Statuts da scola (sco PDF)
Sin stimulaziun dil revendissim segnerfarrer, sco era entras insinuaziun dallas autoritads cantunalas ed era muort igl aspect d’autras vischnauncas ed en particular per era nus survegnir enzatgei ord la cassa cantunala, sche ha la vischnaunca sco enconuschent ei, decretau ch’ils signurs geraus dueien cun agid d’ina cumissiun seconsultar co ins savessi stabilir ina fundaziun per vegnir tier scolas nizeivlas e bunas per nossa vischnaunca. Differentas gadas ha quella cumissiun giu palaz e finalmein projectau il sequent. Ordavon secrei quella cumissiun da metter en egl a tuts vischins, che buca interess privats, u zuppadas miras, hagien muentau tier quei conclus, sonder la totala perschuasiun dil bien general; che buca mo ils pli beinstonts sappien spargnar bia daners, sonder era ils paupers sappien cheutras vegnir instrui da maniera, ch’era a quels seigi dau ils mettels da semetter en stan da puder e saver gudignar lur paun.

Plan co la fundaziun duei vegnir stabilida

1. Ord las capluttas vegn priu ora il capital, cumpriu en ils tscheins rimnai:  4200 fl porta tscheins annuala 210 fl.
Tscheins rimnau da tuttas capluttas 800 fl.
Capitals ord la caplutta da s. Nicolaus 150 fl.
Capitals ord la caplutta da s. Bistgaun 500 fl.
Capitals ord la caplutta da Nossadunna 800 fl.
Capitals ord la caplutta da s. Giusep 100 fl. 
Capitals ord la caplutta da s. Antoni 830 fl.
Capitals ord la caplutta da s. Leci 1000 fl.
tenor approbaziun dalla Curia croda tscheins annual ord las capluttas 194 fl.

Ils signurs geraus cun il segnerfarrer han la cumissiun d’immediat corrispunder cun la Curia ed aschigleiti sco la lubientscha ei, zavrar ora ils capitals e dar enta maun al cussegl da scola.

2. Ei duei vegnir schau segar pastiras mintga onn per 50 fl., numnadamein las sequentas:
Pala Gronda, Crappa Grossa dadora, Grep Tgietschen, Sur Tscheinghels, Caschle da sum en ed ora suenter il solit, las Fontaunas da Malamusa, ils Bruis, Ruosna, Crap Gelgia, Puzza Pintga, Riva da Surpalits, in ton sin l’Alp Tschamut, Plaun Viradas, Val Ruinatsch, els Pardatschs suenter il solit, Paliu Crap ed in ton en la Val Gierm.
L’entschatta vegn segau a Surpalits ed allura mintg’onn mess ingant in ton da quellas, da maniera ch’ins po ver speronza, d’avon ch’ei seigi entuorn, cuoza ei onns – e duei vegnir vendiu annual per 50 fl.
                                                                                                    aschia tscheins annual 50 fl.

3. La vischnaunca pren sin jarva 26 tiers per onn, ils quals vegnan reparti sin ils vischinadis sco suonda:
Bugnei, Sedrun e Gonda 7, Camischolas e Zarcuns 4, Rueras 4, Selva 3, Tschamut 3, Surrein e Cavorgia 5. Mintga vischinadi ei responsabels per igl arvè digl importo da 3 fl. 20 x per tier, quels tiers duei mintga vischinadi procurar che buca pli che dus da quels tiers vegnien mess u schai ad in – per raschun che las pastiras dalla primavera vegnan aschi uliv sco pusseivel gudidas, autras grevezias da pustretsch ein quels tiers suttaposts sco il nos.
                                                                                          renda in tscheins annual 86 fl. 40 x

4. Ei vegn projectau ch’igl obercheit duei per treis onns prender si l’administraziun d’economia da vischnaunca senza ver negina recumpensa per quella, quei s’entelli tuts fatgs d’economia –correspondenza cun autoritads u per materialias da quellas varts, duei vegnir bonificau, per il qual ei vegn teniu quen e quei ed auter quen dau giu alla vischnaunca, cass nunprovedi e particularitads ei adina reservau.

Ins ha cheutras buca l’idea che la giustia, ni nos fatgs economs vegnien periclitai, sonder ferm perschuadi dalla buna affecziun che nus veien bein patertgau. Umens che hagien premura per nies bien, sche mo in bien exempel ed enqual sacrifeci, ch’els rendien affecziun al pievel, e ton pli ch’ins ha ferms fastitgs, ch’igl obercheit present, vegni pigl onn futur a sacrificar quest. Sche han ins era speronza che per dus auters onns sappi quei daventar. Il gentar da Tschuncheismas ei dismess – per il gentar ch’il segnerfarrer deva agli obercheit, paga quel alla scola 7 fl. per onn ed igl obercheit survegn negin, perencunter paga la vischnaunca alla scola per quels treis onns mintg’onn 100 fl.
                                                                                        aschia tscheins annual 100 fl.
                                                                                        446 fl. 40 x

                                                                                        quei fuss pia tscheins franc annual per
                                                                                        quels 3 onns, dil qual negin vischin
                                                                                        vegn la minima caussa engreviaus -

Igl obercheit ei aber incumbensaus da ton pli gleiti tschentar si in regulativ u uorden da vischnaunca commensurau als basegns administrativs, sco enconuschent quel, rapportar alla vischnaunca.

Resuras arbitrandas
5. Tgi che seghi fein a pastg el Cuolm Bass paga per um 20 x e femnas che segan 8 x.
                                                                                calculau che pudess vegnir en per onn 60 fl.

6. Tgi che marida en vischnunca paga 1 fl. 40 x tochen 6 fl. 40 x. Tgi che marida ord vischnaunca paga 1 fl. 40 x tochen 10 fl. Quei s’entelli era vieus e vieuas. Igl arbitrar il pagament ei surschau al cussegl da scola, quei vul dir da pagar dils 1 fl. 40 x tochen la pli aulta summa.

7. Finalmein duei vegnir tschentau in cussegl da scola, che consista en otg persunals ed ha da cuzzar treis onns. Il segnerfarrer ei president da quels, ils auters siat dueien esser seculars, ils quals la vischnaunca legia ora en mintga vischinadi silmeins in, quels han l’incumbensa da rugalar ensemen ils fondos, mirar ch’ils capitals seigien segirai, recavar dalla cassa sco dretg ei per ils premis, procurar per locals da scola aschigleiti sco pusseivel. Trer en il stipulau tscheins ed autras resursas, cun quei far capital u pagar quei che croda, e mintga onn render in specificau quen alla vischnaunca dil prender en e dau ora – sco era da lur operar.
Las scolas en ils vischinadis dueien ad interim vegnir fatgas sco tochen ussa e pagadas secund basegns, quellas nua ch’ils caplons fan, vegn schau era sco ussa – quei duei aber buca puder vegnir prolunghiu pli che dus onns, da leu naven vegn allura en scadin liug a vegnir fatg silmeins ina scola rurala, ed ord il fondo pagau a proporziun e sinaquei che mintgin sappi cul temps seprofitar dallas scolas centralas.
Aschiditg sco ei setracta da regulaments d’interess, localitads, stabilliments da fundaziuns, duei mo il sura cussegl vegnir clamaus, cura aber ch’igl ei da secussegliar dalla instrucziun dils affons ed examinar mussaders; sche dueien tut ils spirituals vegnir clamai en. -
Ils commembers dil cussegl ein obligai da seradunar aschi savens sco il president cloma en e quei tut gratis, u per negina pagaglia.
Per quei mument manegia la cumissiun da star tier quei, recamonda il cussegl da scola, sch’el anfla cul temps ch’il basegns damonda pliras resursas, sche vegn el a projectar u seprofitar, dils pli adequats e migeivels mettels, per augmentar la fundaziun, sco era per il manteniment dallas casas.

Approbaus ils 30 da matg 1847

Sco commembers tier la cumissiun da scola ein legi ora dalla ludeivla vischnaunca:
Sedrun: signur scarvon Monn, substitut Stiafen Monn, Hans Giachen Beer
Rueras: signur mistral Gieriet ( - 1853), statalter Paul Wenzin, statalter Hans Giachen Decurtins
Camischolas: statalter Gion Andriu Berther
Dadens gl’Uaul: statalter Vigeli Wenzin
Da Maun Sut: statalter Lezi Mucli e statalter Sep Antoni Mucli

 

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img02.jpg