Decrets e statuts generals sco PDF

1832 Tujetsch Uorden

Decrets e statuts generals dalla vischnaunca da Tujetsch digl onn 1832

1. Havend anflau per bien, che aschigleiti sco ei vegn fiers tiara sin il funs, sche duei ei era vegnir mintga primavera fiers in toc pastira, sinaquei ch’in u l’entschatta digl arar, per silmeins tuttavia baul sappi e possi mundar ils tiers casa, ils quals senza dubi fan in immens donn.

2. Duei sin mintga specia da tiers, il temps dalla primavera, vegnir mess pasturs e zuar sufficients pasturs, priu ora ils vadials.

Proposiziun
Essend savens anflau veramein negligents pasturs, sche dueien quels esser obligai da bonificar pindradira, sco era aunc esser suttaposts d’in castitg d’in ludeivel obercheit ed era bonificar il donn ch’ils tiers vessen ni pudessen far. Duess ei esser agens affons, sche dueien ils geniturs persuenter esser responsabels.

3. Dueien ils s.v. tiers casa il temps da primavera ed encunter igl atun, oravon cura ch’ei vegnan d’alp, esser sufficientamein enferrai. Mintga vischinadi duei mirar da ver in particular pindrer, sinaquei ch’el seigi surda quei veglionts ed anflond tals tiers casa nuneferrai, sch’ei il patrun obligaus da grad allura pagar per peina 16 xr ed aschia mintga gada il dubel, sco aunc dasperas esser curdaus sut castitg d’in ludeivel obercheit. Quei ei sch’el duess vegnir traplaus pli ch’ina gada u less buca pagar al pindrer sia fixada pindradira. Dapli duei il proprietari persez esser obligaus da bonificar e resarcir il donn che tals vessen fatg.

4. Duei mintga vischinadi uardar da ver il temps da primavera e stad ed atun buns pindrers. Quels che duessen esser negligents dueien aschibein bonificar il donn, sco esser suttaposts al castitg d’in ludeivel obercheit.

1832 Tujetsch Uorden 005. Dueien ils cavals da negin temps da primavera puder ira ora sin il funs, sonder cura ch’ei vegn entschiet ad arar, sche dueien quels esser sut in sufficient pastur, il qual ei suttaposts allas obligaziuns dil 2. artechel. Tuccond tier ils cavals da sauma, che vegnan duvrai la stad, duei negin puder schar pli ditg sin pastira da casa ch’ina notg, cura ch’ei van e cura ch’ei vegnan, duess aber enzatgi encunter far a quei uorden, sche duei el esser curdaus en fallonza da 26 xr per notg e quels dueien curdar en bien al vischinadi nua ch’ei vegn cunterfatg ed aunc sut castitg d’in ludeivel obercheit.

6. Sche enzatgi perdess in tier, sche possi el en termin da treis jamnas vegnir en cun in auter, aber adina cun la medema qualitad da tiers sco el ha piars (strihau: ed aschia era sch’el vendess). Duess enzatgi cunterfar a quei uorden sche seigi in tal curdaus en il sequent castitg e zuar:
per in cavagl 15 fl.
per in armaul grond 10 fl.
per in vadi 6 fl.
per tiers manedels 1 fl. per tgau.

7. Pertuccont ils vischinadis che han pastira da casa cunfinontas encunter alps, sche dueien quels tener lur tiers sin lur pastira e quels dall’alp en sia alp e zuar sut castitg d’in ludeivel obercheit.

8. Eis ei concludiu che neginas femnas dueien puder maner el mises ni alp, sco igl ei ussa entschiet a vegnir bunamein moda, ton da primavera sco da stad, quei ei femnas da 13 e 14 onns e leu ensi e zuar sut castitg d’in ludeivel obercheit e correcziun dil segnerfarrer. Dasperas: Buca acceptaus.

9. Cura ch’ei vegn cargau ad alp sche duei mintgin haver ils dretgs d’ira nua ch’ei maven, cura ch’ei cargaven ad alp, aber buca pli ch’ina gada, vegnend neiv, sche dueien ei puder vegnir da leu, buca aber turnar anavos entras il prau. Dasperas: Duess ei esser fatg il fein, sche pon ins turnar dils praus.

10. Pertuccont dumengias e firaus, aschibein dalla baselgia, sco pri si, duei negin puder purtar enzatgei, ni far ora lenna, resalvond ina brocca .

Proposiziun
Aschinavon sco dapertut vegn fatg ina messa per ils signuns, u quels che ston rugalar ils tiers ellas alps il temps da stad, e zuar han da far in viadi da treis e varga uras, sche dueien, priu ora pasturs, tuts vegnir tier la messa dils sura dis numnai, priu ora la sonda. Duess enzatgi encunterfar, sche duei scadin che vesa, esser obligaus, da tenor cunscienzia, rapportar la tgisa nua ch’ei s’auda.

11. Las cauras possien vegnir messas els mises, scadin nua ch’el ha ses tiers, bein aber duei en scadin liug vegnir mess in sufficient pastur e da temps da notg mess en nuegl. Dasperas: Buca metter en nuegl, concludiu, ils 28 da matg 1833.
En munconza aber possi temps da notg scadin pindrar quellas ed il proprietari duei esser obligaus 4 xr per tgau pindradira, duess el vuler esser renitents, sche duei el aunc curdar en castitg d’in ludeivel obercheit.

12. Tuts tiers dueien vegnir cargai il medem di ed entochen lura dueien ils pasturs da primavera esser obligai da pertgirar.

13. Tiers malsauns che ston vegnir pri ord l’alp, ston vegnir mess sin la pastira da casa, nua ch’il patrun ei obligaus da vischinar ed aschigleiti sco il tier ei meglier, turnentar quel en l’alp.

14. Negin duei ni da primavera ni da stad puder prender ora nuorsas ord la muntanera, senza avon ver mussau la noda u ad in pastur ni ad ina autra persuna nunpartischonta.

Proposiziun
Essend en biars loghens da nies cumin schon ver endrizzau en cun ver gronds e biars anugls, ch’ei han grondas nuorsas, ed aschia en general han in grond annual interess. Sche eis ei anflau per bien d’era per nossa vischnaunca procurar per scadin vischinadi in ni dus ni quater anugls, tenor sco els ein gronds ni pigns, ed ils auters dueien vegnir lugai e zuar schon da tschuts. Sche particulars vulan metter tier ils anugls, sche tilan quels 1 fl per onn da siu vischinadi.
Dasperas: Eis ei schau sura als vischinadis e dasperas duei igl obercheit vigilar e uardar ch’ei vegni mess en effect. D’atun duei ei vegnir dau l’entschatta. Cun rispli: Ei d’entscheiver igl atun 1835 e zuar sut castitg digl obercheit, il qual ha da fixar cons per vischinadi.

15. Negin duei puder duvrar uaffens, seigi allura da tgei qualitad ch’ei veglien, oreifer il temps, che la vischnaunca lai tier da segar fein a pastg. Suenter Nossadunna d’uost (15-08) eis ei lubiu da far fein, aber sulet en ils sequents loghens e mo en pastg da cauras e nuorsas sco enta Strem, Dadens ils Bauns, en la Val Mila, dadens ils Runs, en Val Val dadens Plaunca da Mesiras e dadens la Val da Plaunca Secca la Val Dadens. Il spelar fein ei adina e da tut temps scumandau, s’entelli en pastira da vaccas.

16. Negin duei puder metter ora sin il funs cultem entochen ils 15 d’october, era duei negin puder segar tersiel ch’igl ei vargau otg dis ch’igl ei descargau, sco era buca puder far ensemen cultem sin las pastiras e zuar sut castitg d’in ludeivel obercheit.

17. Tgi che vegn en cun nuorsas, cauras schetgas, ni bucs e tiers casa silla jarva, sto pagar per scadin tgau 1 flurin arvè. Quellas cauras che vegnan schadas igl unviern ord vischnaunca, dueien pagar per scadina 30 x. Dasperas: Ei schau tier da prender en 3 per fiug senza arvè, aber per cura ei va ord pastur.
Era il medem arvè dueien haver las cauras da latg che vegnan cumpradas, il qual duei als ugaus vegnir u pagau ni silmeins notificau vegnir dau en a siu cauvitg, nua quels tuts ein obligai da dar en al statalter regent. Duess in ni l’auter buca notificar, sche seigi in tal curdaus en castitg d’in ludeivel obercheit.

18. Duess ei vegnir priu si cavals, sche duei quel che ha priu si, uardar che quels vegnien la fiera da Mustér absolut ord vischnaunca.

19. Il far dascha e discharina duei esser strentgamein e zuar sut castitg scumandau. – Sco era far barba pegn.

20. Cura ch’il pigrer da Nalps passa atras cun sias nuorsas, sche possi el buca star sur notg cun quellas, nunpagond alla vischnaunca 1 x per toc e 4 x per in asen per notg, num ch’el sappi mussar dretgs ni cunvenziuns enzacu fatgas.

21. En risguard dalla pasculaziun digl atun eis ei decretau (: ed ei zuar in tuttavia vegl decret, aber vegn darar observaus :) che mintgin duei, nua ch’el ha ses beins schar ils tiers ord nuegl e schar ira quels nua ch’ei vulan, quei ei buca puder volver ni catschar quels encunter in’acla d’in auter, ni funs e zuar sut grev castitg d’in ludeivel obercheit. Dasperas: Buca acceptaus.

22. Ei fuss era bien e tuttavia nizeivel d’annualmein la primavera, sil pli pauc dus dis per onn, che scadin vischinadi mundass las pastiras da casa ed era in di per onn sil pli pauc las alps e zuar quei di ch’ei vegnies cargau e quei ils persunavels da quella alp. Dasperas cun rispli: quei dallas alps ei schau sura als pursanavels, qual di, aber buca quei di ch’ei vegn cargau.

23. Eis ei il pareri che naven dalla fiera da Mustér, dueien negins tiers ver jarva, sonder tgi che cumpra tiers, hagi la pasculaziun per 16 x 1 fl. il tgau entochen la fiera d’Ursera, nua che scadin lura duei metter naven ils tiers.

24. Duei igl obercheit da vischnaunca vegnir legius ora mintga dus onns.

25. Era duei la vischnaunca pagar honestamein igl obercheit, cura ch’el ei en survetsch per quella e zuar duei in gerau la stad e primavera ver 3 fl. 20 x per di ed ils cussegliers 2 fl. per in per di e temps d’unviern in gerau 2 fl. ed in cusseglier 1 fl. 40 x per di e quei aschi savens sco els per necessitad absoluta ston vegnir ensemen, il qual s’extenda ina gada per onn il tscheiver ed ina gada per onn la primavera per castigiar ed aschia ha in gerau quei di ch’el pren si las tgisas 1 fl. ed in cusseglier 40 x. e per dar ora lenna, nua ch’ei han scadin tenor rang il prezi sura fixau dalla primavera.
Damai aber ch’igl obercheit vegn salarisaus dalla vischnaunca, sche croda era tut interess tier a quella. Dapli sto la vischnaunca aunc prender giu la spesa dil gentar da quei di ch’igl obercheit vegn mess e zuar sulet per quellas persunas ch’han ils dretgs da vegnir leutier. Denton po quel che dat il gentar buca pretender dapli che 1 fl. e 12 x per persuna e quei ei per il gentar cun treis querclis vin perin. – Dapli duei in niev gerau, quei ei in ch’ei mai staus gerau, pagar alla vischnaunca 10 fl. ed in cusseglier 6 fl. 40 x. – Sinaquei pia che tuts quens vegnien menai ton pli exactamein e da exacta giustia, sche duei ei aunc vegnir mess dus ugaus saramentai cun il statalter, als quals ei duei era vegnir dau ina honesta pagaglia. Dasperas: Ils ugaus ein vegni dismess.

26. Ariguard il baghegiar duei ei vegnir observau il decret da cumin. - Damai che la scartezia da lenna ei tier nus schon ussa gronda, sch’eisi anflau per bien che negin duei duvrar pli palaunca ni astgar pinar lattas ni per palaunca ni per clauder, sonder da palancar duvrar aissas e da clauder fender blocca, la quala duei vegnir pinada, nua che las lattas vegnevan pinadas. – La lenna da fiug duei scadin puder pinar per mintga casada per siu basegns, bein duei negin puder vender, seigi allura da tgei natira ch’ei vegli, era buca schar anavos els uauls, schar smarschir e zuar sut castitg digl obercheit. – Quels che han buca vaccas, in lenn per fiug, aber adina mo en uauls cumins. – Lenna da slondas vegn ei mintgamai dau tenor sco il basegns ei suenter enconuschientscha dils signurs geraus.

(Folio 3 maunca, quater paginas, artechels 27 – 34 - donn!!!!!!)

.. Milez ed ora encunter il clavau da Tschuppina cun quels dall’alp, surora aber quels dall’alp, entochen il Drun da Londadusa; las vaccas da casa da Camischolas aber han era il dretg da guder quei dadens il Drun cun ils da Mila ensemen.
Gauda miez il Caschlè cun ils da Strem ed ha l’untgida ora Mila e cura ch’ein si Caschlè igl Uaul Flurin.
Strem. Cargar 55 armauls, gauda la val da maun dretg entochen ora la Plaunca Fadal, da maun seniester ora entochen tier il Crest gl’Uaul Siaras e gaudan miez il Caschlè cun ils da Mila, ils 10 da settember pon ei vegnir ora la Gonda Dadora, aber buca paschentar dador Crest glUaul Siaras, ha l’untgida cura ch’ei ein si Caschlè ora gl’Uaul Flurin, cura ch’ei aber da paschentar, dueien quels da Strem vegnir anora sin la pastira da casa da Camischolas, suenter sco ei pon guder e quels da Mila sin l’auter maun sco ei han ils dretgs.

Ils vadials. Ils vadials pon vegnir mess senza pastur nua che mintgin vul, oreifer en ils mises suren ed ora. Pastur po mintga vischinadi far sin sias pastiras da casa, bein aber pon auters, d’in auter vischinadi, buca metter ils vadials sut pastur d’in’autra pastira da casa.

Ils cavals dueien vegnir cargai la mesadad enta Maighels e l’autra mesadad enta Pardatsch e vegnien quintai in per dus tiers e quintai il stagiau. Duess ei crescher ni calar, sco ei stagiau, sche duei vegnir proporziunadamein mess vitier ni priu naven sco ei resultescha da mintga alp. Ils proprietaris dils cavals pon prender alp nua ch’ei plai en quellas duas ed ulivar cun la sort.

35. La primavera po mintgin mulscher e caschar nua ch’el vul ellas alps e mises.

36. Mintga fiug po tener a casa treis tiers d’armal.
Amplificau: Anno 1835, ils 24 da zercladur, ei sin publica vischnaunca fatg il pli u meins cons tiers tener a casa ed ei pigliau il pli da tener mo ina vacca ed in schetg, oreifer in pur che vess envernau mo duas vaccas, sche quel duei puder tener quellas.
Strihau il sura e remarcau: Mintga fiug po tener in s.v. tier a casa (strihau a casa) ni in cavagl (cumpletau).

37. Ils cavals pon vegnir teni a casa in enstagl dus auters tiers, ston aber vegni teni ord donn e sut pastur, quels aber che vulan cargar dueien cargar la mesadad en Pardatsch da Stiarls e l’autra mesadad Pardatsch da Vaccas. Sch’ils particulars san secunvegnir cun quels dallas alps pervia dil pastur, sch’ei duessen aber buca saver secunvegnir, sche dueien ils cavals vegnir cargai en Pardatsch da Vaccas, ed otg dis star leu ed otg dis vin Pardatsch da Stiarls ed aschia vice versa, ton il cargar sco il star la stad. Quels dils cavals dueien allura stuer metter pastur sco il solit.
Ils cavals dueien vegnir cargai tier il diember dils tiers mess ellas alps e suenter da quei, sch’ei duess auters onns crescher cavals en quellas alps, sche duei mintga cavagl vegnir quintaus per dus tiers.
Dasperas: Anno 1835 ils 24 da zercladur ei fatg sin publica vischnaunca che negin dueigi puder tener a casa cavals la stad, sonder tuts vegnir cargai.

38. Negin duei puder prender si cavals jasters sut negin pretext per igl onn d’uonn.

39. Mintgin duei puder rugalar ses tiers sco el anfla per bien. Bein aber duei en mintga alp ils tiers stuer ira ensemen sut in pastur, oreifer ch’ei vegniessen denter els ad ina autra entelgientscha.

40. Ils bos entirs dueien vegnir reparti sco vidavon.

41. En cass ch’ins stuess descargar per neiv duei mintgin stuer tener ses tiers sin sia pastira da casa entochen ch’ei sa vegnir cargau ell’alp.

42. Era adual numer da tiers duei puder vegnir sebrattau.
Essend igl artechel 42 buca tuttavia clars, sche per prevegnir las questiuns ton sco pusseivel fuss, eis ei ils 29 da zercladur vegniu fatg la damonda sin publica vischnaunca, co quei artechel seigi d’entelgir. Silsuenter ha la ludeivla vischnaunca unanimamein concludiu, che tgi che vegli sesurvir digl artechel 42, dueigi per il di che vegn ulivau las alps haver il medem numer da tiers e quei stoppien omisdus purs haver onn e mintg’onn dual numer, cass cuntrari stoppi scadin turnar anavos en siu liug da vidavon, era possi mo pur per pur puder sebrattar e buca in ni dus.

43. Era duei ei mintga onn vegnir ulivau, ei aber entelgiu che cura ch’ei vegn ulivau la davosa gada avon cargar e muncass tiers suenter il diember sco ei duess esser en mintga alp cun trer giu ils tiers che vegnan teni a casa, sche pon quels che han stuiu ora enten prender alp, mintgamai quels che han stuiu ora da quella il davos, turnar entochen ch’igl ei cumpleta quella alp.

 

Ils sura uordens e decret e statut ein acceptai ils 17 da zercladur 1832.

Christ Wenzin
Johannes Andreas Berther

 

Anno 1835, ils 21 d’avrel ei sin publica vischnaunca serrau che negin duei puder vegnir en cun s.v. tiers sin la jarva per quei onn.

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

0326.jpg