1853 Tujetsch PauperesserTujetsch, ils 4 da mars 1853
Sin il sura di ein stai seradunai ils cumissiunai dalla cumissiun pauperila ed han sedeliberau sur il co saver succuorar sin ina moda pli avantagiusa als paupers e perquei, suenter madira ponderaziun, anflau per bein da metter avon alla ludeivla vischnaunca la suandonta dubla proposiziun.
Ils motivs, ils quals han commuentau tier quellas proposiziuns ein stai la tresta exprientscha fatga cheu d'in per onns, numnadamein: che la voluntaria collecta caritativa, seigi notablamein sesminuida, da l'autra vart aber il diember dils paupers fetg e grevamein augmentaus ed aschia seigi buca pusseivel da puder succuorer els necessaris basegns dils apupers.
Plinavon ha era il patertgament, ch'il pauper sez, en schi lunsch sco sias forzas laian tier, seigi obligaus ton avon Diu sco lur cunscienzia da segidar sesez entras atgna lavur e perquei per gidar leutier e cheutras prevegnir alla lamentaschun da biars paupers ch'ei survegnien nuot da fadigiar, sche ha ins era vuliu empruar lur buna veglia e dar enta maun dad encurir en part lur susteniment entras lur atgna bratscha e cheutras era fatg las indicadas proposiziuns, las qualas fussen en general questas:

I. Ei duessi vegnir destinau entginas pastiras per quellas schar cultivar ils paupers, ils quals fussen habels tier la lavur, aber buca per proprietad, sunder mo per gudiment. Ellas duessien restar proprietad dil pauperesser e quellas fussen:

1. Selva. A Carmihut sul prau en ed ora e dadens il vitg ora sul prau en ed ora.

2. Rueras. Giu Mila dador la via e giudem Rueras. Dapli sin ils Trutgs.

3. Camischolas. U si nua che stat il clavau dil Vigeli Monn sil Crest ni sur il Curtin.

4. Sedrun. Giul Drun dadens la via.

5. Bugnei. Ol pastg Bagliel, suenter il prau giu e sut en sul prau Bagliel.

6. Surrein. Giu la Cungieppia.

7. Cavorgia. Sil prau dalla Paliu Crap.

8. Tschamut. Duess aunc vegnir intercuretg nua saver dar ora ni vender enzatgei suenter quella intenziun.

9. Gonda. Aschinavon che la cumissiun ha viu en ch'ils da Gonda seigi buca cumadeivel da saver dar pastira en loghens ch'ils paupers savessen vegnir tier cun il cultem, sche deigi per Sedrun e Gonda vegnir dau giul Drun ed en gliez cass duess ei vegnir indemnisau als da Sedrun, cun schar ira giu ils dretgs dils 5 dis vi Ruina Plauna.

Quellas localitads duessen vegnir inspizadas da dus umens experts, ils quals lura era duessen stigiar ora ils loghens e sorts, sco era mirar sin la pastira da Tschamut, nua ch'ei fussi da dar ora ni saver vender.
En risguard dallas classenas duessien quels als quals ei mess giu lur classena ni mirs per encunter indemnisar ella cassa pauperila in miez rensch per tschuncheisma e nua ch'ei savess vegnir fatg mirs, sche duei la vischnaunca far far ed ils respectivs paupers gidar dar neutier il material.

II. Aunc forza d'in pli grond avantatg havess la cumissiun secartiu ch'ei fussi da fixar ina casa pauperila enten la quala ils paupers veramein basignus vegniessen pri e manteni cun fixar ad els entgina pastira per quella cultivar e lura succuorer cun auter agid. La moda e maneira co quella casa duessi vegnir rugalada en e survigilada vegness ins lura era proponer alla vischnaunca, sch'ella anflas per il meglier da tschentar si quella.
Cun speronza pia che questas proposiziuns vegnien a vegnir bein ponderadas, ton per bien dalla ludeivla vischnaunca sco era per bien dils paupers e ch'il Segner benedeschi ton pli bein quella premura per agid e carezia cristianeivla en deliberaziun dalla ludeivla vischnaunca.

 

Ils protocols da vischnaunca da 1852/1853/1854 en connex cul pauperesser dattan plaid:

21 da mars 1852
Davart co serugalar cun ils paupers pigl onn ch'ha da vegnir, sco era davart las nuorsas vegnend neiv, che la vischnaunca stuess dar agid al nurser, ei refretg da schar luvrar ora ina cumissiun e lura rapportar sin la vischnaunca.

21 d'uorst 1852
Ariguard ils paupers ei era concludiu da prender si ina collecta voluntaria, classificar ils paupers, dar als veramein paupers. A quels aber che han sauna membra snegar l’almosna, vul dir, quels che ein el stan da fadigiar siu paun. Vesa la cumissiun lura che la collecta voluntaria ei sufficienta da vegnir en agid als paupers ei tier quella caschun per lura il temps da mirar sin tgei niev pei prender. La collecta duei vegnir tratga si questa jamna e sin sonda proxima vegnir dada en, nua che la cumissiun pauperila sin quei di ei danovamein cun ils collectonts vegnida clamada en.

12 da mars 1853
Ei era concludiu da dar ora zatgei pastiras per schar cultivar e runcar ora als paupers, buc aber sco proprietad, sonder mo per guder.

1. da matg 1853
Eis ei vegniu discussionau ditg e liung ariguard il dar ora pastira als paupers e suenter ina liunga discussun concludiu da mirar e spetgar tochen suenter Tschuncheismas, lura duei la caussa sin ina moda ni l’autra vegnir messa en moviment.

16 da matg 1853
Ei vegnida legida ora la cumissiun pauperila enten ils sequents persunals: Tumaisch Berther, Stiafen Schmedt, Giachen Fidel Cavegn, statalter Gion Andriu Berther, signur scarvon Monn e statalter Leci Mugli. Quels persunals dueien denter els leger ora in president. Era segnerfarrer ed ils auters spirituals, cun ils signurs geraus ein supplicai d’esser leutier

29 da matg 1853
Davart la cumissiun dils paupers, ni dils commembers che vulan buca esser tier quella, ei refretg.

22 da schaner 1854
Concludiu da trer si danovamein la collecta pils paupers ed en mintga liug nua ch’igl ei commembers dalla cumissiun pauperila, dueien quels trer si en siu vischinadi e nua ch’igl ei negin da quels, il cauvitg e purtar las gliestas sin dumengia proxima e remetter quellas al president pauperil. Lura ton pli gleiti dar uorden da prender si cadaster dalla facultad da mintgin. Il co prender si quel ei schau sura agl obercheit e che quel hagi l’autoritad da trer tier plirs per quella consultaziun als quals gl’ei obligatori da cumparer leutier.

 

 

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

0341.jpg