Selva. Naschius anno 1756 e morts ils 7 d'avrel 1818 a Mustér. Marida 1775 la Maria Juliana Deflorin ( - morta ils 09-05-1803). Ils affons ein stai:

Placidus Antoni 02-12-1776 Il Placi ha accumpignau pader Placi a Spescha (premascensiun) sil Tödi/Pez Russein, 1-9-1824.
Joannes Sebastianus                                   18-01-1780                          
Joannes Franciscus                      04-10-1782      
Maria Elisabeth 23-11-1785   La Lisabeth entupein nus el protocol da dertgira. Igl onn 1835 eis ella a Trun.
Vigilius Josephus  26-06-1789  
Josephus Maria 29-04-1792 Tenor dumbraziun da 1835 eis el a Trun.

Selva ed ils "Curseles" da 1768 cun ina famiglia, quella digl Antoni e l'Onna Maria naschida Würth/Werth cun 2 fegls e 2 feglias. In dils fegls sto esser il Rumias.
Igl onn 1791 secumponeva la famiglia dil Rumias, dalla dunna Maria Gelgia de Florin cun dus fegls, ina feglia ed ina sora.

Anno 1817 era el 61 onns vegls, vieu e bab da 3 affons carschi. Sia feglia Lisabeth 33 onns gidava el. El era ugau pervenda da Selva. Tenor pader Baseli Berther sesanflava el denter la cumpignia da Tujetsch leuenasi egl uaul sur Carmihut (1799). Vesend el a vegnend leugiu sutora in officier (franzos) sin in cavagl alv, hagi el detg a ses camerats: „Ju vi tuttina mira, sch’iu gartegia betga quel!“ Hagi tschentau sia buis sin in cusch, laghiau e sittau giu el.
El era pia in herox, member dalla classa sociala mesauna. El decuors digl onn 1817 croda denton era el ella miseria. La Val Tujetsch veva survegniu il mars meters neiv. A Rueras veva ina lavina satrau 29 persunas. All’entschatta dalla stad veva ei aunc neiv e neiv ella val, oravontut enta Selva. Damai che tschalers e tgaminadas vegnevan ad esser vitas quels meins, engola el giud pastira tiers vivs. Ils 12 da fenadur dus tschuts. Il possessur da quels cloma ils vischins da Selva e quels van da casa a casa ad encurir. La finfinala anflan els ils dus tschuts ella casa dil Rumias. El vegn immediat menaus a Mustér, mess en cadeinas ed interrogaus. Sut la tortura dat el tier dad aunc ver engulau in vadi (crappau) ch’era daus en in vadretg, in pullein, duas cauras, gaglinas etc.... La dertgira sentenziescha el alla mort. Sin supplica dil plevon da Sedrun vegn el graziaus, ed il castitg midaus.
Mort Remigi






Remigius Corsilas Ethuatiensis (da Tujetsch) .....
Il Rumias miera ils 7 d'avrel 1818 a Mustér. Otg meins suenter la davosa ordinaziun circuitala dils 18 d'uost 1817, miera il Rumias. El fuva 62 onns vegls. Co ils agens vischins ein i entuorn cun el, igl anteriur ugau e herox, lu la dertgira a Mustér, la sentenzia ed il castitg, han sfraccau quei um ch'el ei tgunsch morts dallas consequenzas da tut quellas tribulaziuns.

Protocol da dertgira da Rumias Curschellas

Enguladetschs dil Remigi Curschellas

2 nuorsas fein lattas
vadi fein scalins
2 starlegls fein curegia
tgigisch fein  
pulein    
caura    
starlegl    
starlegl    
graun    
carn    

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Il Rumias en differents documents da vischnaunca

Cudisch da castitgs
1800
Rumias Curschellas duei era ver pinau biara lenna vi igl Uaul Nual.
1802, ils 26 da mars
Dat Balzer de Flurin en ch’il Rumias duei haver resgiau ora duas vaultas lenna sin Rosas, da quei ch’ils Keisers/Austriacs han schau vanzar; dapli duei el haver resgiau ora in lenn dador il clavau dil Fidel da circa 3 - 4 vaultas.
1804
Rumias Curschellas duei haver giu en duas stiarlas ed envernau e quellas giu la stad pasculau.
1804, ils 26 da fevrer
Martin Riedi, Selva, per Nual, Gion Bistgaun Cundrau e Franzestg Antoni Vert, Rumias Curschellas per igl Uaul s.Brida.
1805
Rumias Curschellas duei haver priu ina buora si la Val da Plaun; dapli hagi el pinau 40 lattas ora igl Uaul Nual; dapli duei el haver pli lenna ora igl Uaul Nual.
1805
Anno 1805, ils 20 da zercladur ei constrenschiu ils „Klegers“ sco suonda.
Selva: Rumias Curschellas, semegliontamein
1808
Rumias Curschellas per haver priu si loghens per tender cordas avon che la vigelgia fiasta Nossadunna d’uost 2 xr. e per buca haver dau en da quels che han giu surfatg dil temps ch’el era cleger, duei el haver negina pagaglia.
1809
Rumias Curschellas duei aver pinau in cavriu e dus u treis auters lenns ora igl Uaul Nual, dapli dus lenns ora si Buda, resalvau da s’informar.
1810
Ils 20 da zercladur ha in ludeivel obercheit constrengiu ils „Klegers“ sco suonda.
Selva: Rumias Curschellas, semegliontamein
1811
Ils 19 da fevrer, ha in ludeivel obercheit anflau per necessari da constrenscher en mintga vischinadi in „Kleger“ che duei haver il „obsicht“ sin las sondas e firaus pri si dalla vischnaunca.
Selva: Rumias Curschellas
1811
Ils 9 da zercladur, constrenschiu ils „Klegers“.
Selva: Rumias Curschellas
1815
Anno 1815, igl 1. da zercladur, ei d’in ludeivel obercheit vegniu constrenschiu ils „Klegers“ sco suonda.
Selva: Rumias Curschellas, Martin Casper Riedi

Cudisch da lenna
1801
Anno 1801, igl emprem da zercladur ei la municipitad sepassada ensemen per dar ora la lenna suenter igl usit vegl sco suonda.
Rumias Curschellas ei concediu 4 quaders per il baghetg da Prau Mulins dils affons dil Crist d’Florin sin Tschamut egl Uaul Surrein e 4 quaders ora igl Uaul Surrein per far ina truaisch e 2 lenns d’aissas vid la casa e 5 lattas da clauder. Item aunc in lenn d’aissas vid il clavau da Prau Mulins.
1802
Rumias Curschellas ei concediu 3 posts e 20 lattas ed 8 areisens.
1803
Rumias Curschellas vid in nuegl sin Tschamut 8 quaders.
1807
Gliesta dalla lenna dada ora anno 1807, ils 4 da zercladur
Rumias Curschellas ei concediu 2 posts, 8 lattas e 3 areisens vi Uaul Surrein ni gl’Uaul Nual.
1809
Rumias Curschellas per reparar u baghegiar sia casa ed aschia era nuegl e clavau e chischner ed ei concediu 18 quaders, 2 lenns d’aissas; dapli 21 quaders, 2 lenns d’aissas, 3 lenns da punt, 2 canals, 8 d’iral, 2 posts, 4 areisens e 10 lattas.
1810
Rumias Curschellas concediu 40 quaders e 4 lenns d’aissas; dapli ha el salidau igl obercheit per lenna d’iral.
1811
Rumias Curschellas salida in ludeivel obercheit per 20 quaders.
1812
Rumias Curschellas concediu in toc lenn sil mender donn egl Uaul s.Brida dau entuorn e quei mo da far in begl.
1814
Al Rumias Curschellas ei concediu 15 quaders e 2 lenns d’aissas per baghegiar ina stiva en Sut Crestas.
1815
Igl 1. da zercladur ei in ludeivel obercheit seradunaus per dar ora lenna suenter il solit.
Rumias Curschellas ha salidau per 7 quaders, 8 quaders concediu vid la casa en Sut Crestas; dapli 5 egl’Uaul Nual vid la cuschina.


Fontaunas
Gieri Venzin
 (text en connex cul film "A la sumbriva dal Tambora")
Archiv communal Tujetsch Partiziun 20, Archiv cultural
Pader Baseli Berther Sias Ovras 

 

 

 

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

0254.jpg