’onn vegnir dau vischnaunca e seconsultau co schar vegnir en cun tiers e tgei arvè pagar.

15. L’emprama dumengia da mars duei sin vischnaunca vegnir mess cautegias da stiarls e cavals en las alps (e calusters).

16. La via da Sudada duei vegnir mantenida da maniera, ch’ei sappi vegnir duvrau cun bos, per aber facilitar e tener en meglier uorden, duei mintga particular encunter il funs ver quitau che l’aua da temps en temps vegni menada ora encunter siu prau, e quei per schierm dalla via duei el lu far quella lavur.

17. Vias communalas dueien mintg’onn la primavera vegnir schubergiadas. Tut ils mirs seigien da tschentar e repustar en la gassa, …. la vischnaunca dueien vegnir repustai a norma dalla stagiada, duessen ils particulars muncar, sche duei igl obercheit, sin quen da quels che mauncan, far far.

18. Aschigleiti sco ei vegn bess tiara sil funs, sche duei mintga particular, che ha funs sper las gassas, era better mintgamai aschi lunsch sco siu funs tonscha ed allura, aschigleiti sco igl ei pusseivel da saver frequentar las gassas, duei scadin ira per quellas, seigi cun menadira, u era a pei e schanegiar il funs, seigi sura ni sut gassa.

19. Per fein jester paga scadin 85 cts. la tschuncheisma vedra.

20. Vulan in u plirs per speculaziun cumprar e paschentar fein ord vischnaunca, sche pagan quels a norma sco igl arvè ei fixaus sin ils tiers che pagan arvè, quei ei adina entelgiu suenter tschuncheisma. Duess ei fruntar in extrem basegns, ch’ei fuss enzacu da cumprar en vischnaunca, sch’en gliez cass duei vegnir pagau nuot.

21. Davart ils tgauns

22. Il vadler

Nun ch’ei fuss evidentamein il cass che tal u tuts fussen temerariamein … en la miseria da fein.

Davart better a prau ei lubiu en ils mises, da better cura ch’ei plai, prau da casa aber pér otg dis suenter scargar dallas alps.

Las casas da scola dueien scadin vischinadi, nua ch’ella ei, mantener tut en bien uorden, senza garegiar la vischnaunca.

Ils ugaus pervenda dueien ver quitau ch’ils baghetgs dalla pervenda vegnien manteni en bien uorden, era dueien ils ugaus, avon che metter cuosts, ver endamen cun ils geraus, ni quels en cass grevs cun la vischnaunca sezza.

Davart il cargar ils tiers, duess esser fixau in cert temps cura ei pudessen metter cun …

NB. Ariguard igl atun, il catschar via e neu ils muvels, per exempel Sedrun catschar generalmein vin Gonda ses tiers.

Uordens da vischnaunca legiu giu 1857 ils 17 da matg
Stiaffen Monn, gerau


placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img04.jpg