Regulativ stabiliu ils 4 da fevrer ariguard il pauperesser

1. Mintg’onn duei il schaner vegnir tratg si ina voluntaria collecta e la cumissiun pauperila duei procurar per ils collectants, che mondien en tut las casas per prender si ils benefacturs. – Era duei la cumissiun u il president da quella schar saver ils signurs spirituals e recumandar a quels, che la dumengia avon che la collecta vegni fatga, publicar sin scantschala quels dis che la collecta dils paupers vegni tratga si e cun quella caschun era lura metter avon e recumandar al pievel l’impurtonta obligaziun che scadin hagi visavi als paupers. Duess encunter tut supponer, la cumissiun pauperila seperschuader ch’enqualin dettien buca alla cassa tenor lur pussonza e forza, sche duei la cumissiun trer ord lur miez in per commembers, ils quals en carezia metter avon als negligents lur greva obligaziun. Duess quei aber aunc buca effectuar, sche duei la cumissiun encurir entras auters mettels, sco per exempel da fixar in cert quantum, da procurar che scadin vegni suenter a sia dueivla obligaziun.

2. La cumissiun duei en regla passar ensemen quater gadas ad onn. L’emprema gada duei esser ina dumengia da schaner, sin il qual di tuts paupers, che secreian da stuer dumandar l’almosna, dueien sepresentar avon la cumissiun per far entellir il basegns e la cumissiun duei lura imparzialmein, e tenor cunscienzia decretar igl importo digl agid per igl entir onn, il qual aber duei vegnir partius ora als paupers mo meins per meins, ni sil pli per dus meins, duessen aber semussar novs basegns, sche ha il president il dretg e tut ils commembers l’obligaziun da vegnir ensemen per seconsultar cura ch’il president lai visar. Las treis autras fixadas radunonzas ein mintga quartal ed il president lai avisar il di. En quellas radunonzas vegn tractau ils generals basegns da nies pauperesser, priu informaziun sur dil secuntener dils paupers, sco era priu si las lamentaschuns che pudessen vegnir neunavon ed era discussionau sur d’auters necessaris basegns ed interpresas. Era duei entras questas radunonzas vegnir instantamein mess avon e recumandau per in necessari agid alla cumissiun pauperila cantunala.

3. La repartiziun dalla spenda da sal e graun duei vegnir fatga cun las autras resursas dalla collecta voluntaria e zuar ton sco pusseivel ulivamein tier mintga benefactur, ils quals dueien dar rauba en natira per la clamada. Duessi sin la fin digl onn vanzar enzatgei, sche duei quei avanzament vegnir mess en capital tier augmentaziun dil fondo pauperil.

4. La cumssiun pauperila duei per tuttas radunonzas, sco per autras breigias, che crodan en vischnaunca far gratis e per amur da Diu, duess ei aber curdar en enqual breigia u interpresa en vischnaunca, ch’in u l’auter dils commembers lessen buca surprender, sche duei ei vegnir obligau cun la sort, e mo sche tals stuessen impunder daners, vegnir bonificai.

Ulteriur susteniment dils basignus ord generals emoluments
1. Ei duei vegnir fixau entgins loghens pastiras da segar fein a pastg, sco era determinar entgins loghens per schar spelar, ni segar, sco ei sa vegnir gudiu e nominativamein detg a mintga famiglia u individi, tgei seigi siu da guder e lura vegnir fatg public, che tals loghens seigien destinai per ils basignus e che negin auter hagi da seprofitar, bein aber remarcau ch’ils s.v. tiers hagien ils medems dretgs sco tochen uss, era duei vegnir dau ora damaneivel en mintga vischinadi in toc pastira als paupers per cultivar e a norma sco quei che mintgin cultivescha e runcar ora il toc ad el fixau, duei la cumissiun determinar per cons onns quei funs u pastira duei restar a quels u quel per sia lavur fatga. Era restan las medemas pastiras cultivadas per gudiment dil medem basignus entochen che la cumissiun pauperila, suenter midada da basegns e circumstanzias, midar u prender naven.
Quella resursa da quels emoluments duei la cumissiun calcular cun la collecta ed auter susteniment en maniera tala, che ton il spelar ni segar ed agricultura, vegni exactamein tratg en consideraziun. Era duei la cumissiun ver attenziun e bein observar, sche quels als quals ei vegni dau enta maun da luvrar e da senezegiar cun lur lavur, flissiamein, e tenor lur pusseivladad lavurien e segidien, duess ei aber seresultar, che tals sefagessen culpeivels da smarschadetgna, sche duei a quels senza negin risguard vegnir retratg l’almosna e schau sura a quels d’encurir lur susteniment en auters loghens.

2. Per ton sco pusseivel dar in’entschatta tier in fundum, sche duei ei schon sin primavera proxima vegnir vendiu entginas pastiras damaneivel da funs, ni era enqual toc approximau cumadeivel. Per stigiar ora quels loghens, sco era quels miserar e far ina schazegiada, sco era dessignar ils loghens da cultivar, segar e spelar, duei mintga vischinadi fixar dus umens, ton sco pusseivel entelgeivels, ils quals lura la cumissiun pauperila e destinescha ils loghens nua ch’els han d’ira per dessignar las sura numnadas pastiras. En recumpensa da lur fadigia dueien ils vischinadis schar trer giu els tenor ils dis, sco els han d’ira, giud las solitas lavurs cuminas da vischinadi. Il resultat da quei duei vegnir proponius e rapportaus alla ludeivla vischnaunca.

3. Las pastiras dessignadas da segar e spelar vegnan annualmein dalla cumissiun pauperila distribuidas denters ils basignus.

4. Per saver rugalar la spenda da sal dueien ils geraus igl onn present, cura ch’ei vegn priu giu il quen dallas baselgias, ir atras ils rodels dils davers e dar in pareri, co la distribuziun savessi esser pli avantagiusa.

5. La spenda da graun, che vegn distribuida sco la collecta, duei era vegnir distribuida gratis, quei ei per nuot, per amur da Diu e sin quels dis che quella vegn dada ora, sche dueien ils paupers che pon esser, esser presents a bun’ura tiels uffecis en baselgia parochiala, per suenter lur sogn duer rugar e saffeagar per ils benefacturs.

6. Cun quei duei esser a tuts basignus scumandau d’ira per las casas a rugar sut negin pretext, e quei sut peina da castitg e negin ei a quels obligaus da dar a quels enzatgei. Duess ei esser entgins malobedeivels, che massen per l’escha, sche dueien quels tals vegnir clamai avon l’emprema radunonza dalla cumissiun pauperila.
Duess ei aber schabegiar, ch’in ni l’auter basignus curdass en urgents basegns, enten ils quals el savess buca sustener cun il fixau agid, sche dueien tals s’adressar tier il president e quel seigi lura da sesez, u cun trer tier in u l’auter dalla cumissiun, per il mument disponer u schar vegnir tier enzatgi, bein aber rapportar tgei ch’ei seigi dau ed a tgi e sut tgei circumstanzias.

7. Finalmein duei vegnir dau mintg’onn in exact quen dall’entira administraziun alla ludeivla vischnaunca.

Ch’il sura regulativ seigi ils 9 d’avrel 1855 d’ina ludeivla vischnaunca vegnius approbaus, attesta
Hans Giachen Beer, gerau

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img01.jpg