Fondo pauperil dalla vischnaunca da Tujetsch prius ensemen 1857, il schaner

1857 Tujetsch Fondo pauperil

Entginas decisiuns dalla radunonza da vischnaunca

1844, ils 28 da matg
Cura che quel ei staus legius, sche ha signur assistent Schmedt, sco president dalla cumissiun pauperila, declarau quei che la cumissiun dils paupers hagi decretau per ils paupers,
- numnadamein da schar spelar fein,
- da buca schar betlegiar las perdanonzas,
- scumandau il cattar biemaun per Daniev,
ed entras ina tscharna approbau.

1855, ils 16 da settember
Plinavon ei da quella concludiu da far in fondo, cun quel segirar ord il capital, ch’ei vegnius stabilius entras las pastiras vendidas e lura sch’il grond basegns damonda, duvrar il tscheins dil sura detg capital vid manteniment dils paupers, ed en cass ch’ils paupers savessen senza quei tscheins raschuneivlamein vegnir manteni, sch’en gliez cass duei il tscheins uonn e mintg’onn vegnir mess tiel capital e quei capital duei vegnir tenius separaus da tuts auters quens da vischnaunca, aschiditg sco quella vegn a disponer plinavon sur da quei.

14 da schaner 1866
Eis ei vegniu publicau che la cumissiun pauperila da Tujetsch hagi tratg neu tuttas pastiras ch’eran dadas als nos paupers per schar cultivar, cun el medem temps far notari a Sedrun. Ils paupers che garegian puspei da quellas sorts da pastiras dueien dar en ad in u l’auter dalla cumissiun pauperila, nua ch’ei sappi puspei da quella cumissiun vegnir partiu ora quellas suenter basegns.

1869, ils 20 da zercladur
Eis ei serrau la Rufna da pinar draussa e plitard schar pinar ils paupers che la cumissiun pauperila decretescha. El medem temps eis ei vegniu dau als paupers ils sequents loghens per schar prender lenna da fiug per siu basegns, ils quals loghens negin po seprofitar da lennas auter che quels che la cumissiun destinescha cheutier, ils quals dueien star sut curatella da nies „forschner“ ed obedir lur camonds, e quei ein ils suandonts loghens:

1. Odem igl Uaul Nual; schar far sut ora las romas e caglias e „Zvergs“. Sco era autras lennas da feglia, ed ha per cunfin quei toc per ils paupers dadora l’aua da Nual, sura entochen Plaun Plirata, dadens entochen il fistatg entadem Plaun Plirata enagiu entochen giu Plaun.

2. Eis ei dau tuttas lennas da feglia viasi Tschuppina, sco era da far sut ora romas e tagliar giu „Zvergs“ e mass ensi entochen la schetga dils mises, ch’ei entochen giudem Plaun Grond, engiu tochen tier il stradun, anen vegn schau sura al „farner“.

3. Eis ei dau ora la Val Bugnei quei dil maun dadens encunter la Val Bugnei engiu tochen tier las schetgas, sco era il Cugn da Siat Fontaunas, sco era sisum davos fistatgs.

Eis ei vegniu legiu tgei pastiras da segar dar als paupers, sco era giu Mila in toc da cultivar, las qualas la vischnaunca ha approbau da schar controllar el cudisch dils paupers e quei oz e per adina. Sch’ei po vegnir consumau dils paupers, cass cuntrari aber ch’ei vanzass da quellas pastiras, che vegnessen buca segadas treis onns in suenter l’auter, sche po la vischnaunca vender da segar, il pagament aber stat lura alla vischnaunca da salver sezza ni dar en cassa dils paupers, sco ella anfla per bien.

Pauperesser mira:
Il pauperesser 
1850 Quen dil pauperesser 
Protocols dalla cumissiun pauperila 1858 - 1900 

Tujetsch Bugnei 

Il Bugnei, segiramein era quel dalla gronda part dil 19avel tschentaner. 13 baghetgs/casas cun caplutta da s.Giusep e begl enasisum igl uclaun. El nord maunca aunc il tagl el crest entras la construcziun dalla lingia da viafier VFA. Il trassé fuva finius gl'atun 1913.

Ils 8 fiugs a Bugnei digl onn 1886:

1   Monn Gion Antoni 
2   Deragisch Vigeli
3   Deragisch Emanuel
4   Curschellas Johann Anton
5   Jagmet Luis
6   Decurtins Gada
7   Poltera Andreas
8   Deragisch Josef Anton

 

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img05.jpg