Davart ils dretgs per l’aua da Londadusa, dil Dutg Grond, che duei flessegiar a Flurin Sut (pagina sco PDF)

Jeu mistral Durig Berchter da quei temps „Lantamann“ dalla Cadi confessel aviartamein e fetschel da saver a scadin cun questa brev, che sco sin oz, sco il datum da questa brev muossa, ein cumpari avon mei ed in aviarta dertgira, enten quei che jeu sesevel a dretg a Mustér enten la stiva gronda dalla dertgira, ils honoreivels Gion Berchter, salter da Tujetsch e Gion Martin Laniascha per sesez, e per sia ugadia cun lur messadurs Plaisch Bundi, concedius ad els cun dretg. Ei han plonschiu encunter Gielli Ortschei, Gion Janin, Gion Heyni e Gion Salya; Gion Berchter davart Flurin Sura e Flurin Sut e Gion Martin davart Florin Sut, qualmein els hagien menau sin lur funs l’aua che flessegi ord la Val Londadusa, dil qual ni els, ni lur vegnentsuenter hagien dretgs, ni vegnien mai a survignir dretgs suenter mussament d’ina brev da sentenzia, la qualla ei stada mess’avon ad ina dertgira e garegiau, ch’ella duei vegnir legida. Sin quei ha garegiau il numnau derschader da star si e da metter in auter en siu stagl, pertgei che Gion Berchter fuss siu frar e plunschess davart quell’aua, dalla qualla el havess era dretgs; ed ha tschentau a dretg: „ cheu ei stau sentenziau, ch’aschinavon ch’el hagi era dretgs, numnadamein davart Flurin Sura, duei el haver stgisa da star si, ed en siu num duei Gion Wenzut da gliez temps salter da Mustér seser en sco derschader.
Sin quei garegia il numnau Gion Berchter puspei, che la brev vegni legida si, la quala suenter in „Umbfrag“ fatg da mei numnau derschader ei cun sentenzia stada enconuschida da tedlar. Suenter quei han ils numnai garegiau tras lur messadur, ch’in derschader less truar ad els, che l’aua pudessi flessigiar e cuorer sco da vegl e suenter dir dalla sentenzia, ni aber rispunder pertgei els veglien quei buca schar? Cheu ei stau avon dretg Gieli Ortschei e Gion Janin cun lur messadur Pedrut Jenet, da gliez temps „Banner-Meister“, manegiond che la brev fuss memia veglia e che duess portar negin donn ad els, pertgei che ditg suenter quei seigi iu giu ina bova, ch’els hagien pitiu ton e pli grond donn ch’els, l’aua seigi era mai menada, ni duvrada autruisa, pertgei che avon temps seigi ei stau in frust prau d’in num Florin-Sura e Camischolas Sura; perquei manegien ei bein d’haver dretgs; perquei han ei s’offeriu, ed era garegiau da schar vegnir sin la uatga e sin quei han ei schau tschentar a dretg, sch’ei possien haver la uatga, ni tgei che dretg fussi, ed ei stau enconuschiu, ch’ei possien haver la uatga e dueien per quella gada haver rispondiu, resalvond sche la cunterpart vegness a tscuncar giu. Sin quei han ils avon numnai tras lur messadur replicau, che la fonatuna che surveschi a Florin SuraSut, seigi lunsch plinengiu, che nua che la bova seigi rutt’ora e cun quei han era manegiau da metter giu l’uatga e da restar tier lur sentenztia veglia, il qual ei buca daventau, sonder cun sentenzia e schau enconuschiu, e schau tier l’uatga e schi baul sco ei seigi commoditad al numnau derschader ed obercheit ed el vegni a vegnir avisaus, ed era ch’ils numnai Gion Berchter hagien fatg „kundt“ e da saver alla cunterpart, che omisduas parts possien vegnir cun perdetgas e brevs, sco els manegien d’haver e sin quei, hai jeu numnau derschader tras lur avis clamau tut gl’obercheit da vegnir cun els sin l’uatga e leu sesi a dretg muort lur dumendar, et muort il dretg, ni giustia, e pi il mistral Durig Berchter ha priu stgisa, ed ei staus si e mess en siu stagl ed autoritad il numnau derschader Gion Wenzut; avon il qual ed ina entira dertgira ein cumpari cun lur messadurs ils avon numnai, ed han omisduas parts garegiau da mussar las stuschonzas, e nua la bova seigi rutt’ora, e nua l’aua neschi; cheu ei stau cun sentenzia enconuschiu, ch’il plogn avon mussar, e leu suenter possi era la cunterpart mussar, in e lautra part schi ditg sco ei veglien con tutta lur pleina e buna satisfacziun. Sin quei sun jeu numnau derschader cun ils geraus ius si tier la fontauna nua ch’ella nescha, ed era mirau nua la bova seigi ida giu, e puspei suenter l’aua tochen giudem e suenter quei che scadina partida ha giu mussau suenter lur bienplascher e satisfacziun, lura sun jeu numnau derschader puspei sesius a dretg sur la strada denter Flurin Sura e Flurin Sut, nua che omischduas parts ein stadas en cuntradicziun manegiond scadina d’haver raschun; cheu han garegiau ils savens numnai Gion Berchter, mistral Durig e Gion Martin da tedlar las perdetgas, il qual la part cuntraria ha buca vuliu schar tier, aber la dertgira ha tedlau quellas. Suenter quei han omisduas parts tschentau a dretg. Sin quei ha jeu numnau derschader emprau entuorn per il sarament e suenter gl’„umbfrag“ ei stau sentenziau „einhellig“, qualmein ei sesanfli cun perdetgas, che cura ch’ei crodi malauras, sche mondien ils numnai Gielli e Gion si ed endrezien l’aua anenviers en il dretg dutg, ed era ora enten il dutg pli giudem, che va per la plaunca da maun seniester cura ch’ins va ensi, leusi eis ei il fun da Camischolas Sura, ed han negin dretg tier l’aua, schi pauc sco ils dutgs dadora e tier quei laian ei esser etc. e la brev veglia laschein nus esser enten sia vertid e „Kraft“ la quala plaida aschia:

A Tuts quels che vesan ni audan legian questa brev segiein nus cheu numnai, Peter vivens e Gion fargliuns, legitims fegls de Gion Padrutt da buna memoria, nativs da Tujetsch e vischins da Camischolas Sura, da saver e confessein aviartamein cun questa brev, ton per nus, sco per nos artavels vegnentsuenter qualmein nus havein giu dispeta cun ils honoreivels vischins da Flurin Sut e Florin Sura, ils quals han funs en Flurin Sura vid il dutg u „fluss“ che cuora dadora la baselgia giu, davart l’aua che vegn giu la Val da Londadusa; cheu ei stau anflau cun verdad e cun engirau sarament, sco era cun aviert dretg e giustia a Mustér sut la glienda, che nus numnai frars, nos artavels, e nos vegnentsuenter, sche nus essan morts, haveien negins dretgs tier la avon numnada aua davart il funs che nus havein enten Camischolas Sura; tuccond tier aber ils vischins da Flurin Sut e Flurin Sura ch’ein sesents oradem il vitg han cun dretga raschun avon tuts auters buns dretgs e negin auter sin tiara. Ei sesanfla era cun la sezza raschun a dretg, ch’ils numnai vischins da Flurin Sut dueien haver part da quella aua ton sco els han da basegns per lur casas e per lur biestgiam, buca aber pli che lur basegns a buna fei, senza malard etc.
Nus numnai frars havein era scret quei cun lubientscha, cun saver, e veglia dil venerabel signur avat Johannes e digl giuncher Heinrich de Pontaningen, da gliez temps ugau dalla claustra da Mustér, e per ina ferma e perpetna segironza da tuttas quellas caussas, che stattan cau screttas, havein nus cun tutta detschartadad rugau nies grazius signur avat Johannes, ed era il numnau ugau, il qual ei era sesius a dretg sut la glienda davart las numnadas caussas e pugns, ch’els omisdus pendessen aviartamein lur sigils vid questa brev. Che quei seigi tut daventau cun nossa veglia e saver e tras detschartameing rugau dils numnai treis frars, havein nus avat Johannes pendiu nies agen sigil aviartamein vid questa brev, la quala ei scretta a Mustér sin la vigielgia da s. Martin, gl’ onn suenter la naschienscha da Niessegner tredischtschien e sisontotg.
Da quei eran pardetgas giuncher Christophel de Rinkenberg, giuncher Ulrich de Pontaningen, Ulrich de Barlodt, da gliez temps mistral da Disentis, Gion Burgli Hügli da Camischolas, Rudolph de Rieffen, Heinrich de Saliangen ed auters honoreivels vischins dalla Casa da Diu biars e detgavunda etc.

Da quella sentenzia han ils numnai Gion Berchter, mistral Durig e Gion Martin dumendau ina testimonianza suenter il dretg, la quala suenter haver dumendau entuorn da mei derschader ei stada tras sentenzia enconuschida da dar il sigil dil cumin etc. E per vera perdetga da tut quei ei confirmau e pendiu aviartamein il sigil da nies cumin vid questa brev, la quala ei dada ent’il meins da zercladur gl’onn suenter la naschientscha da Cristus nies car Segner 1517.

E schinavon che questa brev entras lieherlihedad ei buca stada observada, ed ida anavos, sche han omisduas parts, ed interassai cun cunsentiment e lubientscha d’in ludeivel obercheit da Disentis garegiau da mei Conradin de Medell, da gliez temps „Landschreiber“ da Disentis, ed era „Bunds-Schreiber“ dalla ludeivla Ligia Grischa, che jeu duei copiar e scriver giu danovamein; ed aschia confessel jeu numnau Landschreiber per miu sarament, che questa brev seigi scretta giu, e cunfrontada da plaid a plaid, cun il ver original u brev veglia, che haveva aunc si perfetgamein il sigil dil cumin e concordava en tut e pertut con quest. Per perdetga da quei ha il ludeivel obercheit da Disentis tras rugar d’omisduas parts schau metter daniev si il sigil dil cumin vid questa brev gl’ onn 1664 gl’emprem da zercladur.

Muster, ils 28 da november 1834.
Sin rogar da signur mistral Venzin Gion Chrest, da Tujetsch, vegn ei per enconuschietscha dil ludeivel obercheit, cun cunsentiment dils signurs geraus Gion Chrest Mon e Gion Andriu Berther da Tujetsch, attestau e certificau che la sura copia seigi da plaid en plaid conforma ad in’autra copia mess avon al ludeivel obercheit.
Pet. Anton de Latour, sco buntsstatthalter

Notizias e remarcas
La sura scartira „Davart ils dretgs per l’aua de Londadusa“ ei vegnida copiada da pader Baseli Berther, Muster/Dieni ils 28 da settember 1908 dad ina copia, che sesanflava en mauns da signur Vigeli Riedi da Zarcuns. Da quei temps fuva el possessur dalla acla a Flurin Sut.
Quei document consista en sesez ord quater differents documents. La pli veglia part dil document datescha digl onn 1368. Donn ch’igl original ni silmeins ina copia mauncan. Cass cuntrari fuss quei il pli vegl document da nies archiv communal. La speronza ch’el vegni aunc zacu neunavon astg’ins buca piarder, existevan tenor la davosa remarca duas copias.
Il secund document datescha digl onn 1517 ed ei atgnamein il document principal. Quei onn ei il cass staus avon dertgira e vegnius tractaus sin fundament dil document vegl da 1368.
Il proxim datum che secatta el document ei igl onn 1664. Quei onn ei il sura document vegnius confirmaus entras il sigil dil cumin dalla Cadi. Ina ulteriura confirmaziun ei succedida igl onn 1834, medemamein cul sigil dalla Cadi.

Las persunas el document
Durig Berchter, staus mistral 1513 - 1519, 1522-1525, 1551 e „Landrechter“ (cau dalla Ligia Grischa) 1522/23, oriunds da Tujetsch e veva era dretgs a Flurin Sura.
Gion Berchter, salter da Tujetsch 1517, frar dil sura mistral e „Landrechter“
Gion Martin Laniascha
Gion Bundi, messadur
Gieli Ortschei, Gion Janin, Gion Heyni, Gion Salya, vischins da Camischolas Sura
Jennet Pedrut, messadur e da gliez temps „Banner-Meister“
Peter vivens e Gion, fargliuns da Gion Padrut, vischins da Camischolas Sura, nativs da Tujetsch
Avat Johannes II, oriunds da Glion, avat suenter igl assassinat d’avat Jakod de Buchhorn igl onn 1367 entochen 1401. Suenter el suonda igl avat tujetschin Pieder de Putnengia (1402 - 1438).
Giuncher Heinrich de Pontaningen da gliez temps 1368 ugau dalla claustra da Mustér
Giuncher Christophel de Rinkenberg
Giuncher Ulrich de Pontaningen
Ulrich de Barlodt (Barlotta), da gliez temps mistral dalla Cadi. En quei grau ei quei document pli che impurtonts per la historia dil cumin dalla Cadi. Tochen oz valeva sco emprem mistral dalla Cadi Dominus Petrus de Cavorga numnaus l’emprema gada 1371. Iso Müller menziunescha Ulrich Barlotta sco mistral igl onn 1390.
Gion Burgli hügli, vischin da Camischolas
Rudolph de Rieffen
Heinrich de Saliangen
Conradin de Medell, vischin da Tujetsch, derivonts d’ina nobla famiglia aristocrata, 1664 „Landschreiber“ dil cumin e „Bunds-Schreiber“ dalla Ligia Grischa 1678, igl onn digl assassinat da Clau Maissen, cauligia; frar dad avat Adalbert II de Medell (1655 - 1696)
Gion Chrest Venzin, mistral 1834, oriunds da Rueras
Gion Chrest Monn e Gion Andriu Berther, geraus da Tujetsch 1834
Pieder Anton Latour, „buntsstatthalter“ 1834

Il document dat plinavon perdetga
Flurin Sura fuva in uclaun, vitg habitau. Denton il pli essenzial ei la suandonta remarca el document: „en Flurin Sura vid il dutg u „fluss“ che cuora dadora la baselgia giu“. In clar mussament dalla existenza d’ina baselgia, carteivel caplutta a Flurin Sura.
Denton era Flurin Sut fuva habitau. Aunc entuorn la midada dil davos tschentaner fuvan plirs suloms da casas veseivels. L’existenza dils dus loghens numnai sco habitadis confirman medemamein documents da 1456 e 1555.


placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img04.jpg