1828 Tujetsch UordenUordens dalla vischnaunca che partegnan tier la primavera, proponi e legi avon alla ludeivla vischnaunca igl emprem da zercladur 1828 (pagina sco PDF)

1. Duei sin mintga specia da tiers vegnir fatg pastur da tut temps, resalvond sin vadials, quels dueien aber da tut temps vegni teni ord donn.

2. Dueien ils s.h. tiers casa il temps dalla primavera esser sufficientamein enferrai, sco era cura ch’ei ruchegia encunter il temps d’atun e per quella fin duei mintga vischinadi esser obligaus da procurar per in pindrer, il qual possi per l’emprema gada pretender 4 x. e la secunda gada 8 x ed aschia mintga gada il dubel.

3. Era sin tuttas specias da tiers duei mintga vischinadi haver in ni dus sufficients pindrers che pindreschien il temps dil mundi.

4. Las cauras possien vegnir messas els mises, scadin en siu liug, bein aber duei ei enten scadin liug vegnir pil di mess in sufficient pastur e la notg messas en nuegl, nua che la notg duei ei mess per scadina 4 x pindradira.

5. Ils cavals, nuorsas e vaccas dueien vegnir cargai tut en in di ed entochen lura dueien ils avon pasturs esser obligai da pertgirar.

6. Tiers malsauns che ston vegnir pri ord las alps, stoppien vegnir teni sin la pastira da casa, nua ch’il patrun ei vischin.

7. Pertuccont tier il pastur da casa, appartenent tier ils tiers che vegnan teni a casa, ni buc, eis ei schau sura a scadin vischinadi da far vischinar ni buc.

8. Il duvrar uaffens da far fein sin pastira da vaccas e cauras duei buca esser lubiu avon che la vischnaunca lubeschi, sco era il spelar fein duei esser scumandau avon la scargada d’alp. Il far fein ei precisamein scumandau entochen fiasta Nossadunna d’uost, da leu naven ein ils sequents loghens lubi: enten Strem dadens ils Bauns, en la Val Mila dadens ils Runs, en la Val Val dadens Plaunca da Mesiras e dadens la Val da Plaunca Secca la Val Dadens, allura adina mo en pastg da cauras e nuorsas, ils spelar fein ei adina mo entelgiu enten pastg da vaccas.

9. Negin duei metter ora cultem entochen 8 dis suenter scargar d’alp.

10. Dueien ils signurs geraus e statalter regent esser obligai da tener ils s.h. bos entirs dalla sequenta mesira: in stierl duei ver 6 quartas a mesa, in mutg duei haver la mesira da 7 quartas ed in bov 7 quartas e mesa, tuts da bi peil.
Quei signur che hagi il pli ault dalla mesira fixada per s. Bistgaun (20-01) ni s. Brida, a proporziun da vegliadetgna, duei puder trer per premi 13 fl. e 40 xr. El medem temps eis ei era stabiliu, ch’ils signurs geraus e statalter seigien obligai d’enstagl tener mo tochen Tschuncheismas ils s.h. bovs, stoppien quels esser obligai da tener tochen igl atun proxim, senza ch’ils novs entrai en elegi geraus stoppien procurar per auters.

11. Tgi che drova ina caldera dalla vischnaunca duei per quella pagar alla vischnaunca 4 fl. ed il statalter duei survigilar quellas. Vide els uordens novs art. 9.

12. Eis ei stabiliu, che tgi che vegli vegnir en cun tiers jasters, possi vegnir en tochen il marcau Daniev e quei senza arvè, da leu naven possi negin puder vegnir en cun tiers tochen la fiera d’Ursera e quei tenor sco igl uorden dallas alps plaida.

13. Negin po far si better cultem sin la pastira ni alps sut castitg d’in ludeivel obercheit.

14. Quels tiers che vegnan pri si ad unviern ed envernai en vischnaunca dueien buca haver la pasculaziun pli ditg ch’entochen la solita fiera d’Ursera.

15. Tgi che vegn en cun nuorsas, cauras schetgas, ni bucs e tiers casa silla jarva, stoppi pagar per scadin tgau 1 fl. arvè. Quellas cauras che vegnan schadas ad unviern ord vischnaunca, dueien per scadina stuer pagar 30 xr ed allura possien ei era schar pascular cun quellas ch’ein envernadas en vischnaunca. Sco era quellas cauras da latg che vegnessen cumpradas, dueien haver quei dretg e quei arvè fixau duei, cura ch’ei vegnien en la vischnaunca, vegnir pagaus, ni silmeins notificau ad in dils signurs geraus, munconza da quei, duei in tal aunc esser sut castitg d’in ludeivel obercheit.

16. Negin duei puder prender nuorsas ord la muntanera giud l’alp senza mussar la noda al pastur ed ad ina persuna d’in ludeivel obercheit e quei tut sut castitg da quel.

17. Ils firaus cumandai dueien exactamein vegnir observai e senza lubientscha dil segnerfarrer ed in dils signurs geraus duei negin far lavurs servilas e quei sut castitg d’in ludeivel obercheit.

18. Il far dascha e discharina duei era esser strentgamein scumandau.

19. Cura ch’ils pigurers passan atras nossa vischnaunca, sche dueien els ira vinavon e buca puder star sur notg sin nossas pastiras, senza saver mussar dretgs ni cunvenziuns, munconza da quei duei il pigurer stuer pagar per mintga nuorsa 1 x e per ils asens 4 x per notg.

20. Tgi che prendessi en cavals sin jarva, duei sin la fiera da Mustér mirar ch’ei vegnien ord vischnaunca.

21. En risguard la pasculaziun digl atun, eis ei decretau tenor usit vegl, che mintgin duei, nua ch’el ha ses beins, schar ils tiers ord nuegl e schar ira quels nua ch’ei vulan e quei senza ch’ei vegni viult ni catschau vi ni neu encunter il funs dils auters ed aschia sut castitg digl obercheit.

22. Eis ei anflau per bien e profiteivel che la vischnaunca duessi schar per tscheins treis onns las Vals e quei schar quest onn accordar e prender quei tscheins e procurar dalla vischnaunca anora per otg anugls jasters, ed ils anugls da nossa vischnaunca dueien schon quest onn vegnir schubergiai gronds e pigns ed igl atun dueien quels otg anugls vegnir reparti a proporziun dallas nuorsas sin la vischnaunca suenter sco ei possi tuccar. Per far schubergiar ils anugls dalla vischnaunca duei ei vegnir procurau per in um che schubregi els. Per sia pagaglia duei quel dalla vischnaunca anora vegnir pagau 1 fl. .. xr per di e mintga particular che hagi anugls entirs duei esser obligaus da quei um che vegn numnaus cheutier metter a mauns e far lugar.

Ils sura uordens ein vegni legi giu di ed onn sco sura e dalla ludeivla vischnaunca approbai ed acceptai.
Giachen Antoni de Gonda, da quei temps statalter


placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img03.jpg