La derivonza dallas miserias
Suenter l’erupziun dil vulcan Tambora ell'Indonesia gl’avrel 1815 semida il clima ella hemisfera dil nord. Ei suondan dus onns freids e bletschs, cun neiv da mesa stad, lavinas, bovas ed aua gronda. Igl onn 1816 ei igl onn il pli freid dapi ch’ei vegn mesirau. El va ella historia sco „onn senza stad“, igl onn 1817 sco „onn da dalla fom“. En Svizra s’annunzia la miseria la primavera 1816, in onn suenter l’erupziun dil Tambora.

El Grischun dat ei 1816 mintga meins neiv cul resultat ch’ils èrs ein il settember aunc adina aschi verds sco il fenadur. Entginas alps vegnan insumma mai terreinas. Igl atun porta baul scheltira d’unviern e lavaga il fretg schizun els migeivels bass. Ei dat strusch risdiv, pauc truffels, strusch legums. Las fieras da biestga digl atun ein miserablas. Las raccoltas els arcuns grischuns tonschan negliu – L'Engiadina Bassa furneva graun, la Tumliasca granaglia (Hirse) e la Foppa segal d’unviern. Tras cunterbanda vegnevan mo pigns quantums graun suls cunfins. En scatlas (30-40 kg) via Pass Muretto, Val Codera e Val Bondasca. A Maloja vegneva quella rauba messa sin fiera per horrents prezis.

Il cussegl dil marcau da Cuera tematisescha sco emprem la situaziun il zercladur 1816. El ordinescha
- in scamond da precumpra (speculativa) da graun;
- in scamond da vendita da pischada/pieun;
- in dretg da precumpra da victualias pil marcau;
- controlla da prezis da victualias;
- scamond da cavar truffels memia baul;
- guardias da funs per controlla e per impedir ladernetschs. 

La Regenza Grischuna appalescha (il fenadur 2016) als beinstonts da gidar ils paupers. Il success ei mudests.
 Il settember scamonda ella da vender ed exportar truffels, era da barschar vinars orda quels. Vinavon recamonda ella alla populaziun da cavar ora ils egls dils truffels e magasinar quels en tschaler per haver zatgei da semnar la primavera.
Vischnauncas e privats meinan a sauma e portan si dies neuasi dil Tessin graun, ris, castognas ed autra maglia.
 In cronist da Cuera numna ina cumpra cantunala da 30 000 malters salin = 700 000 curtaunas = 5.25 milliuns liters. Quei hagi tunschiu per la nera fom e per zatgei reserva da semnar la primavera. La cassa dil Cantun era denton buc el stan da proveder l’entira populaziun cun victualias. Las furniziuns a Napoleon vevan svidau il recav cantunal.
Igl october 1816 relaian ils vischins (Lumbardia, Veltlin, Chiavenna etc.) scamonds dad export da graun.
 Dapertut – oravontut el mund catolic - vegnan fatgas processiuns, rogaziuns e penetienzias per che l’aura semegliuri. A Mustér sietan ils ménders 25 salvas ord il canun dalla claustra per scatschar las neblas. Cu ei dat sulegl, ei il tschiel tgietschen- mellens sc’in fiug.

Gl’unviern 1817 va ei da mal en miserabel. Gl’emprem piteschan ils tiers. Lur berglem da fomaz mavi tras pial ed ossa, dian perdetgas. Las vaccas vegnevan pervesidas cun cazzinas e barba-pégn per stender il fein. Leusuenter era la prestaziun da latg! Ils tiers mo pial ed ossa ed ina vacca pudeva la primavera buca trer il criec persula.
Il schaner 1817 scamonda la Regenza igl export da baguos/crut asch (Zettelkraut). Ils prezis per victualias (oravontut graun) ein carschi enteifer in onn pigl 8-dubel. La frina vegn stendida cun crestgas. Il manco dallas usitadas spisas da frina (manco da graun) sto vegnir remplazzaus tras pli grond consum da carn e grass. Profitaders cumpran si pischada e vendan quella engiuviars. La consequenza ein prezis exorbitants e munconza da grass el Grischun.
La Regenza Grischuna relai in decret che scamonda dad exportar pischada.
Il marcau da Cuera decida d’indrizzar locals ordeifer il marcau per provientar l’adina pli numerusa betleraglia per il cass (probabel) d’erupziun da malsognas denter quels. Ils paupers crodan ella miseria. A Cuera survegnan els en aschinumnadas cuschinas da "bettlers" paun e suppa. 
Silla tiara maglian ils paupers pavel da pors: Urteis mungaun, urticlas, pastg, ragischs, paun-scorsa (il dadens dalla scorsa-pègn vegn mulada e mischedada cun frina), paun-lenn (la scorsa-badugn vegn mulada e mischedada cun crestgas).

Guglielm Gadola scriva:
Ils truffels vevan buca pudiu crescher ora; il graun buca madirar, havend stuiu prender si verds ed ils biars han insumma stuiu meder bletsch orasut la neiv. La frina era per consequenza schliata ed il paun putrius ed ei stuevan rischlar el orda fuorn, "mo quei era tut bien". Era il graun memia loms e schliats, cuevan ei el e magliavan el aschia enstagl far paun. Mo quei fuss aunc stau ina; da miez unviern veva quasi tut la paupra glieud cun pauc funs ventschiu la maglia. Glieud beinstonta deva buca ora - mo stuend. La curtauna graun custava in taler dalla crusch (5.67 frs.). Gie, suenter miez unviern fageva ei tondanavon pir, che biars encurevan ensemen l'ossa sin muschnas e per streglias entuorn smaccavan quella e fagevan buglir ora. Purs da vaccas mazzavan biestga, mo a quels dustava ei buca la fom. Purs meins pugniers fagevan maluns cun borlas. Sco ch'igl ei vegniu verd la primavera sissu, encureva la glieud urteins mangiuns, urticlas, schulas, fagevan cuer quei e mettevan en sal e magliavan.

Pader Baseli Berther noda en sias ovras:
1817 ei rutta ora a Selva ina malsogna epidemica, dalla quala biars, cunzun glieud veglia, seigien morts. Quella malsogna hagi ina pupratscha, «la veglia Claua», che mava dalla tiara giu a rugar, runau tier. «Ils cavels mavan tut ora, la carn luava quasi naven ed ei vegnevan da fleivel spért; ins numnava quella malsogna il «sturnez». Aschia ha ina veglia persuna raquintau a nus. Ins sto dasperas buc emblidar, che 1817 ei stau igl onn dalla fom e che quei onn ha era purtau sias atgnas miserias en Tujetsch. Ins fagevi paun cun borlas; vegnev’ei ora in truffel d’arar la primavera, sche furschav’ins giu il tratsch e magliava criu. Ina femna da Selva mavi la primavera ora si Davet per urteis mangiauns, per haver enzatgei da magliar.
Sur Pieder Fidel Weller ei era daventaus ina unfrenda da quella epidemia, dil sturnez, ed ei morts ils 29 da schaner 1818 suenter haver pastorau ed operau 22 onns per ses cars convischins da Selva e Tschamut. Gl’unviern 1817 porta neiv gronda cun lavinas e morts.

En Tujetsch la lavina dils 6 da mars 1817 a Rueras cun 27 morts. MIRA! Entiras valladas ein isoladas e transports da victualias insumma buca pli pusseivels. Quels ch’han aunc frina, fan da notg paun e maglian quel el zuppau. Quels ch’han nuot ein sfurzai da bandunar lur vitgs ni dad engular. 

Las sentenzias dallas dertgiras per enguladetschs ein rigurusas. Ella Cadi survegn ina dunna pigl enguladetsch dad in truffel 10 beinmesiradas fridas cun in fest sil davos e quei avon baselgia.
Dapertut glieud fomentada sin via, vagants indigens e si dalla Bassa, emigrants viers Spagna ni viers Amsterdam e l’America van da vitg a vitg a battlergiond ed engulond per buca murir dalla fom.
Dils protocols criminals savein nus leger ch’ei deva en certs loghens suenter che selvaschinas, tgauns e giats etc.. eran magliai si, gnanc urticlas pli da malgiar ni schnecs.

A Cuera vegn mulau orda ossa frina e da quella suppa. (mira Churer Zeitung dasperas) Gasetta da Cuera
La Regenza Grischuna ordinescha pils 4 da zercladur 1817 "die Feier eines Bussfestes". Pil priedi prescriva ella sco text da referenza ina geremiada (Klagelied Jeremias, 3, 31 –42). Il messadi ei clars: Cuolpa dalla miseria ei la glieud sezza resp. lur munconza da tema da Diu (e matei era dil plevon) e lur sedepurtar maldischent. Dieus castigia!
Las strategias da surviver ein da liug a liug differentas. 

A Trun per semeglia gidan ils beinstonts ils paupers e tuts metschan dètg bein.

A Breil emigrescha il mars 1817 in tschuppel famiglias viers Spagna.
A Mustér cumpran las autoritads communalas victualias e vendan quellas – car e bein – als convischins.
Bein documentada ei per semeglia la repartiziun da 5 genetschas che la vischnaunca veva saviu cumprar. Quels che vevan buca daners per pagar la carn stuevan metter sut, magari lur davos frusts - ed il creditur mava pil solit cun quels gl’onn sissu.
Il mender vegn ei ad esser stau ellas vischnauncas da Sumvitg e Tujetsch. A Surrein dat ei anno 1817 quater gadas dapli mortoris che normalmein. A Sumvitg eisi buca meglier:

Mortoris Sumvitg


onn  mortoris   
1814 24   
1815 23   
1816 20   
1817 44  
1818 15  
1819 28  
1820 11  

Mortoris Trun

onn  mortoris 
1813  18  (11 affons) 
1815  26  (8 affons) 
1816  12  (6 affons) 
1817 15  (1 affon) 
1818 11  (0 affons) 

En Tujetsch

 onn  mortoris  
1811  3  
1812  10  
1813  7  
1814 19  
1815 10  
1816 8  
1817 37 lavina a Rueras
1818 21  
1819 12  
1820 6  
1821 8  

A Tujetsch vegn ei ad ina retscha da cass criminals ton 1816 sco 1817.  
Onna Maria Beer da Surrein/Tujetsch vegn messa a ferm e truada alla mort pervia d'enguladetschs da vivonda e rauba. 
Rumias Curschellas, in um da Selva vegn s’entenziaus alla mort pervia d’enguladetschs da carn.

Ils 2 da fenadur 1817 decretescha la Regenza che la glieud dueigi – ord munconza da landjeghers - sezza da procurar per uorden.
Denton semegliura la situaziun plaunsiu. Robbi, il cronist da Segl scriva igl uost 1817:
Grosse Mengen Getreide russischer Herkunft werden von Cleven her über Septimer, Julier und Albula nach Chur und weiter in die Schweiz getragen. Da wegen des Heumangels viele Zugtiere unbrauchbar sind, wird am Splügen von ca 1500 Mann das Getreide getragen. Dennoch sollen mancherorts Menschen Hungers gestorben sein. Viel Schweizer sind nach Amerika ausgewandert.

Pli e pli reussescha ei allas autoritadas cantunalas, denton era a marcadonts, da puspei importar graun. Tec a tec svanescha la tschendra ch’il Tambora veva fiers ella atmosfera. Il sulegl po puspei penetrar e scaldar tiara. Ei suonda la gronda luada dalla neiv els aults e viers la fin d’uost plievgia ed aua gronda cun donns vid funs e baghetgs pigl entir cantun. Las punts dil Rein denter Tschamut e Reichenau vegnan tuttas devastadas, danô quella da Cumpadials. La Cadi ei totalmein isolada. A Trun vegnan las brevs fermadas vid in crap e fiersas sul Rein.
Cons morts dalla fom ch’ei ha veramein dau el Grischun, ei grev dad eruir. En egl dat ina concentraziun da mortoris muort Typhus petechialis (Fleckfieber) en entginas vischnauncas ed a Cuera. Derasaziun tras betleraglia e schliatta higiena en casa en cumbinaziun cun mangla da victualias, da schliata qualitad e da fomaz. Oravontut ils paupers pitevan fom ed ergo vid la sanadad: biars han stuiu murir dallas pli levas malsognas che vegnevan e quei aunc entgins onns suenter 1817.
Sco principala consequenza digl onn da fom vegn il sistem dil pauperesser refuormaus ed oravontut las vias baghegiadas ô. Ils 24 d’october 1818 vegn fatg cuntract denter Tessin e Grischun e gl’emprem d’uost cul Piemont per baghegiar ora la transversala.

Fontaunas:
Gieri Venzin (en connex cul film "A la sumbriva dal Tambora")
Archiv comunal Tujetsch Archiv cultural
Pader Baseli Berther Sias Ovras
Adolf Collenberg »Der Hunger springt in den Bauch und tut Weh« - Die Hungerjahre 1816 und 1817 in Graubünden.
Fabian Frommelt, Florian Hitz, Michael Kaspar, Christof Thöny (Hrsg.) Das Jahr ohne Sommer - Die Hungerkrise 1816/17 im mittleren Alpenraum

Tujetsch Selva Sutcrestas

Selva - il vitg, baghegiaus egl uaul (era numnaus "Im Holz" e "Selvaningen") ch'ei staus periclitaus da lavinas sco buc in auter dalla val. Oz ei la vart seniastra segirada cun uaul e lavineras. Mender stat ei cun la vart dretga, culla Val Ruinatsch. Nevadas horrentas muntan immediat grond prighel pil vitg!

La sdrema alva marchescha la via veglia da Selva che menava da S.Brida, Carmihut viaden atras las teissas spundas (Las Vals), a Plaun Tschavitg, vi atras il vitg e dils seniester dils Plauns da Selva/Las Palius en e siaviars da Crestas si encunter Tschamut.

Igl Uaul s.Brida ha entras la plontaziun, entschevida alla fin dil 19avel tschentaner, gia ina gronda funcziun da schurmetg natural. Mender stat ei, tenor la foto, cun la cuntinuaziun viers Selva. Oz ei l'entira spunda cuvretga cun uaul e schurmegia tut quei che stat giusut. 


 

 

placi-speschaPader Placi a Spescha - igl emprem historiograf dalla val. El ha descret detagliadamein la Val Tujetsch digl onn 1805. Spescha - Pader Baseli
Pader Baseli Berther ha cuntinuau. Sia lavur historica.   Ovras I + Ovras II

UoppenHendry La historia e genealogia dalla schlatteina Hendry da Tujetsch. Il cudisch!

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

     WappenTujetsch
  Vischnaunca Tujetsch

     pleiv
        Pleiv Tujetsch

img02.jpg