Regulativ per igl obercheit dalla vischnaunca da Tujetsch ed auters emploiai – entuorn 1857

Duei mintg’onn per Gliendisdis Tschuncheismas vegnir legius ora igl obercheit. Quel duei administrar ils fatgs da vischnaunca e per quella administraziun retscheiva el negina pagaglia, ei aber suttaposts a neginas grevezias, sco per exempel tener bos entirs e pagar per entrar en. Schabegiond cass nunprovedi, ch’ils geraus, u igl obercheit, stuessen per fatgs da vischnaunca spender temps, sche pon ei prender ina honesta pagaglia, era per las materialias da scriver, sco spindrar brevs u expensas.
Duei era vegnir pagau dalla vischnaunca cura ch’ils geraus ston ir a Mustér per camond dil mistral regent per cussegls – retscheivan ei dalla vischnaunca in rensch a di perin. Ei duei aber vegnir dau exactamein in specificau quen al statalter e quel alla vischnaunca vegnir declaraus.

Igl obercheit duei ord lur miez leger ora in statalter, il qual rugaleschi tut ils quens dalla vischnaunca e mintg’onn sin Tschuncheismas detti quen alla vischnaunca. Il statalter duei observar siu sarament, en particular dallas vias e punts, che negin piteschi donn.

Cura ch’ei vegn clamau vischnaunca duei mintgin, sch’el ha buca sufficientas stgisas, cumparer. Als geraus duei aschi ….., el dar sco pusseivel declarar il motiv da quella e ….. allura vegnir dumandau ils meinis e duront ch’ei vegn ….. duei negin puder disturbar, suenter aber duei il salter schar temps che mintga vischin sappi dir siu meini, era duei vegnir priu si ils meinis e sche el garegia sin mintgin fatg ina tscharna, …… ; tuttas conclusiuns duein genuinamein vegnir proteg.. e lu e mintgamai la sequenta vischnaunca leger avon …. (rut naven).

Igl obercheit duei mintg’onn ina gada leger giu ils uordens d’economia, proponer daffertontier sco ils basegns dattan, era encurir suenter circumstanzias da moderar u augmentar, ni sminuir quels, adina cun intervenziun dalla vischnaunca.

Igl obercheit duei invigilar ed execuir ils uordens tenor giustia, quei per ton pli tgunsch puder tener bien uorden, duei igl obercheit destinar ton, inspecturs chlegers, sco el manegia, ils quals dueien in onn sut responsabilitad esser obligai, d’obedir ed era observar sin quei che vegn ad els cumandau e fideivlamein rapportar agl obercheit; ils „klegers“ dueien aber esser persunals da fida, ch’ins possi sefidar sin quels.

Igl obercheit seraduna ina gada per onn a lu commoditad ed intercurir, sch’enzatgi hagi surpassau ils uorden, e sch’ils cass serepetessen, ch’in ni plirs han surpassau, sche duein quels tenor grevezia, impercialmein e suenter giustia vegnir castigiai ed il castitg croda alla vischnaunca.

Era sin la primavera duei igl obercheit fixar in di e quel avon publicar alla vischnaunca, quei tenor uorden sco quel mintgamai exista, fixar la lenna, ton da baghegiar sco da barschar. Igl obercheit duei exactamein invigilar sin ils baghetgs u tegias sco era classenas, e quels sil pli pauc inagada ad onn visitar e sch’ei anflan negligientscha tier ils possessurs, sche quels castigiar.

Negin duei esser autorisaus, seigi vischinadis u particulars, da far spesas sin quen da vischnaunca, senza salidar il statalter, ed en cass d’in grond importo, duei vegnir seconsultau cun ils geraus ed era cun la vischnaunca sezza, ed en cass che quei vegness buca observau, duei il statalter buca pagar da quels spesas senza rapportar alla vischnaunca.

Las vias dueien vegnir cuntinuadas tenor plans, la cumissiun da quellas duei tener in rugalau quen e mintg’onn relatar alla vischnaunca, sinaquei ch’ei sappi dafertontier vegnir priu las necessarias decisiuns. Tut ils uaffens ch’ein cumprai u vegnan stabili tier quella lavur, duei la cumissiun tener en bien guvern e schar duvrar negin auter che tier quella lavu. Sch’in particular schass duvrar in siu uaffen, u duvrass lez, quei vul dir in uaffen da …., sco palfier, u in auter confidereivel uaffen e quel vegness ruts, sche duei vegnir bonificau suenter il donn.

Ils baghetgs dallas pervendas dueien dils spirituals che gaudan quels vegnir manteni en bien uorden, sco letgs, finiastras ed autras mobilias, tut quei ch’auda alla pervenda, d’els sez. Ariguard il tetg dalla casa pervenda e schar anavos en stan sco da Sedrun, fuss da s’entelgir cun il farrer, schabegiond ch’ei stuess vegnir lezs baghegiau, reparau u fatg cuosts sin quen da vischnaunca, sche duei igl ugau pervenda salidar il statalter e cun intervenziun da quel distribuir, sch’igl ei aber impurtont, sche duei vegnir emprau la vischnaunca sezza.

Casas da scola duei mintga vischinadi mantener sez sia e zuar sut las medemas categorias sco lur agens baghetgs.

Ugaus baselgia dueien ils tscheins da quels trer en …… (svaniu) e quei impunder en bien dallas baselgias, seigi cun pagar las spesas u augmentar ils capitals e quei adina sin las pli dueivla e nizeivla moda. Els ein obligai da mintg’onn render quen al segnerfarrer ed als geraus cura ch’ei laian saver. Il quen duei vegnir daus giu denter Nadal e Daniev.

Cura ch’igl ei basgens da reparar tetgs u far quels, dueien ils uagus seconsultar cun in u l’auter dils geraus dil marcadar e la lenna tier quei duei igl obercheit tenor basegns vegnir dau ed era vegnir priu en … igl avanzament da quella.

Per prevegnir spesas ed abus da dar giu il quen dalla baselgia, sche dueien quels vegnir dai giu tuts en in di. Tier quels duei il segnerfarrer ed ils geraus esser. Quels han per lur pagaglia per quei di 50 xr ed auter nuot e quei duei vegnir repartiu sin las baselgias sco ei cunvegnan. Als ugaus duei vegnir dau ina honesta pagaglia per lur breigia onn per onn e mintga vischin da vischnaunca ei obligaus da per dus onns stuer far ugau, sch’el vegn cumandaus. En cass ch’in u l’auter ugau vess siu quen en schliet uorden, da maniera ch’ils cumissiunai stuessen entardar temps pli ch’il solit, sche duei ei las ugaus vegnir imponiu igl entradament, aschia per pli clar detg, tuttas spesas che vegnessen fatgas sin quen da vischnaunca, ch’il statalter hagi consentiu leutier, vegnien buca pagadas dalla vischnaunca.


placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img03.jpg